El marc legal de la llengua catalana

El marc legal de la llengua catalana

Els parlants de la llengua catalana es troben repartits en quatre estats europeus, fruit dels esdeveniments històrics (Tractat dels Pirineus, 1659) i de la pèrdua de les constitucions pròpies a partir dels Decrets de Nova Planta (1707-1716). Per tant cada estat té una Constitució i una legislació diferent. Ara bé, per damunt de cada Constitució hi ha la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides (Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció).

Espanya

La Constitució Espanyola (1978) estableix:

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

Les Illes Balears, Catalunya, País Valencià i l’Aragó han recollit en els respectius estatuts d’autonomia i en les lleis de normalització lingüística la normativa de cada comunitat:

Les Illes Balears

La llengua catalana pròpia i oficial de les Illes Balears és el català, llengua que tothom té dret de conèixer i de fer servir. El castellà també hi és oficial. Les institucions garanteixen l’ús normal i oficial dels dos idiomes i posen les condicions perquè la igualtat plena de les dues llengües, pel que fa als drets dels ciutadans, sigui efectiva.

Catalunya

La llengua pròpia i oficial de Catalunya és el català. El castellà també hi és oficial com a llengua oficial de l'Estat espanyol. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i també és oficial a Catalunya. Finalment, la llengua de signes catalana hi té un reconeixement oficial explícit.

El País Valencià

La llengua pròpia i oficial és el valencià, el nom que rep la llengua catalana en aquest territori. El castellà també hi és oficial perquè és llengua oficial a tot l’Estat. Tothom té dret a conèixer i a usar totes dues llengües i a rebre l’ensenyament en valencià. La llei delimita els territoris en els quals predomina l’ús d’una llengua o de l’altra.

La Franja de Ponent (l’Aragó)

La Llei de les Corts d’Aragó d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, del 2013, afirma que té com a objectiu reconèixer la pluralitat lingüística d’aquest territori i garantir als aragonesos l'ús de les llengües i les seves modalitats lingüístiques pròpies. Així mateix, afirma que vol propiciar la conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó en llurs zones d'utilització històrica predominant.

Andorra

D’acord amb l’article 2.1 de la Constitució del 1993, el català és l’única llengua oficial de l’Estat andorrà.

La Catalunya del Nord (França)

La legislació lingüística francesa està delimitada per l’article 2 de la Constitució que estableix que la llengua de la República és el francès. Malgrat això, al llarg dels anys hi ha hagut un tènue reconeixement de les llengües dites regionals, com el català.

L’Alguer (Itàlia)

La Constitució italiana preveu la protecció de les minories lingüístiques.

Situació actual de la llengua catalana

És difícil predir un futur per al català, però els darrers estudis no són gaire optimistes. En els últims anys, des de la fi del franquisme i les seues seqüeles, s'ha millorat molt la presència de la llengua catalana en àmbits públics i formals. També ha augmentat el nombre de ciutadans que entén, sap parlar, llegir i escriure el català... (excepte al País Valencià) però tanmateix cada vegada es percep que el català s'empra menys en les relacions interpersonals.

En el cas dels mitjans de comunicació veiem que han augmentat notablement els que utilitzen el català, però continuen sent majoritaris els que empren exclusivament el castellà. Dels que citem, només uns pocs arriben a tots els Països Catalans.

Premsa: Avui, El Punt, El Periódico (versió en cat. i cast.), Diari de Balears...

Televisió: Tv3 i Canal 33; IB3 (bilingüe); Canal 9 (bilingüe) i Punt 2; Btv, Canal 4 i TV Menorquina (ara connecta amb Popular TV, en castellà). A València ha començat a emetre InfoTv, una cadena privada exclusivament en català. Cal assenyalar que algunes televisions bilingües emeten sèries i pel·lícules en castellà les hores de màxima audiència.

Ràdio: Catalunya Ràdio, IB3 Ràdio, desconnexions d’emissores espanyoles algunes hores al dia (SER, COPE, RNE), i nombroses emissores locals a Catalunya.

Internet: l’ús del català en les webs de la xarxa és percentualment entre les primeres llengües del món, per damunt fins i tot del castellà. En molts àmbits la presència del català és molt reduïda o nul·la: exèrcit, policia... Cap mitjà de comunicació emet en català per a tot l’estat.

Situació territorial d'Andorra. El català és la única llengua oficial, però les condicions polítiques del principat la converteixen en un miniestat totalment dependent de França i Espanya, del comerç amb els quals depèn. Té una forta immigració, i es percep que el castellà és cada vegada més la llengua més emprada. Hi ha ciutadans que no saben parlar català, única llengua oficial.

Catalunya Nord i l'Alguer. La situació del català, que s’havia mantingut bastant viu fins a entrar el segle XX, està en total recessió, ja que no és llengua oficial i les generacions més joves el coneixen de cada vegada menys. Els índexs de catalanoparlants són cada vegada més baixos. A penes hi ha ni tan sols mitjans de comunicació locals.

Franja de Ponent. Tenen un altíssim percentatge de catalanoparlants, però el fet de no ser reconeguda la llengua com a oficial fan que el català gaudeixi de molt poc prestigi. Hi ha una clara situació de diglòssia i abandó institucional mantingut per l’anticatalanisme social.

València. També es manté la situació de diglòssia, tot i que el català és llengua cooficial. Els mitjans de comunicació són en castellà, excepte la RTVV.

Illes Balears. La situació de cada illa és molt diferent. A Eivissa els índexs de catalanoparlants són baixos, sobretot entre la població jove. A Mallorca també hi ha hagut molta immigració que no s’ha adaptat a la cultura local. Menorca té els índexs de catalanoparlants més alts.

Catalunya és, des del segle XIX, el motor de la llengua i la cultura que compartim els Països Catalans. Té una notable presència en els mitjans de comunicació; és la llengua vehicular del sistema educatiu; és la llengua primera de l’Administració; etc. Però el castellà és avui una llengua de comunicació interpersonal majoritària a nombroses zones, sobretot a Barcelona i ciutats dels voltants.