La Marca Hispànica i la Dinastia Catalanoaragonesa

La Marca Hispànica

Davant l'impuls musulmà, els reis francs creen una franja defensiva al sud dels Pirineus, aquest territori es coneixerà com a Marca Hispànica. Aquesta va ser dividida en comptats, defensats i governats per un comte. Hi havia 9 comtats: Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Empúries i Rosselló. Aquests eren manejats pels monarques francs a qui juraven fidelitat i vassallatge.

Domini dels àrabs

La dominació dels àrabs dels territoris del nord de Catalunya va ser breu aquests reben el nom de Catalunya Vella. La zona sud i oest va estar més de tres-cents anys sota domini musulmà i es coneix com Catalunya Nova.

Orígen dinastía catalana

Guifré el Pelós (segle IX) fou l'últim comte nomenat pels reis francs. Obté els comtats de Barcelona, Girona, Cerdanya, Conflent i Urgell. Amb la mort del Guifré el Pelós al (897), els fills hereden els comtats sense ordres dels francs. Aquest fet fou el primer pas cap a la independència dels comtats. Comença la dinastia del Casal del Barcelona. Borrell II (927-992), net de Guifré el Pelós, havia heredat tots els territoris. Considerat el primer dels comtes catalans. Per defensar el territori demana ajuda al rei Franc, Hug Capet. Aquest li va denegar l'ajuda i Borrell II trenca el pacte de vassallatge d'unió amb l'Imperi Franc. Així, l'any 988 els comtats catalans s'independitzats. I ja tenen poder sobre el seu territori.

Formació corona d'Aragó

Els comtats d'Aragó s'independitzen del regne Franc i s'uneixen per crear el regne d'Aragó (1035). L'any 1137, Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona), i Peronella, (filla de Ramir II) d'Aragó, van convenir matrimoni. Berenguer IV va ser reconegut com a príncep d'Aragó es fa càrrec del govern del regne. El matrimoni celebrat l'any 1150 quan Peronella tenia 14 anys i Berenguer 37. El fill del matrimoni, Alfons el Cast fou el primer a ostentar el títol de rei d'Aragó i compte de Barcelona i governador de2 territoris de manera unificada.

Dinastia catalanoaragonesa

Alfons el Cast (1162-1196) comença dinastia catalanoaragonesa. Els monarques ostentaran el títol de comte de Barcelona i rei d'Aragó. Els reis del llinatge del Casal de Barcelona (descendents de Guifré el Pelós). La Corona d'Aragó s'organitzarà com una confederació de territoris, cada territori manté les seves lleis, institucions i la seva llengua. Territoris històrics de la Corona d'Aragó: són els comtats catalans i els regnes d'Aragó, València i Mallorca.

Conquesta de València (1238-1245)

Iniciativa dels nobles aragonesos i de les ordres religioses (volien més terres). Jaume I aconsegueix la rendició de la ciutat de València (1238). València es va constituir com a un regne federat a la Corona d'Aragó, amb les seves pròpies lleis i Corts.

Expansió del segle XIII

L'expansió de la corona catalanoaragonesa al llarg del segle XIII va orientar-se cap al sud de la Península i la Mediterrània.

Art romànic

A partir del segle XI es va estendre per Europa un nou estil artístic, anomenat romànic. La religiositat és la característica més important d'art romànic; per això, els edificis més representatius són les esglésies, les catedrals i els monestirs. Els artistes eren considerats artesans, per això no en coneixem el nom de la majoria. Acostumaven a fer una vida itinerant, segons on tinguessin feina. Tot transmetia un missatge, des de la forma dels edificis fins als materials i la decoració. L'objectiu principal de les obres d'art era provocar un acostament dels fidels a Déu.

Arquitectura romànica

Construccions de pedra, per suportar les cobertes de pedra, es van fer servir elements romans, com les voltes de canó i les cúpules. Les cobertes descansaven en columnes i pilars gruixuts, però com que pesaven molt es van fer servir murs molt gruixuts i es feien poques finestres i petites. Els edificis tenien un aspecte molt compacte i amb poca llum a l'interior.

Art gòtic

Estil predominant de entre els segles XII i XIV. Apareix al nord de França i s'estén a l'Europa Occidental. És un art urbà impulsat per la burgesia i el poder religiós de les ciutats que pagaven la construcció de les grans catedrals i obres. També trobem molts edificis no religiosos d'estil gòtic.

Arquitectura gòtica

- Gust per les formes simples i rectes

- Grandesa en les construccions amb arcs de molta altura

- Façanes i interiors molt decorats

- Arc apuntat

- Grans vidrieres