Marc Jurídic i Protecció de la Infància a Espanya: Normativa i Serveis

La Normativa Estatal i Autonòmica

La Constitució Espanyola del 1978

És la llei fonamental d'Espanya. Estableix que els infants han d'estar protegits i que l'Estat té el deure de vetllar pel seu benestar.

La Normativa Autonòmica

Són les lleis pròpies de cada comunitat autònoma. Aquestes lleis amplien i concreten com s'ha de protegir la infància dins del seu territori.

Llei de Protecció Jurídica del Menor

Aquesta és la llei principal que protegeix els nens i adolescents. Es basa en els principis següents:

• Sempre es prioritza l'interès del menor.
• Es prioritzen les mesures educatives sobre els càstigs.
• El menor ha d'estar, preferiblement, amb la seva família.
• Es reconeix que el menor té drets, però també necessita protecció.
• S'adapta a les normes internacionals vigents.

Llei de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant la Violència

Aquesta llei protegeix els menors davant diverses formes d'abús i violència:

• Maltractament físic, psicològic o emocional.
• Càstigs físics o humiliacions.
• Descurança o negligència.
• Explotació (pornografia, prostitució, extorsió, etc.).
• Assetjament escolar, sexual o ciberassetjament.
• Violència de gènere i altres violències (mutilació genital, matrimoni forçat).

Responsabilitat Penal del Menor

Regula què succeeix si un menor comet un delicte. A Espanya, la majoria d'edat penal és als 18 anys.

• Entre 14 i 17 anys: S'aplica la Llei 5/2000. No s'apliquen càstigs com als adults, sinó sancions educatives.
• La família pot tenir responsabilitat solidària (respondre pels danys causats).

Sancions possibles per a menors infractors

• Internament en un centre de menors.
• Tractament especialitzat (psicològic, addiccions, etc.).
• Centre de dia.
• Caps de setmana controlats.
• Treballs en benefici de la comunitat.

Figures Jurídiques en la Protecció del Menor

1. Pàtria Potestat i Guarda

Són els drets i deures dels pares envers els fills, incloent-hi la convivència, la cura i la protecció.

• Si l'entitat pública assumeix la guarda perquè la família no pot, els pares no perden la pàtria potestat.
• Els poders públics poden retirar la pàtria potestat si els pares incompleixen els seus deures.

2. Tutela

S'aplica quan no hi ha pàtria potestat. Un tutor protegeix el menor i els seus béns sota control judicial. Finalitza per adopció, emancipació, defunció o recuperació familiar.

3. Curatela i Defensor Judicial

Intervenen únicament en aquells actes concrets en els quals el menor no pot actuar per si mateix.

• Curatela: Ajuda legal només en actes específics.
• Defensor judicial: Intervé quan hi ha conflicte d'interessos o quan el tutor/curador no exerceix correctament la seva funció.

4. Acolliment

Suposa la separació temporal del menor de la seva família.

Modalitats d'Acolliment

• Acolliment familiar: Amb família extensa o aliena.
• Acolliment residencial: En un centre de protecció de menors.

5. Adopció

Estableix una filiació nova per decisió judicial. Normalment, es tallen els vincles legals amb la família biològica.

6. Emancipació

El menor adquireix la capacitat per actuar com un adult abans de la majoria d'edat. Pot ser per:

• Majoria d'edat.
• Matrimoni (si el menor és major de setze anys).
• Concessió dels pares.
• Concessió judicial.

Les Bases dels Drets de la Infància

1. La Declaració de Ginebra

   • Primer document històric que estableix: "Els nens són vulnerables i s'han de protegir."
   • Va ser un acte de conscienciació mundial, però no era obligatori.
   • Es considera el primer pas en la protecció internacional.

2. Declaració dels Drets de la Infància (1959)

   • L'ONU afirma: "Els nens tenen drets."
   • Insta els governs a incorporar-los a les seves lleis.
   • Limitació: Era només una recomanació, no tenia caràcter legalment obligatori.

3. Convenció sobre els Drets de la Infància (1989)

   És el document més important i obliga legalment els 193 països signants.

   Canvi fonamental: Els nens són considerats persones amb drets propis, no només "objectes a cuidar".

   Principis Bàsics

   • No discriminació.
   • Interès superior del menor (el principi rector).
   • Dret a viure i desenvolupar-se plenament.
   • Dret a opinar i participar.

   Protocols afegits (2000)

   • Prohibició d'utilitzar nens en guerres.
   • Protecció contra l'abús sexual i el tràfic.
   • Establiment d'un sistema perquè els nens puguin denunciar violacions de drets.

Marc Jurídic de l'Atenció a la Infància

L'Estat del Benestar

Sistema que garanteix serveis bàsics per a una vida digna a tota la població. Es finança amb impostos i busca reduir desigualtats.

Pilars Fonamentals

• Educació i Sanitat.
• Serveis socials i Pensions.

Subetapes de la Infància

• Primera infància: 0-3 anys.
• Segona infància: 3-6 anys.
• Tercera infància: 6 anys fins a la pubertat.

Necessitats Infantils

Per garantir el benestar, s'han de cobrir diverses necessitats:

• Físiques: Menjar, dormir, higiene, salut i protecció.
• Afectiva-emocional: Sentir-se estimat, segur i valorat.
• Personal: Autonomia i autoestima, amb activitats pròpies.
• Social: Relació amb adults i nens, i habilitats socials.
• Intel·lectual: Conèixer i entendre el món.

Serveis de Protecció a la Infància

1. El Sistema Educatiu

Organització de l'educació a Espanya, regida actualment per la LOMLOE (2020).

Ensenyament Obligatori (0-16 anys)

• Educació Infantil: Dos cicles (del naixement als 6 anys).
• Educació Primària: 6 cursos (dels 6 als 12 anys).
• ESO: 4 cursos (dels 12 als 16 anys).

Ensenyament Postobligatori (dels 16 als 18 anys)

• Batxillerat: 2 cursos amb modalitats flexibles.
• Formació Professional: Cicles de grau bàsic, mitjà i superior.

Educació Inclusiva

Adaptació del sistema escolar perquè tots els alumnes puguin aprendre bé, classificant les necessitats per oferir l'ajuda adequada.

Serveis d'Orientació Educativa

Professionals (psicòlegs, orientadors) que ajuden alumnes amb necessitats. S'organitzen en dos nivells per comunitat autònoma:

1. Departaments psicopedagògics del centre.
2. EAP (Equips d'Assessorament) de la zona.

2. El Sistema de Salut

Organitza l'atenció sanitària de la població, basat en la Llei General de Sanitat.

Característiques

• Universalitat: Tota la població té dret a l'atenció sanitària.
• Descentralització: El Ministeri coordina, però les comunitats autònomes gestionen els serveis.

Organització Territorial i Accés

• Regions sanitàries: Zones grans per organitzar serveis.
• Àrees bàsiques de salut: Unitats petites amb centres d'atenció primària.
• Accés: Via ordinària al centre de salut (primària) o atenció especialitzada per problemes complexos. Urgències es poden accedir directament o trucant al 112.
• Es requereix la Targeta Sanitària Individual (TSI) per ser atès.

3. El Sistema de Serveis Socials

Gestiona ajudes i serveis per a persones vulnerables, planificats i organitzats per cada comunitat autònoma.

Tipus de Nivells

1. Serveis socials generals (atenció primària): Per a tota la població.
2. Serveis socials especialitzats: Per a grups amb necessitats específiques.

4. Plans i Programes d'Atenció a la Infància

Són documents que detallen com es protegirà la infància durant un període determinat, complementant els drets internacionals.

• Els plans generals solen ser estatals o autonòmics; els operatius, locals o municipals.

Característiques dels Plans

• Tenen una planificació amb un horitzó temporal definit.
• Poden ser:
  • D'atenció integral (tracten moltes àrees).
  • Focalitzats en una àrea concreta (salut, educació, protecció, etc.).
• S'organitzen mitjançant:
  • Objectius clars.
  • Línies estratègiques o programes.
  • Mesures concretes.
  • Organismes responsables designats.