Martha Nussbaum: La Teoria de les Capacitats i la Justícia Social

Martha Nussbaum i el Repensament del Liberalisme Polític

L’obra de Martha Nussbaum suposa un esforç per repensar el liberalisme polític i construir una democràcia més inclusiva. La seva Teoria de les Capacitats és un nou paradigma que pretén analitzar i combatre les desigualtats, elaborant una llista oberta de capacitats basada en la dignitat, la justícia i la igualtat.

Aquesta teoria defensa que els governs han de garantir llibertats substancials perquè les persones puguin exercir la seva autonomia i fer eleccions significatives.

Repensar la Justícia: Més enllà del PIB

Repensar la justícia implica anar més enllà del Producte Interior Brut (PIB) com a mesura del progrés. L’enfocament de les capacitats planteja que cal valorar el desenvolupament humà en termes reals:

• Salut
• Educació
• Participació política
• Altres llibertats substancials

A diferència de Rawls, Nussbaum considera que abans del contracte social cal establir les condicions de dignitat humana, ja que sense capacitats reals, no hi pot haver justícia.

Què són les Capacitats? Possibilitats Reals

Les capacitats responen a la pregunta: “Què és capaç de ser i fer una persona?” No es tracta de drets abstractes, sinó de possibilitats reals. Cada individu ha de desenvolupar creativament les seves capacitats, i els governs tenen l’obligació de crear les condicions perquè això sigui possible.

La seva proposta és universal, però no imperialista: reconeix contextos diversos i promou l’autonomia, l’elecció i l’autoestima.

L'Impacte Polític i Normatiu de les Capacitats

En l’àmbit polític, Nussbaum defensa que les persones siguin el centre de les polítiques públiques. Les capacitats tenen caràcter normatiu i han d’orientar les polítiques socials a tot arreu, especialment pels col·lectius més vulnerables, com ara:

• Els migrants
• Les persones dependents

El Paper de les Emocions i la Vulnerabilitat

Pel que fa a les emocions, Nussbaum defensa que són essencials en una democràcia. Emocions com la compassió, l’empatia i la cura són fonamentals per a la convivència.

La imaginació narrativa, entesa com la capacitat de comprendre els altres, és clau per educar una ciutadania democràtica. La vulnerabilitat és inherent a la condició humana, i per això la justícia ha d’incorporar la cura i l’atenció a les necessitats de les persones.

Feminisme Liberal Radical i Crítica Postmoderna

En el seu feminisme, Nussbaum reivindica un liberalisme radical que exigeixi llibertat i dignitat per a les dones. Ara bé, també critica el liberalisme clàssic per ser massa abstracte i limitar-se a l’esfera pública.

Davant del pensament postmodern de Judith Butler, Nussbaum defensa que cal mantenir una base normativa per garantir drets efectius i reals per a les dones. Com Rawls, Nussbaum busca la justícia; com Aristòtil, creu en la realització humana. Però, a diferència de tots dos, posa la vida concreta i les emocions al centre de la política i la filosofia.