Marco Polo: El viatge a l'Orient Llunyà al segle XIII

Venècia, la perla de l’Adriàtic

Venècia és una ciutat meravellosa, anomenada “la perla de l’Adriàtic”. Voltada d’aigua per tots costats, els seus carrers són canals solcats per embarcacions. Durant l’edat mitjana els venecians van fer de la ciutat una gran potencia marítima i les seves naus dominaven la Mediterrània en competència amb els genovesos i els catalans. Al segle XIII, aquesta república marítima era un autèntic imperi comercial, amb bases i factories per tota la Mediterrània. Els venecians comerciaven amb tot el món i, a través dels ports d’Alexandria (actual Egipte), Bizanci (Estambul, Turquia) i Kaffa (mar Negra, actual Rússia), recollien el comerç procedent de l’Orient llunyà: sedes de la Xina, espècies de l’Índia, productes exòtics procedents d’aquelles terres llunyanes, encara poc conegudes pels europeus. Alguns mercaders venecians, viatgers europeus i religiosos cristians es van arriscar a viatjar fins a l’Orient Llunyà per conèixer millor les terres que donaven aquelles riqueses fabuloses que arribaven habitualment a través dels comerciants islàmics. El més famós d’aquests viatgers medievals va ser, Marco Polo que va remuntar la ruta de la seda i va arribar fins a la Xina. L’any 1271, Marco, amb el seu pare, Niccolò, i el seu oncle Matteo, va emprendre el llarg viatge. Van desembarcar a Sant Joan d’Acre (Síria), territori en poder dels europeus des de les croades; van travessar Armènia i assoliren Tabriz, al Kurdistan persa (Iran). Van travessar les muntanyes i els altiplans de Pèrsia i van arribar al golf Pèrsic a Ormuz. Van remuntar les muntanyes cap al nord, fins a l’Afganistan. Un cop allí, van iniciar l’ascensió de les muntanyes del Pamir, «el sostre del món», l’última gran barrera muntanyosa que els separava de les planures desèrtiques del Gobi i de Xina. A través de les grans estepes i dels deserts mongòlics van divisar finalment els confins de Catai (Xina) i van entrar a la capital, Pekín. Era l’any 1275; els haurien calgut, per tant, quatre anys d’aventures i perills per a aconseguir el seu objectiu. Van residir a Xina durant setze anys; en aquest temps van ser convidats del gran khan, que els protegí i fins els confià l’administració d’algunes províncies. El seu retorn a Venècia va començar quan el khan els encarregà d’escortar una princesa xinesa que havia de contraure matrimoni a Pèrsia amb un dels sobirans d’aquest país. Marco Polo va dirigir l’expedició, que va seguir la via naval, costejant Sumatra, Indoxina i Malàisia. El viatge fou molt perillós i va costar la vida a molts dels membres de la tripulació. Van arribar finalment a Pèrsia i hi van residir durant nou mesos; d’aquí es van dirigir a Bizanci, on van emprendre el retorn definitiu a Venècia. Després de 25 anys d’absència van arribar novament a casa. Marco Polo va relatar els seus viatges en un llibre que va resultar molt útil per al coneixement geogràfic de l’Orient.

Context històric de Marco Polo

Marco Polo va viatjar al segle XIII en l’època de Jaume I. En aquell moment, hi havia parts del món desconegudes a causa de diversos esdeveniments com ara la desaparició de l’Imperi Romà, l'impuls de la civilització musulmana i després amb els mongols, que van crear un imperi més gran que hi hagut de mar a mar, des del Pacífic fins a l'Atlàntic. Aquest imperi era un gran impuls per Marco Polo, ja que era un imperi molt gran, però analfabet, i això era un fet incult per a la història. Va ser una gran oportunitat de guanyar comerç, per la qual cosa el seu pare, el seu oncle i després ell van fer un gran comercial des de Venècia fins a l’Orient.