Marifé: La Lluita pel Valencià i l'Educació a Barx (1974-1982)

Barx (1981): L'Escola i la Transició Política

Barx és un poble on l’escola i l’ajuntament reflectien la realitat social i política del moment. Amb l’arribada del nou alcalde Francisco Olmos, de dretes, s'impulsen canvis i projectes urbanístics, com la construcció de noves escoles. Un personatge influent, Cabanilles, representava l’oposició al valencià i defensava idees blaveres. Això mostrava la poca formació i resistència al canvi per part del poble. Malgrat els intents d'intimidar la directora, el professorat va actuar unit.

La vida quotidiana girava entorn d'activitats típiques com el futbol, les bandes de música i l'escola. L'alumnat i les famílies mostraven tant interès com desconfiança, en un context social convuls. Marifé va impulsar activitats culturals com la coral i classes d'educació sexual, fet que va generar una llegenda urbana sobre un suposat despullament seu, reflex de la repressió franquista i la moral religiosa arrelada. Aquesta situació va culminar amb la imposició del castellà com a llengua principal, deixant només 3 hores per al valencià.

València (1974): Els Inicis de Marifé i la Fi del Franquisme

Anys abans, Marifé havia triat Barx per motius afectius i familiars. Aleshores, el franquisme encara era viu, però ja s'albirava la seva fi. Els edificis escolars estaven molt deteriorats, però gràcies a l'interès personal de l'alcalde, es van fer reformes.

L'arribada de Marifé va generar expectació: era castellana i no sabia valencià, però era molt valorada. Va tenir un accident de moto i va viure a València capital. Eren temps de gota freda i celebracions franquistes, però també de desgast del règim. La modernització de l'escola, la compra d'un terreny i la construcció d'una casa a la Drova simbolitzen el canvi de vida de Marifé. També hi havia por i incertesa: va morir Franco, es va iniciar el valencianisme cultural a Gandia, i es va denunciar la politització de l'ensenyament. Josep, la seva parella, va perdre la plaça com a professor. El masclisme a casa era evident, i la societat aspirava a una vida millor.

El 1977, amb les primeres eleccions democràtiques, el valencià va començar a introduir-se com a llengua escolar. L'escola es volia convertir en un espai de llibertat i plaer, i el professorat —sobretot de l'esquerra— estava molt implicat. Però també hi havia por entre els pares més conservadors. Els conflictes amb Joan, un mestre blaver, eren constants. Hi havia convivència, però també tensió. La manca d'un poder polític clar i les diferències socials eren molt presents. El turisme també va començar a tenir un gran impacte a Barx.

Barx (1982): La Lluita pel Valencià i la Marxa de Marifé

El 1982, la inspectora Nieves Escamilla va decretar que l'escola (i fins i tot l'esplai) funcionés només en castellà. Aquest fet va generar un gran debat i va inflamar la societat. Van aparèixer manifestacions de suport al valencià i a Marifé, que va rebre suport del professorat però també oposició dels pares, influïts pels discursos anticatalanistes i per l'alcalde conflictiu.

Els alumnes, primer manipulats, van acabar donant suport a la mestra, però les protestes no van tenir resultat. Marifé va abandonar l'escola dos mesos abans d'acabar el curs. Curiosament, els polítics que havien estat en contra van acabar inaugurant la nova escola en el seu nom, buscant capital polític.

Conclusió: El Llegat de Marifé i la Lluita per la Llibertat Educativa

La Mestra és un testimoni viu d'una època de canvis profunds, on una dona valenta va lluitar per la dignitat del valencià i per un model educatiu progressista, enmig d'un entorn conservador i repressiu. Marifé es va convertir en símbol d'una generació de mestres compromesos amb la llengua, la cultura i la llibertat.