Mare de Déu de Veciana: Anàlisi Detallada de l'Escultura Romànica

Documentació General i Catalogació

Aquesta escultura, d'autor desconegut, pertany a la Mare de Déu de Veciana i es pot datar entre el segon i tercer quart del segle XIII. Es conserva a Vic des de 1983.

L'escultura està tallada en fusta policromada. La imatge fou treballada a partir d'un bloc piramidal, en el qual s'esculpí la figura de Maria i una part del tron.

La Mare de Déu sedent amb l'Infant mesura uns 88 cm d'alçada i es troba a Vic.

Anàlisi Formal

La composició de la Mare de Déu de Veciana és una talla desproporcionada. En general, no destaquen ni l'horitzontalitat ni la verticalitat en aquestes figures. Ens trobem davant d'una figura en repòs, tot i que s'aprecia un cert moviment, ja que es pot observar que l'Infant té la mà dreta aixecada amb dos dits alçats. Aquesta figura expressa una voluntat d'eternitat.

Quant a l'estil, hi ha un ús de la policromia (avui gairebé tota perduda). Es pot observar una geometria i simetria en les formes. Tot i que els temes solien ser de caràcter religiós, també s'esculpien elements fantàstics, escenes de la vida quotidiana, motius florals i altres detalls decoratius. Les figures eren rígides, inexpressives i hieràtiques.

En general, la talla mostra un bon nivell tècnic i una alta qualitat d'execució que fuig d'esquemes rígids i introdueix certs decorativismes. El rostre de la Mare és serè i dolç, d'oval lleugerament arrodonit i estret, una mica desproporcionat, amb ulls i celles llargues i dibuixades, nas llarg, boca carnosa i un lleuger somriure. El rostre del Fill, tot i que és menys reeixit, té trets fisonòmics semblants. La túnica, d'escot rodó, forma uns plecs paral·lels disposats en vertical tant a la zona del pit com al voltant de les cames, per acabar en uns amplis plecs triangulars que reposen al damunt del sòcol.

Interpretació

Durant l'Edat Mitjana, el cristianisme preferia el símbol i la representació de les seves veritats, deixant de banda l'expressió dels sentiments i el realisme. Com en l'art de Bizanci i l'art copte, dels quals és hereu directe, el romànic es caracteritza pel rigor dogmàtic i per un hieratisme solemne. L'escultura informava visualment sobre un tema religiós i buscava provocar el respecte en l'observador, potenciant la devoció i la pregària, i defugia qualsevol expressivitat i moviment. Eren figures que potenciaven la frontalitat per evitar distraccions a l'hora de contemplar-les. Les Mares de Déu acostumaven a ser encarregades per l'Església, que era qui pagava les obres i, per tant, escollia els temes.