Mapa i Fases de la Guerra del Francès (1808-1814) a Espanya

Dades Clau del Mapa Històric

• Lloc: Espanya.
• Període representat: 1808-1814.
• Tipus d'informació: Les fases de la guerra.
• Format: Mapa.

El mapa representa el desenvolupament de la guerra, reflectit a través dels moviments dels exèrcits (el francès i l'anglo-espanyol), les victòries de cada bàndol i les ciutats que van patir setges.

Elements Destacats al Mapa

• Ciutats assetjades: Saragossa, Girona, Zamora, etc.
• Ports de desembarcament: Lisboa, La Corunya, Algesires, Gibraltar, Maó. (Els anglesos dominaven els mars, fet que va obligar els francesos a moure les seves tropes sense parar).
• Victòries clau:
  • Franceses: Somosierra, Ocaña.
  • Anglo-espanyoles: Bailén, Els Arapiles, San Marcial, Vitòria.

Anàlisi i Origen de la Guerra

Cal parlar breument de l'origen de la guerra: la relació de França amb Godoy, el Tractat de Fontainebleau (1807), el descontentament que provoca el Motí d'Aranjuez (1808), les abdicacions de Baiona, el nomenament de Josep I com a rei, i la insurrecció popular del 2 de Maig de 1808.

Contextualització: Les Fases de la Guerra

Fase 1: 1808-1810. Avanç Francès i Resistència Inicial

Avanç de les tropes franceses des de Baiona a Lisboa, al comandament del mariscal Junot. Madrid controlat per Murat. Els avenços es produeixen a Burgos, Andalusia, els Pirineus, Catalunya i la Vall de l'Ebre. Els ports clau són Lisboa, Barcelona, València i Cadis (aquesta última mai sotmesa als francesos).

La resistència dels espanyols es fa evident a Saragossa, Girona i Bailén (juliol de 1808). La victòria de Bailén va posar fi a la idea de Napoleó d'una victòria ràpida, obligant Josep I a evacuar Madrid cap a Vitòria.

Napoleó va intervenir personalment amb 200.000 homes, recuperant Madrid (victòria de Somosierra, 1808) i conquerint Galícia, Catalunya, Aragó (presa de Saragossa i Girona), València i Andalusia (victòria d'Ocaña).

Fase 2: 1810-1812. Domini Francès i Guerra de Desgast

Aquesta etapa es caracteritza pel domini francès, la dispersió i l'assetjament als exèrcits anglo-espanyols. La guerra es fa llarga. La resistència popular s'accentua amb l'actuació de les guerrilles, que aprofiten el factor sorpresa, el coneixement del terreny i el suport popular.

És l'època de la repressió francesa i de les defenses a ultrança dels espanyols (setge de Saragossa defensat pel general Palafox el febrer de 1809, Girona al desembre), així com de les insurreccions de carrer. L'exèrcit francès, acostumat a combatre en camp obert, es veu obligat a dispersar les seves forces.

La intervenció anglesa serà decisiva. L'aliança amb el duc de Wellington es formalitza amb la Junta Central el gener de 1809. El domini anglès dels mars va trencar la supremacia francesa.

Fase 3: 1812-1814. Ofensiva Anglo-Espanyola i Expulsió

Els problemes amb Àustria i la campanya russa obliguen Napoleó a retirar part de les seves tropes d'Espanya. Això permet l'ascens de les victòries anglo-espanyoles:

• Ciutat Rodrigo (1812)
• Els Arapiles (1812)
• Vitòria (1813)
• San Marcial (1813)

Els francesos finalment van ser expulsats més enllà dels Pirineus. Es va signar el Tractat de Valençay (1813), pel qual Napoleó reconeixia Ferran VII com a rei d'Espanya.

Havia estat una guerra de desgast, una guerra total, una insurrecció popular, una guerra d'alliberament i d'independència, i una revolució (amb les Corts de Cadis i la promulgació de la Constitució de 1812).

Conseqüències de la Guerra del Francès

• Pèrdues humanes: Aproximadament mig milió de morts.
• Desastre econòmic i patrimonial.
• Crisi de l'Antic Règim: La guerra va obrir la porta al liberalisme.
• Restauració de l'absolutisme: Tot i que Ferran VII va tornar, l'absolutisme estava ferit de mort.
• Emancipació americana: La debilitat espanyola va accelerar els processos d'independència a les colònies.
• Pèrdua d'estatus internacional: Espanya es va convertir en una potència de segon ordre a Europa.