Mapes Cognitius: Desenvolupament Espacial i Categories

Mapes Cognitius: Coneixement Espacial i Idees Prèvies

Autors: A. Lleopart i C. Torrents

Els mapes cognitius es basen en el coneixement espacial i en la representació simbòlica que es fa sobre aquest coneixement. Consisteixen a interioritzar l’espai a partir del dibuix.

Els mapes cartogràfics i els cognitius tenen una relació intrínseca: mentre els cartogràfics són una projecció simbòlica de la realitat, en els cognitius intervé el coneixement que el subjecte té sobre aquesta realitat.

Categories d'Interpretació dels Mapes Cognitius

Segons Elena Martín (Siegel), s'estableixen unes categories que ens permeten interpretar els mapes cognitius en funció dels seus elements clau:

1. Els mollons o fites: punts de referència significatius per als infants (botiga, escola, casa d’un amic…). L'infant parteix d’aquests per organitzar la resta de l’espai.
2. Les rutes: són camins o recorreguts que permeten moure l’infant d’un molló a l’altre (seqüències ordenades de mollons). L’espai percebut és lineal.
3. Les configuracions: són les estructures que integren diverses rutes com un tot i les enllacen entre elles. Permeten entendre l’espai pròxim com a un espai unitari.

Estadis o Mapes de Referència en el Desenvolupament

Aquests estadis representen les etapes del desenvolupament del coneixement espacial:

1. Estadi egocèntric: propi dels infants més petits. La representació és frontal, no aèria. Aquesta etapa està lligada a l’experiència concreta i personal del nen, on la casa és l’espai més conegut.
2. Estadi seqüenciat: els infants són capaços de dibuixar altres llocs del carrer i sortir d’ells mateixos com a punt de referència. Predomina la visió frontal, tot i que no en tots els casos. Només es consideren mollons allò que el nen ha anomenat. L'infant estableix relacions entre més d’un molló del seu entorn, alhora que deixa de ser ell mateix el punt de referència únic. Les representacions són ben estructurades, però sense una coordinació global entre els conjunts.
3. Estadi integrat: es caracteritza per l'estructura d’espais més amplis, amb enllaç i interrelació de rutes i configuracions d’espais. La vista predominant és aèria.

Noves Categories Més Homogènies dels Estadis

A continuació, es presenten noves categories més homogènies per a una anàlisi més detallada dels estadis:

1. Estadi egocèntric: representacions amb mollons poc apropiats (ex: “jo”, “els meus conills”…).
2. Estadi egocèntric: representacions amb mollons més apropiats (ex: “casa meva i entorns”).
3. Estadi egocèntric i Estadi seqüenciat: representacions amb diversos mollons, no del tot ben situats, i unes pre-rutes (intents de rutes que encara no són reals).
4. Estadi seqüenciat: representacions amb diversos mollons, millor situats, units per rutes primàries.
5. Estadi seqüenciat: representacions lineals on un carrer es percep com una unitat.
6. Estadi seqüenciat: representacions lineals amb rutes interrelacionades.
7. Estadi seqüenciat: representacions lineals amb tractament d’algunes àrees de forma unitària.
8. Estadi integrat: representacions amb configuracions d’espais (ex: visió de poble).