Marc Tul·li Ciceró: Vida, Política, Oratòria i Obres Clau

Marc Tul·li Ciceró: Biografia i Llegat

L’orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró (106 aC – 43 aC) va definir l’oratòria com: «L’art d’expressar-se bé i de saber convèncer els oients.»

La Vida Política de Ciceró

Ciceró va néixer l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino. Després de completar els seus estudis superiors a Roma, va viatjar a Grècia i a l’Àsia Menor per perfeccionar la seva formació humanística. De tornada a Roma, va iniciar una espectacular carrera política, ocupant tots els càrrecs fins a aconseguir ser cònsol l’any 63 aC.

Durant el seu consolat, va pronunciar les quatre Catilinàries, aconseguint fer fracassar l’intent de conspiració contra la República i executant els principals conspiradors, un fet que posteriorment li comportaria l’exili.

Després de la victòria de Cèsar sobre Pompeu en la batalla de Farsàlia, Ciceró es va retirar de la vida política. No obstant això, després de l’assassinat de Juli Cèsar, va tornar a Roma, on va reprendre la seva carrera política i va atacar obertament Marc Antoni.

Arran de la constitució del Segon Triumvirat, Ciceró va ser considerat un enemic públic i va ser assassinat l’any 43 aC a la seva vil·la de Fòrmies.

Producció Literària Extensa

La seva producció literària és molt extensa i variada, abastant discursos, tractats de retòrica, obres politicofilosòfiques i correspondència personal.

Discursos (Contingut Jurídic i Polític)

Ciceró va escriure nombrosos discursos, classificats principalment en jurídics i polítics:

• Contingut Jurídic:
  • La defensa del poeta Àrquias, que havia estat privat del dret de ciutadania.
  • La defensa de Miló, on Ciceró va demostrar que aquest no era culpable de l’assassinat de Clodi, ja que va actuar en defensa pròpia.
  • Les Verrines, on Ciceró acusa Verres, que, com a governador de Sicília, havia abusat del seu càrrec i havia espoliat l’illa.
• Contingut Polític:
  • Les Filípiques: Catorze discursos amb els quals Ciceró va atacar Marc Antoni quan aquest volia succeir Juli Cèsar.
  • Les Catilinàries: L’obra més coneguda, que conté quatre discursos pronunciats contra Catilina, el màxim implicat en la conjuració contra la República romana.

Estructura de les Catilinàries

1. La primera Catilinària es va pronunciar davant el Senat i va induir Catilina a fugir de Roma.
2. La segona fou pronunciada al Fòrum per informar el poble.
3. La tercera, també al Fòrum, va servir per informar de la detenció dels conjurats que havien restat a Roma.
4. En la quarta, pronunciada al Senat, es va decidir la condemna a mort dels conjurats.

Nota: Tots aquests discursos no van ser publicats tal com els havia pronunciat, sinó que Ciceró els tornava a redactar per ser llegits, donant-los un to més literari.

Tractats de Retòrica

Entre els seus tractats de retòrica destaca De l’orador (en 3 llibres), on intervenen Marc Antoni, Licini Cras i dos joves més. En aquesta obra, Ciceró estableix que tot discurs s’ha de dividir en parts ben diferenciades:

• Introducció o Exordi: L’orador intenta guanyar-se la simpatia del públic.
• Exposició dels Fets: Presentació dels fets que motiven el discurs.
• Argumentació: L’orador aporta arguments que justifiquin la seva intervenció o bé que ataquin la del contrari.
• Conclusió o Peroració: Part final en què l’orador fa un resum del que s’ha exposat i intenta que els jutges i l’auditori accedeixin a les seves peticions.

Tractats Politicofilosòfics

Ciceró va escriure obres fonamentals sobre la teoria política romana:

• De la República: Consta de 6 llibres on es discuteix quina és la millor forma de govern, que, al seu parer, és la república.
• De Legibus (Les lleis): Tractat que parteix de l’aplicació pràctica de les teories exposades en De la República.

Obres Filosòfiques i Morals

També va escriure tractats de contingut més filosòfic o moral:

• Dels deures: Un tractat sobre el concepte de bé moral, dedicat al seu fill Marc.
• De la vellesa: Un diàleg on Ciceró intenta demostrar que no cal témer la vellesa.
• De l’amistat: Tractat que, a partir de la conversa entre diferents intel·lectuals, aborda el concepte ampli d’amistat.

Epístoles

Gràcies a les epístoles, podem copsar la seva autèntica personalitat i la seva activitat familiar i social. Conservem la correspondència amb els seus amics Àtic i M. Juni Brutus, així com amb els seus familiars.

Poesia

Ciceró es va dedicar a escriure poesia amb poc èxit. En els darrers anys de la seva vida es va dedicar principalment a traduir poetes grecs.

Diàlegs

Entre els diàlegs, destaca Brutus, una conversa entre Ciceró, Brutus i Àtic on es reconstrueix tota la història de l’eloqüència romana.