Màquines Virtuals: Tipus, Virtualització i Contenidors

Enviado por Chuletator online y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

Màquines Virtuals: Virtualització i Tipus

Màquines Virtuals: La virtualització de sistemes es fa a través de les Màquines Virtuals. Aquestes creen entorns aïllats l’un de l’altre, de manera que si un entorn falla, això no afectarà a les altres MV, ni tampoc a l’ordinador principal (amfitrió). Aquesta propietat s’anomena ‘encapsulament’ (mecanisme que consisteix a organitzar dades i mètodes d'una estructura, evitant l'accés a dades per qualsevol altre mitjà diferent als especificats).


Virtualització: La virtualització consisteix en l’abstracció dels recursos de la màquina per poder-ne utilitzar els que sobren i crear màquines virtuals que utilitzen aquest maquinari (hardware) com si estigués perfectament lliure.


Tipus de Màquines Virtuals

  • MV de Procés: Són aquelles que només virtualitzen determinats processos. L’objectiu d’aquesta màquina és proporcionar un entorn d’execució independent de la plataforma de maquinari i del sistema operatiu, com per exemple la MV de Java (JVM).

JVM (Màquina Virtual de Java)

És una de les màquines virtuals de procés més utilitzades a causa de la quantitat d’aplicacions que utilitzen aquest llenguatge de programació. Aquesta màquina virtual de Java introdueix un nou nivell d’abstracció i de projecció entre la màquina i el programari que s’hi executa. Per executar un programa escrit en un llenguatge completament interpretat, l’intèrpret ha de fer l’anàlisi lèxica i sintàctica en el moment d’executar el programa, la qual cosa provoca una sobrecàrrega considerable en l’execució d’aquest programa. Entre les propietats del llenguatge Java hi ha la portabilitat, el dinamisme, l’eficiència i la seguretat.

  • MV de Sistema: Són les que permeten virtualitzar un sistema operatiu sencer. Un exemple és VirtualBox, que ens permet instal·lar un sistema operatiu diferent al que tenim en la nostra màquina, en una finestra independent.
  • Tercer tipus de virtualització (Contenidors): Consisteix, bàsicament, en virtualitzar el mateix sistema operatiu de la màquina amfitrió, de manera que el nucli (kernel) del sistema operatiu permeti crear damunt seu varis sistemes operatius que compartiran el mateix kernel o nucli original. Sol utilitzar-se principalment en servidors d’internet.

Contenidors: El contenidor opera com un procés per al sistema operatiu i emmagatzema l'aplicació que volem executar i totes les seves dependències. Són més àgils i eficients que les màquines de virtualització d’arquitectura indirecta i generen menys sobrecarrega que les virtuals d’arquitectura clàssica. Es creen més ràpidament, pesen menys i permeten aprofitar millor els recursos.

Procés d'Arrencada d'un Ordinador

Primer es carrega i executa la BIOS. Després, la BIOS carrega el MBR (Master Boot Record) del disc dur que tingui configurat en l’ordenació de dispositius d’arrencada. El MBR conté un petit codi executable que carrega el GRUB a través de l’IPL (el qual s’encarrega de carregar el kernel de Linux), o bé el gestor d’arrencada d’un altre SO (com podria ser el cas de Windows).

Entradas relacionadas: