Màquines de Vapor, Fàbriques i Indústries Clau de la Revolució Industrial

Màquines de Vapor i Fàbriques

Un element bàsic de les transformacions que van originar la industrialització va ser la innovació tecnològica. Les màquines, al començament molt senzilles, però eficaces, van anar substituint el treball manual. Cada avanç tècnic implicava un augment de la productivitat i una disminució dels costos, fet que permetia vendre més barat, augmentar la demanda i obtenir més beneficis.

Les primeres màquines eren accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica. Però la font d’energia que va revolucionar la producció va ser el vapor. La màquina de vapor, inventada per James Watt en 1769, utilitzava el carbó com a combustible, va permetre la substitució de les energies tradicionals i es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial.

La mecanització i les noves fonts d’energia van generalitzar el sistema fabril de producció, que consisteix en la concentració dels obrers i de les màquines en grans edificis, les fàbriques. A diferència del sistema artesà, en aquests establiments té lloc la divisió del treball, és a dir, cada obrer intervé només en una petita part del procés de producció.

La Indústria Tèxtil

A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, primer en la filada i després en la teixidura. Durant el segle XVIII hi havia un gran comerç d’indianes, un teixit de cotó estampat que provenia de l’Índia. Per a estimular la producció de teixits de cotó en l’interior del país, el govern britànic en va prohibir la importació.

Per a poder-ne fabricar més quantitat, es van començar a aplicar una sèrie d’innovacions. Algunes de les més importants van ser:

• La llançadora volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés de teixir.
• Noves màquines de filar com la Water frame i la Jenny Mule, que van incrementar la producció de fil.
• El teler mecànic (1785), que va completar el procés de mecanització tèxtil.

Carbó i Ferro: La Siderúrgia

Un altre sector pioner de la industrialització va ser la siderúrgia. Anteriorment es produïa ferro, però en quantitats petites perquè els forns funcionaven amb carbó vegetal, d’escàs poder calorífic. L’invent que va permetre una major producció de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, de gran potència calorífica. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor (1855) per a transformar el ferro en acer.

La demanda de ferro per a eines agrícoles, màquines i ferrocarrils va estimular el sorgiment de nous processos que van contribuir al desenvolupament d’aquest sector industrial, com:

• Eliminació d’escòries
• Fabricació de làmines de ferro
• etc.