Martha Nussbaum: La Teoria de les Capacitats i la Justícia Humana

Martha Nussbaum i la Teoria de les Capacitats: Una Visió Humana de la Justícia

Martha Nussbaum és una pensadora contemporània que proposa una manera diferent d’entendre la justícia, molt centrada en les persones i en el respecte a la seva dignitat. A diferència d’altres idees més complexes o que només es fixen en el repartiment equitatiu dels recursos, Nussbaum considera que el més important és assegurar que tothom pugui viure una vida plena i significativa. Per això, desenvolupa la seva influent Teoria de les Capacitats.

Què és la Teoria de les Capacitats?

Segons aquesta teoria, una societat justa no és només la que distribueix béns de manera igualitària, sinó la que garanteix que totes les persones puguin desenvolupar les seves capacitats humanes bàsiques. Això implica, per exemple, gaudir de salut, accedir a una educació de qualitat, estimar, pensar de manera autònoma, participar en la vida política, tenir temps per al lleure, experimentar emocions i relacionar-se amb altres individus. Nussbaum elabora una llista de deu capacitats fonamentals que tot govern hauria de garantir com a mínim:

• Vida
• Salut corporal
• Integritat corporal
• Sentits, imaginació i pensament
• Emocions
• Raó pràctica
• Afiliació (relacions socials)
• Altres espècies (relació amb la natura)
• Joc
• Control sobre el propi entorn (polític i material)

Un Enfocament Centrat en la Persona i la Vulnerabilitat

Un aspecte crucial de la proposta de Nussbaum és que no parteix d’un ideal abstracte d’ésser humà, sinó que té en compte la diversitat i les particularitats de cada persona. Per exemple, una persona amb discapacitat pot necessitar més suport per tenir les mateixes oportunitats que una altra. Si només ens centrem en la igualtat de distribució, podríem estar sent injustos sense adonar-nos-en. És a dir, la seva teoria es fixa en les situacions reals de cadascú.

Per això, Nussbaum critica idees com la de Rawls, que parteixen de la premissa que tothom és igual, i no consideren prou els casos especials. A més, la seva proposta té un marcat punt de vista feminista i inclusiu, ja que atorga gran importància a grups que sovint han estat marginats o poc escoltats, com les dones, els infants o les persones amb discapacitat.

Obligació Moral i Política de la Justícia

També és important destacar que, per a Nussbaum, garantir aquestes capacitats no és només una qüestió de beneficència, sinó una obligació moral i política ineludible dels països democràtics. La justícia ha de servir perquè ningú quedi enrere i tothom tingui una base real per construir una vida digna. Aquestes capacitats no són intercanviables; totes s’han de garantir de manera equitativa, ja que la manca d'una d'elles representa un problema greu per a la dignitat humana.

Conclusió: Una Justícia Més Humana i Realista

En resum, Nussbaum defensa una concepció de la justícia més clara, humana i realista, que no només es preocupa pel repartiment de béns, sinó per assegurar que cada individu pugui viure amb dignitat i llibertat. Amb aquesta explicació queda justificada la rellevància i profunditat de la seva proposta filosòfica.

Comparativa Filosòfica: Nussbaum en Context

Nussbaum vs. Plató: Justícia Individual vs. Col·lectiva

Martha Nussbaum concep la justícia com la garantia que totes les persones tinguin el necessari per viure plenament. No es tracta només de distribuir recursos, sinó d'assegurar que cada individu pugui desenvolupar-se com a persona. Per això, proposa una llista de deu capacitats fonamentals que tota societat hauria de garantir, com la salut, l'educació, la capacitat d'experimentar emocions o la participació política. La seva perspectiva és universalment aplicable, però també té en compte la singularitat de cada persona.

Plató, en canvi, aborda la justícia des d'una òptica molt diferent. Ell creia que una societat és justa quan cada individu compleix la funció que li correspon segons la seva naturalesa, creant una estructura jeràrquica amb governants, guardians i productors. La seva idea de justícia prioritza el bé comú de la polis per sobre de l'individu, i no posa l'èmfasi en les necessitats personals per a una vida plena. A més, Plató menyspreava el cos i les emocions, a diferència del que defensa Nussbaum.

Nussbaum vs. Descartes: L'Ésser Humà Integral vs. Dualisme

Nussbaum entén les persones com un ésser integral de cos, ment, sentiments i relacions socials. Segons ella, la filosofia ha de contribuir a la millora de la vida real de les persones, assegurant que tothom pugui viure bé. També subratlla la interdependència humana i la necessitat de prestar especial atenció a les persones en situació de vulnerabilitat.

Descartes, per contra, creia que l'essència de la persona resideix en la raó, i que el cos és una entitat mecànica separada de la ment. Per a ell, només la raó pot conduir a la veritat i a la llibertat. Aquesta visió és molt diferent de la de Nussbaum, que considera que el cos i les emocions són igualment fonamentals per comprendre la justícia i la vida humana.

Nussbaum vs. Mill: Llibertat amb Condicions vs. Utilitarisme

Nussbaum sosté que una societat és justa quan tothom pot viure bé i desenvolupar-se. No només busca la igualtat formal davant la llei, sinó també la igualtat d'oportunitats reals, especialment per a les persones en situació de desavantatge. També valora profundament la llibertat, però pensa que ha d'anar acompanyada de les condicions materials i socials que la fan efectiva. A més, promou activament la igualtat de gènere.

Mill també defensa la llibertat com un valor suprem, creient que cada persona ha de poder viure com vulgui sempre que no perjudiqui els altres. També considera que l'Estat ha de protegir els drets individuals, especialment els de les minories. Mill advoca per la igualtat de gènere i s'oposa a les injustícies socials. Tot i que la seva aproximació és diferent de la de Nussbaum (Mill se centra més en les conseqüències pràctiques i l'utilitarisme, mentre que Nussbaum posa l'èmfasi en el valor intrínsec de cada persona), ambdós comparteixen l'objectiu d'una societat més justa i lliure.

Nussbaum vs. Kant: Respecte Integral vs. Deure Racional

Per a Nussbaum, la justícia ha de començar pel respecte per cada persona. Però aquest respecte no deriva únicament de la racionalitat, sinó de la possibilitat de dur una vida plena. Això implica garantir drets, però també proporcionar l'ajuda i els recursos necessaris per a una vida digna. El seu enfocament es fonamenta en la realitat i les necessitats humanes.

Kant també creia que totes les persones posseeixen un valor intrínsec, derivat de la seva capacitat de raonar i decidir autònomament. Segons ell, una acció és moralment bona quan es realitza per deure, i mai s'ha de tractar una persona com un simple mitjà, sinó sempre com un fi en si mateix. A diferència de Nussbaum, Kant no aborda en profunditat les necessitats materials o socials, mantenint-se en un pla més abstracte i ideal.

Nussbaum vs. Hume: Emocions com a Fonament Moral

Nussbaum considera que les emocions són fonamentals per al benestar i l'acció moral. Sentiments com l'empatia o la compassió contribueixen a la construcció d'una societat més justa. Per això, la seva proposta és profundament humana i es fonamenta en les relacions interpersonals.

Hume també pensava que els sentiments són essencials. Per a ell, la moralitat no deriva exclusivament de la raó, sinó també dels sentiments. Actuem moralment perquè experimentem sentiments cap als altres, no només per un imperatiu racional. Així doncs, tot i que són de temps diferents, Hume i Nussbaum coincideixen a assenyalar que la raó no és suficient per a l'acció moral, i que els sentiments són determinants.

Nussbaum vs. Nietzsche: Compassió i Protecció vs. Voluntat de Poder

Nussbaum defensa una concepció de la vida basada en la cura de les persones, la garantia d'igualtat d'oportunitats i el suport als més necessitats. Per això, considera que l'Estat ha d'intervenir per protegir els més vulnerables i assegurar el benestar de tots.

Nietzsche, al contrari, s'oposava a aquesta concepció de la moral. Pensava que la recerca d'igualtat i la compassió debiliten l'individu. Ell advocava per una moral de la força, la superació personal i la creació de valors propis. Creia que l'ajuda als dèbils frena el progrés humà. Per tant, mentre Nussbaum aspira a una societat que protegeixi tots els seus membres, Nietzsche propugna una ruptura amb aquests ideals per una vida més lliure i audaç.

Glossari de Conceptes Clau en la Filosofia de Martha Nussbaum

Capacitats

Condicions bàsiques que una persona ha de poder desenvolupar (com pensar, sentir, relacionar-se o viure dignament) per tenir una vida humana completa i justa.

Enfocament de les capacitats

Teoria que defensa que la justícia no consisteix només a repartir recursos, sinó a garantir que tothom pugui desenvolupar les capacitats bàsiques per viure dignament.

Justícia social

Situació en què totes les persones tenen els mateixos drets i oportunitats reals per viure bé, sense exclusions ni desigualtats injustes.

Dignitat humana

Valor inherent de tota persona pel simple fet de ser humana, que implica ser tractada amb respecte i poder viure una vida plena.

Vulnerabilitat

Condició de fragilitat que fa que algunes persones necessitin més suport o protecció per viure amb dignitat (com infants, gent gran o discapacitats).

Emocions

Sentiments com la por, l’alegria o la compassió, que Nussbaum considera importants per entendre l’ètica i les relacions humanes.

Universalisme

Ideologia que defensa que hi ha valors i drets que serveixen per a tothom, més enllà de la cultura o el lloc on vius.

Relativisme cultural

Posició que diu que no podem jutjar una cultura des d’una altra, perquè cada societat té les seves pròpies normes i valors.

Equitat

Donar a cadascú el que necessita per estar en igualtat de condicions, tenint en compte les diferències personals i socials.

Igualtat d’oportunitats

Situació en què tothom té la mateixa possibilitat real de desenvolupar-se, independentment del seu origen, gènere o condicions socials.

Feminisme

Moviment que busca la igualtat entre homes i dones i la fi de les discriminacions per motiu de gènere.

Educació crítica

Educació que no només transmet coneixements, sinó que ajuda a pensar, qüestionar i entendre el món per canviar-lo.