Marc Legal d'Emissions: Protocol de Kyoto i Llei 34/2007

Marc Legal i Competències en Normativa d'Emissions

Les competències en normativa d’emissions es reparteixen entre el Marc Internacional (mitjançant convenis i legislació comunitària), l’Estat, els ens locals i les Comunitats Autònomes (C.A.).

1. Convenis Internacionals: El Protocol de Kyoto (1997)

El Protocol de Kyoto, signat, acceptat o ratificat per 34 països que representen el 55% de les emissions globals de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH), estableix compromisos clau:

• La UE dels 25 es va comprometre a reduir les emissions un 8% respecte a les de 1990, objectiu a assolir durant els anys 2008-2012.
• El repartiment de la reducció dins la UE és desigual.
• Recentment, Rússia l’ha ratificat.
• Accepta que el Canvi Climàtic (CC) és un dels majors reptes dels nostres temps i és d'origen antropogènic.
• Afirma que l’escenari desitjable és un augment màxim de 2ºC en la temperatura mitjana global, la qual cosa requereix reduccions significatives de les emissions.
• Estableix responsabilitats comunes però diferenciades per als països en desenvolupament i els desenvolupats.
• Els països signants han de notificar abans del 31-01-2010 les fites en reducció d’emissions i l’any que prenen com a referència.
• S'exigeixen informes amb un model unificat, però amb auditories internes.

Normativa Estatal: La Llei 34/2007 de Qualitat de l'Aire

La Llei 34/2007 és el marc legal estatal més recent en matèria d'emissions i qualitat de l'aire. Aquesta llei afecta diversos aspectes fonamentals:

Objectius i Directrius de la Llei 34/2007

1. Actualització d'Enfocaments i Directrius

   Actualitzar els enfocaments i directrius establertes per la UE i en els convenis internacionals.

2. Responsabilitat de les Administracions

   Establir la responsabilitat de les diferents administracions en:

   • Informar la població sobre els nivells de contaminació i la qualitat de l’aire.
   • Elaborar plans i programes per aconseguir els objectius de qualitat.

3. Zonificació del Territori i Contaminació

   Establir la zonificació del territori segons els nivells de contaminació. Les zones especials han de tenir-se en compte per a l’ordenació urbanística, territorial i per a l’autorització d’activitats i instal·lacions.

4. Facultats de l'Estat i Límits d'Emissió

   Faculta l’Estat, amb la participació de les C.A., a fixar límits d’emissió per a determinades activitats i a establir obligacions respecte a la fabricació, comercialització, ús i gestió de productes que puguin generar contaminació atmosfèrica. D’aquesta manera, es podrà exigir l’aplicació de les Millors Tècniques Disponibles (MTD) i l’ús de combustibles menys contaminants.

5. Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants (Annex IV)

   L'Annex IV inclou el Catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera. Aquest obliga a declarar les seves emissions per poder confeccionar l’inventari espanyol d’emissions.

   Classificació de les Activitats

   Les activitats es classifiquen en 3 grups (A, B, C) en funció de la seva incidència sobre la qualitat de l’aire:

   • Grups A i B: Estan subjectes a un règim d’intervenció administratiu i precisen d’unes autoritzacions especials (durada màxima de 8 anys).
   • Aquestes autoritzacions han d'especificar:
     • Els límits d’emissió.
     • Les indicacions per fer efectiva la prevenció de la contaminació.
     • Les metodologies i freqüència per al mostratge i les anàlisis.

6. Instruments per a la Millora de la Protecció Atmosfèrica

   S'estableixen instruments per a la millora de la protecció de l’atmosfera, incloent: acords voluntaris, Sistemes de Gestió Ambiental (SGA), auditories, recerca, innovació, formació i sensibilització pública.

7. Règim de Sancions

   Establiment d'un règim de sancions aplicable en cas d'incompliment de la normativa.