Manuel de Pedrolo i Benet i Jornet: Dramatúrgia i Teatre Català Contemporani

Manuel de Pedrolo: Autor Prolífic i Compromès

Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la nostra literatura contemporània. Va començar a escriure amb regularitat a partir de 1946. El 1954, va guanyar el premi Joanot Martorell per la seva novel·la Estrictament personal.

Altres obres destacades són:

• L'ús de la matèria
• La sentència
• ...

Estil i Aportacions Tècniques

Coneixedor de tots els gèneres novel·lístics i amb un gran domini de la llengua, Pedrolo aplica al realisme base de la seva narrativa les aportacions tècniques renovadores de la novel·lística del segle XX.

L'Obra Dramàtica de Pedrolo

L'obra dramàtica de Pedrolo ocupa un lloc destacat en el panorama teatral de postguerra. Ho demostra la bona crítica que ha tingut i el fet que sigui un dels nostres dramaturgs més traduïts i citats.

Temes i Personatges

Els personatges són essencialitzats, de vegades innominats, i entre ells falla la comunicació. Habiten en un món tancat i reaccionen de dues maneres:

1. Alguns s'hi acostumen i accepten la situació.
2. Altres es rebel·len, però sembla que acaben fracassant.

Sota la tècnica de l’absurd, hi ha una reflexió filosòfica sobre la llibertat i la condició de l'ésser humà.

En conclusió, podem reconèixer en l'obra de Manuel de Pedrolo la tasca d’un escriptor compromès en la defensa de la seva cultura.

Evolució i Característiques del Teatre Català Actual

El Teatre Independent dels Anys 70

Les companyies independents van aparèixer als anys 70 i reprenien la línia del “teatre espectacle”, que no parteix de cap text literari. Aquest moviment es compromet amb la societat i rebutja la figura de l'autor teatral. Les principals companyies que destaquen són:

• Els Joglars
• Els Comediants
• Xarxa Teatre (valencians)
• La Fura dels Baus

Paral·lelament, va sorgir una generació d'autors dramàtics que van ser protagonistes del teatre independent i l'han assumit en les seves obres, les quals solen ser molt crítiques amb la realitat social, les llibertats o la societat de consum. Destaquen:

• Josep Maria Benet i Jornet
• Rodolf Sirera
• Manuel Molins

La Tornada al Teatre de Text (Anys 80)

Als anys 80 es constata una reivindicació del text i de l'autor teatral, fet que provocarà una tornada al “teatre de text”. S'aposta per una nova generació de dramaturgs com:

• Sergi Belbel
• Carles Alberola

És per això que, potser des d'abans de la Guerra Civil, el teatre català no havia comptat amb una nòmina d'autors dramàtics tan rica i tan ben representada com la que ha sorgit en les dues darreres dècades del segle XX.

Josep Maria Benet i Jornet: Evolució Dramatúrgica

Josep Maria Benet i Jornet és un autor contemporani català que ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal.

Etapes Clau de la seva Obra

• Inicis (1963): Es va presentar al premi Josep Maria de Sagarra, que va guanyar amb Una vella, coneguda olor, influïda pel teatre realista espanyol i el nord-americà.
• Experimentació (1966-1973): Entre 1966 i 1969 va estrenar la trilogia sobre El Mite de Drudània. El 1973 s’accentuà el teatre experimental i imaginatiu en La desaparició de Wendy. En aquesta etapa també va crear obres infantils com Supertot.
• Simbologia i Realisme (1975): Amb Revolta de bruixes (1975), va elevar a la categoria de símbol la base realista plantejada entre la raó i el compromís, i la irracionalitat i l’elevació.
• Dramatúrgia Personal (Finals S. XX - S. XXI): A finals del segle XX, mostra un teatre més personal. Les obres que enceten el nou segle són L’habitació del nen, Salamandra i Soterrani.

Relació amb l'Audiovisual i Reconeixements

Quant a la seva relació amb el món audiovisual, s’ha dedicat a fer guions per a sèries de televisió, especialment per a la catalana. A més, ha adaptat com a guions cinematogràfics alguns textos teatrals.

Josep Maria Benet i Jornet ha estat guardonat amb la Creu Sant Jordi i la Mostra d’Autors Contemporanis de Teatre. A més, ha rebut nombroses distincions i la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.