Maquiavel: Consells per Governar i Mantenir el Poder

Consells en l'Art de Governar

Com Conquistar el Poder

• Per la força o les armes.
• A través de la intriga, la por i la inseguretat.
• Suport del poble i revoltes populars.

Estratègies un Cop al Poder

• Pot fer servir la violència contra tot enemic del poder.
• Exèrcit nacional ben proveït i organitzat.
• No justificar mai l'ús abusiu de l'exèrcit: això seria tirania.

El Sistema Polític Segons Maquiavel

L'home, diu Maquiavel, és essencialment egoista; obra per por quan no té cobertes les seves necessitats, i per ambició quan les té cobertes. Cal que el Príncep dicti unes lleis que obliguin sota coacció a què tots els ciutadans compleixin els deures previstos en seguretat i harmonia.

Aquestes lleis, el legislador les ha d'elaborar atenent a la llei antropològica que afirma que l'ésser humà és per natura egoista. Cal una societat on cadascun dels ciutadans actuï pel bé de la comunitat, que és al capdavall el seu propi bé.

Per Maquiavel, i en virtut de la llei natural, l'Estat ha d'assumir una estructura política basada en els tres sistemes polítics aristotèlics. Han de cohabitar les tres formes polítiques en una mena de relació de poders, en què uns vigilen que els altres no sobrepassin les seves competències o jurisdiccions. Hi ha d'haver un principat, és a dir, una Monarquia forta, per controlar les altres forces polítiques. També una Aristocràcia, és a dir, uns pocs governants legítims, triats pel poble per ser representats en una Democràcia.

La Funció de la Religió en l'Estat

Els principats eclesiàstics, un cop conquerits, es defensen sols, ja que són defensats pels antics costums religiosos, els quals mantenen els prínceps en el poder i són sostinguts per causes superiors que cap ment humana no pot copsar.

Les religions han d'ocupar un lloc prominent en l'Estat, no a causa de la seva veritat, sinó com a factor de cohesió social. El príncep ha d'estar per damunt de la moral religiosa i ha d'usar la intel·ligència i la manca d'escrúpols.

Moral Ciutadana, Casos Excepcionals i la Virtut del Príncep

L'objectiu és la supervivència i el benestar de la comunitat; alhora, la moral cívica ha de mantenir-se sempre forta i estable. Encara que per això calguin lleis coercitives.

La moralitat és exclusiva del ciutadà, no del governant. De fet, el Príncep té el deure d'actuar immoralment si cal. Quan els fins són legítims i no queden altres mitjans per actuar que els immorals, aquests s'han d'executar. Segueix la màxima: El fi justifica els mitjans. El que compta és el benefici òptim o útil, tan bo per al sant com per al pecador. Cal que el príncep faci el que convingui, disfressat amb l'aparença de la virtut, davant el públic ignorant. És més fàcil governar una societat virtuosa que no pas una societat indiferent a les normes morals. La política, amb certes condicions, està per sobre de l'ètica.

El governant o Príncep ha de tenir voluntat per prendre decisions dures envers el poble i, alhora, presentar-se davant d'ell com un home just i virtuós. Un governant amb virtut política és aquell capaç de prendre les mesures adequades per mantenir-se en el poder i garantir la llibertat i igualtat dels ciutadans. Ha de saber actuar simulant un innegable caràcter virtuós.