Manuel de Pedrolo i Mercè Rodoreda: Teatre i Narrativa Catalana

L'obra teatral de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Tot i que va destacar com a novel·lista per la seva immensa obra, també va conrear la poesia, el teatre, l'assaig... En tots els gèneres explicava el seu pensament i recreava nous mons. Quant al teatre, en va escriure més de 150, destacant Els hereus de la cadira, Homes i no, i Darrera versió...

Temàtica existencialista

Temàticament, l'existencialisme influeix en les seves reflexions. Mostra una preocupació per l'home, tractant la llibertat humana. A més, denuncia situacions que limiten les nostres llibertats. Els seus personatges habiten en un món tancat que els separa de l'exterior. És a dir, són símbols que encarnen actituds humanes que l'autor enfronta a situacions límit per tal de reflexionar sobre la condició humana. Es qüestiona l'origen de l'home i el futur és amenaçat.

Tècnica del teatre de l'absurd

Com a tècnica, utilitza el teatre de l'absurd (per burlar la censura franquista), emprat per autors com Beckett. És il·lògic, amb situacions irracionals i diàlegs sense sentit, per mostrar l'absurditat de la vida humana i la seva realitat sense sentit. Escènicament, les seves obres presenten uns espais tancats i angoixants. Per acabar, Pedrolo va deixar d'escriure teatre perquè era un gènere minoritari i volia arribar a la gent.

Mercè Rodoreda: La narrativa psicològica

La narrativa de Rodoreda incideix en la psicologia dels personatges, amb una anàlisi profunda dels sentiments, marcada per la guerra i l'exili. És la novel·lista en català més important de postguerra per la diversitat de la seva obra. Va ser premiada per Aloma (1938). Va haver de marxar a l'exili per implicar-se durant la guerra en diverses institucions republicanes. Això va fer que estigués 20 anys en silenci, fins que va tornar, guanyant més premis, amb La plaça del Diamant entre altres obres.

Personatges femenins i conflictes interiors

Generalment, les dones predominen a les seves novel·les, vivint un conflicte interior intentant harmonitzar el món exterior amb la seva realitat. Els seus personatges s'han d'analitzar psicològicament, de manera intensa i profunda. Són unes heroïnes caracteritzades pel dolor, la desil·lusió, la soledat, però molt somiadores, sensibles i amb imaginació. Per contra, els personatges masculins són egoistes, insensibles i freds a les relacions amoroses. Les protagonistes van evolucionant al llarg de la novel·la. En l'home hi destaca l'oposició simbòlica entre la infantesa i l'edat adulta.

La plaça del Diamant i Mirall trencat

La seva novel·la més important és La plaça del Diamant, resultat de les seves experiències entre la guerra i l'exili. Encara que el pas del temps destaca més a Mirall trencat, amb la presència de la mort. En definitiva, l'estil de Rodoreda es caracteritza per la complexitat psicològica, recolzat en l'escriptura parlada, d'estil poètic i molt simbolisme.