Manuel de Pedrolo: Teatre avantguardista i experimental

MANUEL DE PEDROLO

Dins del teatre avantguardista i experimental de postguerra trobem a M. de Pedrolo. Novel·lista, ha escrit també poesia, assaig i teatre. La seua producció té una visió existencialista i desolada de l’individu.

Pel que fa a temes i arguments distingeix dos blocs d’obres:

• Obres en què l’activitat dels personatges consisteix en un intent de rebel·lió contra una situació d’opressió o tutelatge.
• Obres centrades en preocupacions de caire filosòfic com ara el coneixement, la comunicació, el destí, la mort, etc.

Trets dels personatges:

• Un dels primers trets és el caràcter coral de la majoria de les obres.
• Un segon tret és l’escassa caracterització externa: hi ha poques dades sobre els personatges.
• Tercer tret és l'onomàstica. Hi ha un predomini de noms estranys que intensifica el caràcter acontextual de les obres i el caràcter genèric dels personatges.

Pedrolo evita emprar referències a servituds físiques i si ho fa és de manera ocasional. És usual en els personatges la por davant l’inesperat o el desconegut, que els fa incapaços d’actuar, i sols quan un d’ells la supera i convenç els altres, els veurem actuar.

La confusió sobre el passat es dóna en molts personatges; es qüestiona el propi origen i açò els crea incertesa del futur. Hi ha confusió o doble identitat en alguns personatges.

Pel que fa al llenguatge en els diàlegs, la majoria de converses són fetes de frases breus, tallades, sense retòrica, però que s’entenen perfectament per el·lipsis.

Trobem tres característiques generals pel que fa a l’espai escènic: manteniment de la unitat d’espai, ús habitual d’espais interiors i espais no realistes. Les referències temporals són escasses en les obres de Pedrolo i el més destacable és l’ús de les el·lipsis temporals.

ESCRITURA TEATRAL ACTUAL

Característiques generals: a finals dels 70, aparegueren nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de manera col·lectiva. Hui en dia els autors recobren el protagonisme perdut: troben noves tècniques (diàleg, personatges...) i molts autors són també directors. En l'escriptura actual podem observar les tendències seguents:

1. Teatralitat opaca: destaca el diàleg fragmentat, ple d'el·lipsis, i els personatges fan una lluita dialèctica.
2. Anàlisi de la realitat a través de la ironia i l'humor: SERGI BERBEL.
3. Anàlisi de la realitat des de la perspectiva reflexiva i seriosa.
4. També tenim la via comercial que es decanta per una comèdia fàcil, lleugera i ben construïda.
5. Teatre de la imitació: pretén provocar l'espectador i que actuï. MOLINS- RODOLF SIRERA.

JOSEP MARIA BENET

Està considerat el primer representant d’una generació de dramaturgs que es donaren a conèixer arran dels premis de teatre Josep Mª Segarra i que van créixer durant el franquisme.

En els anys 60 es va formar en les lectures populars i els serials radiofònics. Es tracta d’un autor que ha estrenat amb molta regularitat perquè ha evolucionat buscant sempre la complicitat estètica i ideològica amb el públic que el segueix.

És autor d’una trentena d’obres, entre les quals destaquem: Berenàveu a les fosques, Revolta de bruixes, Desig, Olors. El seu teatre ha seguit la següent evolució:

1. Del realisme social dels primers anys a la recerca d’un territori mític.
2. La trilogia El retorn al realisme, però focalitzant en la intimitat dels personatges.
3. L’apropament al teatre de Harold Pinter.
4. El retorn a un intimisme en què la comunicació es fa gairebé impossible.

La producció teatral de Benet i Jornet sempre ha mantingut un punt en comú: la reflexió sobre l’individu i la societat que l’envolta. Benet ha adaptat com a guions cinematogràfics diversos textos teatrals i és un dels referents fonamentals en el camp del guió televisiu de ficció, especialment per les seues aportacions en la professionalització de la figura del guionista, i en la difusió televisiva d’adaptacions de textos de la literatura catalana. Va crear la primera sèrie diària de tot el territori espanyol: Poble Nou. Actualment: Amar en tiempos revueltos.