Mar i Cel: Tragèdies Romàntiques i Temes Universals

Mar i cel és una tragèdia romàntica. L'acció se situa a principis del segle XVII, quan el rei Felip III d'Espanya dicta una ordre d'expulsió dels moriscos. Aleshores, alguns d'aquests moriscos es converteixen en pirates i segresten cristians per vendre'ls com a esclaus al nord d'Àfrica.

Grans expressions de l'amor

1. L'amor: L'amor, com a passió, sorgeix del desig exaltat d'unió amb una altra persona.

2. L'ambició: L'ambició és el desig desordenat d'aconseguir honor, poder o qualsevol altra cosa que alimenti l'amor propi.

3. L'odi: L'odi, l'enveja i la rancúnia són diversos sentiments de malvolença que una persona pot tenir envers una altra.

4. La venjança: És el dany que una persona causa a una altra per tal de satisfer el seu ressentiment.

Article d'opinió: Text d'un autor reconegut (especialista o col·laborador del mitjà) que analitza i interpreta una notícia o un fet anecdòtic de manera personal i seguint un estil propi.

Romeu i Julieta és una tragèdia on es fonen l'amor i la mort. Tracta de dos adolescents que s'enamoren a primera vista i es juren amor etern. Però les famílies respectives, enemistades, impedeixen la felicitat dels enamorats.

Terra baixa tracta de l'opressió que exerceix un terratinent sobre els seus treballadors i, de manera especial, sobre la Marta, una noia òrfena que té sota el seu domini. El terratinent, per interessos econòmics, obliga la Marta a casar-se amb un pastor que ni tan sols coneix. Tot i així, el terratinent manté relacions d'amagat amb la Marta.

El pastor i la Marta es veuen obligats a conviure i a compartir l'angoixa que els crea la seva situació. Quan el pastor descobreix l'engany, es converteix en un home violent i venjatiu.

Argument d'Antígona

Acabada la guerra entre l'exèrcit de la ciutat d'Argos i el de la ciutat de Tebes, amb el resultat de la mort de dos germans que combatien en bàndols contraris, Etèocles i Polinices, el rei de Tebes, Creont, ordena que el cadàver del germà enemic, Polinices, resti insepult, com a menjar de les aus rapinyaires. Això suposava, per als grecs, un gran deshonor: tenien la creença que la seva ànima vagaria eternament sense descans.

Aleshores, Antígona es rebel·la contra l'ordre i, d'amagat, enterra el seu germà Polinices. Infringeix, doncs, la llei del rei i decideix seguir el dictat d'un principi moral superior: el del deure de donar sepultura als morts. Per aquest motiu, Creont la castiga a morir reclosa en una tomba. Només la intervenció de l'endeví Tirèsies fa que el rei canviï de parer. Però, quan ho fa, ja és massa tard: Antígona s'ha suïcidat.