Mare de Déu de Sallent de Sanaüja: Anàlisi de l'Escultura Gòtica (1350)

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja: Context i Estil

L’obra coneguda com la Mare de Déu de Sallent de Sanaüja és una escultura d’autor desconegut, localitzada originalment a Sallent de Sanaüja, a la Segarra. Actualment, es conserva al MNAC, a Barcelona.

Fitxa Tècnica i Cronologia

• Data: 1350 (aproximada)
• Estil: Gòtic (període clàssic o de plenitud)
• Material: Alabastre policromat
• Ubicació actual: MNAC, Barcelona

L'Expressivitat Gòtica i el Canvi de Mentalitat

L’estil gòtic de plenitud dona una major expressivitat a la Mare de Déu, buscant que l’espectador percebi el dolor o la tendresa. Aquest canvi coincideix amb una nova mentalitat defensada per les ordres mendicants, que promovia una espiritualitat més urbana i pròxima als conceptes de l’home i la naturalesa. La seva finalitat era apropar els fidels a les representacions divines.

Context Socioeconòmic (Segles XII i XIII)

Durant el segle XII, hi va haver un augment demogràfic, gràcies a les millores en els camps i al contacte amb el món islàmic, un període d’expansió amb un objectiu unificador i universalista. Aquest procés de creixement culmina al llarg del segle XIII, moment en què s’inicia una etapa de prosperitat econòmica i comercial que va permetre el sorgiment de la burgesia. Aquesta classe social va facilitar que la cultura passés a mans de les ordres mendicants de la ciutat. Aquestes ordres creen escoles i universitats que esdevenen centres de referència cultural i d’ensenyament.

Anàlisi Formal i Composició de l'Escultura

L’obra és centrípeta, tancada en si mateixa i unitària. La Mare de Déu presenta proporcions harmonioses i està coronada. Sosté el Nen al braç esquerre mentre amb la dreta li acarona un peu. Jesús, per la seva banda, porta un colom a la mà esquerra i amb la dreta agafa la túnica de la seva mare.

Dinamisme i Naturalisme: L'Hanchement

La figura s’allunya del hieratisme romànic i presenta un dinamisme compositiu marcat per la lleugera inclinació del cos de Maria. Aquest lleuger moviment del maluc de la Mare de Déu per contrarestar el pes del Nen sobre el seu braç rep el nom d’hanchement, i trenca qualsevol eix de simetria. Trobem un cert naturalisme, tant pels plecs de la túnica com pel dolç contacte entre els dos personatges.

Tècnica i Acabats

La mal·leabilitat de l’alabastre va permetre a l’autor realitzar uns acabats molt precisos, visibles en els detalls dels vestits, els trets facials i la naturalitat dels gestos, que donen als personatges una expressivitat més humana.

Originalment, l’escultura estava policromada: blavós (per a la Mare) i vermell (per al Nen), acompanyada d’una pàtina daurada. El color blau significava la puresa i la divinitat, i el vermell, la sang que Jesús vessarà. A les galtes hi trobem rosat per donar més profunditat.

Iconografia i Influències

L’obra presenta la Mare de Déu coronada com a Reina del Cel, portant al braç la figura del Nen Jesús, que sosté un colom a la mà esquerra.

El Colom i els Evangelis Apòcrifs

Aquest recurs iconogràfic és molt utilitzat durant el Gòtic, ja que fa referència a un relat de la infància de Jesús en els evangelis apòcrifs: una història que explica que Jesús estava jugant amb uns ocells de fang que de sobte es van convertir en reals i van començar a volar.

Evolució de la Sedes Sapientiae

L’obra té el seu origen romànic en la Mare de Déu com a Sedes Sapientiae (Tron de la Saviesa), representada en el Nen Jesús. El pensament gòtic, clarament influenciat per teories franciscanes, evoluciona la representació i deixa enrere la funció de tron per passar a mostrar una relació amb Jesús molt més humana.

Influències Artístiques

La tècnica utilitzada és la talla policromada i està influenciada per l’escultura francesa (concretament per l’hanchement) i també per la italiana (en l’escultura del cos de la Mare de Déu). És considerada una de les obres més importants de l’Art Gòtic Català, ja que és un referent clau en l’evolució naturalista d’aquest període.