Maria Mercè Marçal i Alexandre Ballester: Biografies i Obres Destacades

Maria Mercè Marçal

Va néixer el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. Es traslladà a viure a Lleida, on ella considera originària. Origens en el camp i dedicada a la vida de pagès. El trasllàs a Lleida per ella suposa que la poesia es trasllada. Té dues caract: una és que poques vegades estarà al mateix lloc, i l'altre es que la vida i la poesia formen un “tot” que és inseparable. Els poemes l'ajuden a veure's a ella mateixa i a entrendre's. Més tard es trasllada a Barcelona per anar a la universitat i es licencià en filologia clàssica. Es casà amb el poeta Pinyol Balasch i canvia la vida de l'autora separant-se als 5 anys. Viu a Barcelona per treure oposicions i neix la seva filla Heura. Mor a Barcelona d'un càncer als 45 anys. Una peça important era el seu pare que l'estimulà cap a la cultura. Obra: la seva obra està relacionada amb l'escriptora. Va començar a escriure en castellà per la dictadura però després es va decidir pel català. El seu primer llibre Cau de llunes es reflecta els seus anys d'aprenentatge. Destaca la lluna que simbolitza la feminitat i el sol que simbolitza la masculinitat. Destaca Divisa. Bruixa del sol reuneix el temps d'innociència i el temps d'experiència. Poemes com Sal oberta,La germana, l'estrangera. Terra de mai sobre l'homosexualitat femenina. Desglaç, on hi ha paraules de dolor del seu pare. La simbologia d'un imaginari femení forma part del seu univers literari. S'enfronta a la feminitat definida per la nostra cultura i utilitza la metàfora de la lluna amb llum pròpia que es rebel·la contra la subordinació del sol.

Alexandre Ballester

Fou un escriptor i dramaturg que va néixer el 1933 a Gavà (Catalunya). Va viure i treballar a sa Pobla, on va realitzar tasques de divulgació cultural que el va distingir amb l'Escut d'Or de la Vila. Premi de Ramon Llull i premi de Bartomeu Oliver. Va morir el 2011 a sa Pobla. Obra: Intensa activitat teatral influït per Beckett, Ionesco o Artaud. Va escriure 16 peces teatrals i va estrenar 12, principalment a Balears. Va cultivar novel·la, poesia i narració curta. Escrivia en català i donava una importància i una exemplaritat en la seva tasca intel·lectual. Les obres teatrals es centren en aspectes més ocults de l'ànima humana. L'autor sempre explica una història amb una dimensió èpica -mai no es tracta d'un problema minoritari- i estranya la realitat per tal de reduir la història, personatges i conflictes d'entitat (la por, l'opressió, la covardia). Autor molt preocupat pel llenguatge escènic i que planteja uns problemes enfront de l'opressió utilitzant una forma de farsa per tal de marcar més el patetisme. L'espai és imaginari. Foc colgat, jo i l'absent, dins un gruix de vellut, massa temps sense piano, fins al darrer mot, maria magdalena o la penedida gramatical, la mort del vienès, un no res d'eternitat.