Manual de Conceptes Audiovisuals: Càmera, Imatge Digital i Narrativa

Components i Funcions de la Càmera

• Xassís: Suporta i protegeix els components interns.
• Lents: Dirigeixen la llum cap al sensor per formar una imatge nítida.
• Distància Focal (Variable): Zona davant que es veu enfocada. Es marca manualment per aconseguir enfocaments i desenfocaments. Nota: Amb un teleobjectiu, quan la persona s’acosta, per molt que camini no la veurem més gran perquè està molt lluny i creix molt a poc a poc en pantalla.
• Diafragma: És mòbil, un joc d’aspes que es tanquen i s’obren per deixar entrar la llum.
  • Número petit implica molta llum.
  • Número gran implica menys llum.
• Obturador: Controla el temps durant el qual la llum arriba al sensor.
  • Major entrada de llum (obert): la imatge surt moguda/desenfocada.
  • Menor entrada de llum (més tancat): la imatge queda congelada.
• ISO: Sensibilitat del sensor a la llum, ajustable segons les condicions d’il·luminació. Un ISO alt augmenta la lluminositat però també pot generar més soroll digital.
• Rang Dinàmic (HDR): Capacitat que té una càmera de capturar detalls tant en zones molt fosques com molt clares. Es mesura en números, i a partir d'11 de rang dinàmic es considera que una càmera és cinematogràfica.
• Temperatura de Color: Valor que defineix el tipus de llum present a la imatge.
• ND (Densitat Neutra): Filtre que regula l’entrada de llum independentment de la resta de paràmetres.
• Sensor: Captura la llum i la converteix en informació digital. En trobem de tipus CCD, CMOS, Full Frame, APS-C, Micro Four Thirds.

Accessoris i Perifèrics de la Càmera

• Fotòmetre: Mesura la llum per ajustar correctament l’exposició.
• Trípode: Dona estabilitat i permet llargues exposicions sense moviment.
• Estabilitzadors: Redueixen la vibració.
• Travelling: Permet moviments fluids de càmera en cinema i vídeo.
• Flash Extern: Millora la il·luminació en condicions de poca llum.
• Follow Focus: Control precís del focus en enregistraments de vídeo.
• Grip o Empunyadura: Millora l'ergonomia.
• Monitors Externs: Pantalles addicionals per tenir un millor control de la imatge.

La Imatge Digital

• Píxel: És la unitat mínima i indivisible d’un sol color i té una capacitat d’ocupació del 100%. No pot ser rodó.
• Matriu: Estructura ordenada. Una imatge feta amb la unitat mínima (píxel) és una imatge matricial.
• Degradats: Es creen variant els valors de color o lluminositat. Com més píxels hi ha, més suaus són les transicions.
• Aliasing: Distorsió visual per una resolució insuficient en la representació digital.

Característiques de la Imatge Digital

• Mida: És la quantitat d’espai que ocupa la foto (antigament en cm o polzades, però ara es mesura en píxels).
• Resolució: És el nombre total de píxels.
• Relació: Una imatge gran amb baixa resolució perd qualitat en ampliar-la.
• Aspect Ratio: És la proporció entre l’amplada i l’alçada d’una imatge.
• Mapa de Bits: És la representació d’una imatge com una matriu de píxels amb valors de colors.

El Color

• Luminància: És la qualitat de llum reflectida per una superfície i determina la brillantor de la imatge. Es controla amb l’exposició i es pot ajustar mitjançant la configuració de gamma i nivells de llum.
• Contrast: És la diferència màxima entre el punt més lluminós i el més fosc.
• Saturació: És la intensitat o puresa d’un color en una imatge.

Emmagatzematge d'Imatge

• Imatge Ràster: Està basada en píxels i és adequada per a fotografia i disseny.
• Imatge Vectorial: Utilitza fórmules matemàtiques per descriure formes i línies i és ideal per a gràfics escalables.

El Guió Audiovisual

El guió és una eina de treball amb la finalitat de ser gravat al rodatge.

Forma del Guió

L'escriptura de guió es fa en tercera persona i en present.

1. Logline

   Paràgraf molt breu que s’assembla al resum de les pel·lícules a Netflix. Presenta el personatge i la situació.

2. Sinopsi

   Té diferents extensions depenent del format. Es classifiquen entre curtes (duraria de mitja a una plana de full) i llargues. Són documents de funcionament intern (que mai demanaran).

3. Escaleta

   Es troba entre la sinopsi i el tractament. És semblant a una llista de la compra, no és un redactat, sinó que explica de manera breu les coses que van passant.

4. Tractament

   Document extens on s’explica tota la pel·lícula pas a pas (escena a escena).

5. Guió Literari

   El document final per al rodatge.

Trama i Tema

• Trama (Plot): Què passa.
• Tema: De què va.

Plans i Angles de Càmera

Plans per Angle

1. Pla Picat

   Angle inclinat cap avall respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli vulnerable, dèbil o insignificant (utilitzat en escenes de submissió i de por).

2. Pla Contrapicat

   Angle inclinat cap amunt respecte al subjecte. Fa que el personatge sembli poderós (utilitzat en escenes de poder o heroisme).

3. Pla Zenital

   Situat completament a sobre el subjecte. Dona sensació de control extern (utilitzat en escenes de tensió, somnis...).

4. Pla Nadir

   Angle situat completament a sota el subjecte. Exagera la grandesa i l’impacte del personatge (escenes que volen transmetre magnificència).

5. Pla Frontal

   Càmera alineada a la mirada del subjecte. Ús: sovint utilitzat en diàlegs i moments introspectius, creant una connexió directa amb l’espectador.

6. Pla Lateral

   La càmera es col·loca de costat, mostrant el perfil d’un personatge. Ús: per representar diàlegs, interaccions o oposició.

Sistema de Plans (Escala)

1. Pla Conjunt

   Mostra diversos personatges dins del mateix enquadrament. Funció narrativa: permet veure la interacció entre personatges dins l’escena, pot destacar relacions o jerarquies.

2. Pla General

   Mostra el personatge de cos sencer dins del seu entorn. Funció narrativa: permet veure la relació del personatge amb l’espai i altres personatges.

3. Pla Tres Quarts

   Mostra el personatge des dels genolls fins amunt. Funció narrativa: equilibra el personatge amb l’entorn, permetent més moviment.

4. Pla Mitjà

   De cintura cap amunt.

5. Primer Pla

   Només el rostre o una part específica del cos. Funció narrativa: potenciar emocions i expressions.

6. Pla de Tall

   Part molt específica del cos o d’un objecte.

Tipus de Mirada

1. Mirada Subjectiva

   Mostra exactament el que veu un personatge. Funció narrativa: submergeix l’espectador en la perspectiva i emocions (escenes de suspens).

2. Mirada Objectiva

   La càmera actua com a observador neutral. Funció narrativa: permet que l’espectador valori els esdeveniments de manera imparcial.

3. Mirada Semisubjectiva

   Barreja elements objectius i subjectius per suggerir la percepció d’un personatge. Funció narrativa: juga amb la identificació de l’espectador.

4. Mirada Narrativa

   La mirada condiciona com l’espectador percep la història i els personatges. L’ús de la càmera pot generar emoció.

La Imatge i el Temps

El Temps com a Organitzador

• Simulació de Moviment: Trobar la sensació perceptiva de moviment.
• El Temps com a Organitzador de Moviment.
• Dimensió Narrativa: El temps estructura el relat i defineix com s’organitzen els esdeveniments. Ho registrem tot en format història i les ordenem segons el temps.

Deleuze: Cinema, Temps i Moviment

Distingeix dos moments:

• Imatge Moviment (Cinema Clàssic)

  • Relat causal: els esdeveniments s’encadenen per accions, causes i efectes.
  • Moviment com a eix.
  • Lògica narrativa lineal.

• Imatge Temps (Cinema Modern)

  Busca capturar l'orientació del temps.

  • Temps cristal·lí.
  • Crisi de l’acció.
  • Fragmentació narrativa.

Moviment

Elements en joc: En el plànol es poden moure tres coses: la càmera, l’objecte i les llums.

Captació del Temps i Mecànica de Presa

• Definició

  Durada del pla: el temps dins de cada presa.

  • Temps Objectiu: Des de que comença fins que hi ha un tall. (Si tota la pel·lícula està gravada sense parar, sense cap tall, té un pla).

• Rodant una Presa: Mecànica

  Primer, l'equip de so comprova que el so grava i comença a gravar. Després, la càmera comença a gravar. La persona de la claqueta ha de fer-ho davant de càmera (sempre està en camp) i marca un número. La claqueta indica l’inici de dues coses, no al mateix temps. Després ve el Pla (Shot) i després la Presa (Take). Després de la claqueta es canta «Acció» i es continua fins que la directora digui «Tallem». Només la persona directora té el poder de Tallar. L’àudio i la imatge poden ser de diferents plans.

Continuïtat: Pla vs. Presa

• Presa: És l’acte de filmar una acció de forma contínua. Pot haver-hi diverses preses en un pla.
• Pla: És el fragment que s’inclou en el muntatge. Pot correspondre a una presa sencera o parcial.
• Pla de Rodatge: Planificació prèvia de com es filmarà una escena: càmeres, posicions, etc. Inclou indicacions visuals i sonores com tipus de pla, moviment i so. Assegura coherència i eficàcia en el rodatge.
• Pla d’Acció: Fragment d’imatge seleccionat durant el muntatge per formar part de la narrativa final. Permet controlar el ritme, el temps i l'ordre del relat.

El Tall i la Continuïtat

• El Tall: Canvi sobtat d’un pla a l’altre. Pot ser invisible o marcat.
• Continuïtat: Principi segons el qual els plans s’han de connectar de manera fluida i coherent. Funció: manté la il·lusió de temps i espai continus.

Dimensions Temporals

• Temps Intradiegètic

  Definició: Temps que transcorre dins la història, viscut pels personatges. Funció narrativa: construeix la lògica temporal dels fets dins de l’univers de la ficció.

• Temps Extradiegètic

  Definició: Elements temporals fora de l’univers narratiu, no visibles pels personatges. Exemple: música de fons, narració en off. Funció expressiva: aporta informació, emoció o estructura narrativa des de fora de l’acció.

• Temps Psicològic

  Definició: Percepció subjectiva del temps en el relat cinematogràfic, no sempre coherent amb el temps cronològic. S’expressa a través de flashbacks, càmera lenta, etc. Funció: permet mostrar estats emocionals, memòria, anticipació o trànsit intern.

Manipulació del Temps

• Elipsi: El temps que desapareix entre dos plans. Supressió d’una part de l’acció o del temps per avançar la narració.
• Càmera Lenta: Reproduir una acció a velocitat inferior a la real. Amplifica la intensitat.
• Càmera Ràpida: Reproducció d’imatges a una velocitat superior a la real. Condensa accions llargues en pocs segons, genera comicitat o tensió.

Discurs Audiovisual I: Espai i Raccord

L'Espai Cinematogràfic és l'organització de l'espai en el resultat final en pantalla, no la realitat. Es pot crear amb espais preexistents, localitzacions o decorats. L'espai no només conté l'acció, sinó que la defineix i la transforma. La càmera i el muntatge orienten l'espectador dins la geografia del relat. La relació càmera-espai es defineix per la posició i el moviment de la càmera, que poden reflectir l'espai emocional d'un personatge.

Continuïtat i Coherència (Raccord)

El raccord assegura la coherència entre plans consecutius, permetent la il·lusió de continuïtat.

Tipus de Raccord

• Raccord de Moviment: Continuïtat d’una acció entre dos plans. Ex: un personatge comença a caminar en un pla i continua en el següent.
• Raccord de Direcció: Coherència en la trajectòria del moviment entre plans. Ex: mateixa direcció entre els dos plans.
• Raccord de Mirada: Continuïtat en la direcció de la mirada dels personatges.
• Raccord de Posició: Continuïtat espacial dins l’enquadrament; els elements han de mantenir la mateixa posició.
• Raccord d’Il·luminació: Coherència lumínica entre plans consecutius.
• Raccord de Vestuari i Atrezzo: Elements visuals com la roba han de mantenir la seva aparença.
• Raccord de Decorat i Ambient.
• Raccord de So: Continuïtat auditiva entre plans.
• Raccord d’Intenció: Coherència emocional i narrativa entre plans.

L'Eix d'Acció

Fonament per a la coherència espacial en el cinema. És la línia imaginària que connecta els subjectes principals d'una escena i ajuda a mantenir l'orientació de l'espai.

El Relat: Estructura Bàsica

El relat audiovisual s'estructura mitjançant unitats lògiques:

• Pla: Unitat mínima.
• Escena: Unitat amb continuïtat d'espai, temps, acció i tema.
• Seqüència: Unitat composta per escenes interconnectades.
• Bloc: Agrupació funcional.
• Acte: Unitat major.

Estructura de Tres Actes

1. Primer Acte: Plantejament.
2. Segon Acte: Desenvolupament.
3. Tercer Acte: Desenllaç.

Discurs Audiovisual II: Qüestions Dramàtiques

Què Entenem per Discurs Audiovisual?

• És el llenguatge propi del cinema i els mitjans audiovisuals.
• No s'expressa amb paraules escrites o parlades, sinó amb imatge en moviment i so.
• És multisensorial i temporal: ens afecta per allò que mostra i pel com ho mostra.
• No explica només històries: també genera sensacions, idees i atmosferes.

La Drama en Tres Actes

• Segmentació del relat.
• Organització del conflicte: el conflicte és l’enfrontament entre forces oposades (intern/extern). L’antagonista no és dolent, simplement xoquen els interessos nostres i els seus.
• Orientació per a l’espectador.

La Premissa i el Tema

La Premissa és l’afirmació fonamental que guia el relat (el marc de joc, la pregunta que s’ha de respondre). El Tema és l'statement amb posicionament i punt de vista. No són el mateix.

Funció dels Actes

• Primer Acte (Aprox. 20 min)

  Serveix per centrar la premissa i presentar la normalitat. Ubica l’espectador i permet conèixer el protagonista.

  • Introducció a l'univers narratiu: Presenta el món de la història: espai, temps, to, estil visual.
  • Introduïm els personatges principals i les seves relacions.
  • Coneixem l'objectiu inicial del protagonista i es planteja la situació inicial.
  • Funció narrativa: Orientar a l'espectador, crear empatia amb el protagonista, preparar el terreny per al primer punt de gir.

• Segon Acte (Aprox. 55 min)

  És més llarg perquè el personatge protagonista ha de provar de solucionar el problema i fracassar. La nostra experiència vital és que les coses no ens surtin al primer cop.

  • Embòlics: Són obstacles o desviacions que dificulten la resolució del conflicte.
  • Segon Punt de Gir: Moment més terrible del personatge (ha consumit tots els recursos i no ha aconseguit resoldre).
  • Punt Mig: Fins a la meitat de la pel·lícula, el personatge ha fet coses perquè les circumstàncies ho han fet així; ell no ha decidit res.

• Tercer Acte (Aprox. 15 min)

  L'acte més curt. El protagonista troba una darrera oportunitat, sovint recordant un fet anterior que l'ajuda a la solució. Final i resolució.

Punts Significatius a la Trama

• El Detonant: Esdeveniment que trenca l’equilibri inicial. No és terrible, però a la llarga provocarà l'explosió.
• El Primer Punt de Gir: El motor del canvi.
• Middle Point (Punt Mig): El cor de la narrativa, canvi en el ritme i direcció de la història.
• Segon Punt de Gir: La “nit fosca”, moment en què tot surt malament.
• Clímax: Punt d’intensitat màxima.
• Del Clímax al Final: Descompressió, serveix per recordar allò del principi.
• El Desenllaç.

Pensament Audiovisual i Eines Expressives

Màxima: fer que l’espectador intueixi, no que rebi passivament la informació.

Eines Expressives Visuals

• El Pla: Mida, angle, enquadrament. Indica emocions, jerarquies, etc.
• La Composició: On es col·loquen els elements dins el marc. Crea significat i tensió.
• La Llum i l'Ombra: Marquen el to emocional, poden tenir valor simbòlic.
• El Moviment de Càmera: Fluïdesa, inestabilitat, distància emocional.

Eines Expressives Sonores

• Diàleg/Veu en Off: Dona informació o accés a l'interior dels personatges.
• So Ambiental: Crea realisme, immersió.
• Efectes Sonors: Marquen accions, ritme.
• Música: Pot guiar l'emoció, suggerir significats, generar contrast.
• El Silenci: També és expressiu. Pot intensificar una emoció, marcar un buit, preparar un gir.
• La Banda Sonora: Música alegre, diàleg lleuger i imatges neutres amb veu en off filosòfica.

El Color

• Funcions Narratives: El color ajuda a construir el món de la història, pot definir l'estat emocional, marca canvis temporals o psicològics, s'utilitza com a recurs de continuïtat. El color és significat.

Discurs Audiovisual III: Narrativa

Tipus d’Històries

1. Gènere

   El gènere es va modificant i serveix com a criteri de classificació. Defineix l'univers simbòlic i les expectatives del públic (Comèdia, drama, ciència-ficció, thriller, fantasia, western…). Cada gènere té els seus codis. La barreja de gèneres (híbrids) és molt comuna. Exemples: Get Out (thriller + crítica racial), Pulp Fiction (crim + comèdia negra).

2. Mood (To o Atmosfera)

   L’atmosfera emocional que envolta la història (Fosc, lleuger, absurd, melancòlic, càlid, inquietant…). Es construeix amb el color, la música, la interpretació i el ritme. Exemples: Amélie (mood màgic i optimista), Joker (opressiu, inquietant).

3. Ritme

   Com avança la història. El tempo de la narració: com es distribueix la informació i l'acció. Pot ser accelerat, lent, irregular, contemplatiu. Afecta la percepció emocional i el to de la història. Exemples: Mad Max: Fury Road (ritme frenètic), Lost in Translation (ritme lent i introspectiu).

4. El Motor del Drama

   Classificació segons què n’impulsa el desenvolupament:

   • Plot-driven (Centrades en la Trama): L’eix de la narració és l’acció externa. Els personatges reaccionen al que passa. Exemples: Indiana Jones, El codi Da Vinci, The Martian.
   • Character-driven (Centrades en el Personatge): L’eix narratiu és l’evolució interior del protagonista. El conflicte és sovint intern. La pròpia vida del personatge és interessant. Exemples: Her, Lady Bird, Lost in Translation.

Elements Bàsics de la Ficció

Els tres pilars de la ficció: Món, Personatge, Circumstància (necessari, però no suficient). Tota narració es construeix sobre tres grans fonaments:

• El Món

  L’univers on tot succeeix. És l’ambientació física, social, temporal i simbòlica de la història. Defineix les regles del joc. Pot ser realista, fantàstic, futurista, històric, distòpic…

• El Personatge

  El motor emocional de la història. És el centre de l’empatia de l’espectador. Els seus objectius, conflictes i contradiccions impulsen la narrativa. Un bon personatge té complexitat, evolució i dilemes. Preguntes clau: Què vol? Què necessita realment? Què l’impedeix avançar? Exemples: Simba (vol fugir del passat, però necessita enfrontar-lo), Frances (busca identitat i estabilitat).

• La Circumstància

  L’espurna que encén la història. És la situació de partida que altera l’equilibri del món i del personatge. Genera el conflicte inicial i posa en marxa la trama. Pot ser un esdeveniment extern, una decisió, una pèrdua, una trobada. Exemples: The Matrix (Neo rep un missatge encriptat), Up (la mort de l’esposa i l’ordre de desallotjament impulsen l’aventura).

Trama vs. Tema

La Trama és la successió d’esdeveniments visibles, l’acció externa de la història. El Tema és la idea de fons, sovint implícita, que dona sentit a la narració. El tema és el missatge.

Actors, Personatges i Rols

• Actors

  Presència, cos i identitat dins la ficció. L’actor aporta cos, veu i mirada al personatge. Cada actor carrega amb un bagatge simbòlic i cultural.

• Personatges

  Relació entre actor i personatge. Alguns actors es transformen (Meryl Streep), altres interpreten des d’un registre personal constant (Bill Murray).

• Rols

  Funcions dins la narrativa, inspirats en estructures clàssiques (Propp i Campbell). Ajuda a entendre com s’articulen els conflictes. Rols habituals: Protagonista (heroi), Antagonista, Aliat, Mentor, Trickster/Bufó. Un mateix personatge pot canviar de rol.

Arcs de Personatge

1. El Viatge Interior

   L’arc és la transformació emocional, psicològica o moral que viu un personatge al llarg de la història. És clau per a la identificació de l’espectador.

2. Arc Positiu (Canvi Transformador)

   El personatge supera els seus límits, aprèn i creix. Passa de la ignorància a la consciència, de la por a l’acció. Exemples: Simba, Neo, Elizabeth Bennet.

3. Arc Negatiu (Canvi Destructiu)

   El personatge fracassa o es corromp. Viatge cap a la pèrdua, l’aïllament o l’autodestrucció.

4. Arc Pla (El Món Canvia)

   El personatge es manté fidel als seus valors, però és el món qui es veu afectat. És un agent de canvi extern. No implica passivitat, sinó resistència o coherència.

Muntatge

Muntar és el procés de seleccionar, ordenar i combinar les imatges i el so gravats per construir la narració final d’un film. Inclou decisions sobre el ritme, la durada de cada pla, la seqüència de les escenes i les transicions, amb l’objectiu de guiar la percepció del temps, l’atenció de l’espectador i el flux dramàtic de la història.

Falsos Moviments de Càmera

Tècniques d'edició per simular moviments sense que siguin reals:

1. Moviment des de l'Edició

   Els “falsos” moviments de càmera simulen desplaçaments o reajustaments a partir d’imatges fixes o plans ja gravats.

2. Re-enquadrament d'Imatges (Zoom/Pan Virtual)

   Aplicar un “zoom” i/o un “pan” virtual sobre un pla estàtic retallant i ampliant parts concretes. Es crea digitalment la il·lusió d’un paneig o un zoom mitjançant postproducció. Aquesta tècnica permet reconduir l’atenció cap a detalls concrets. En cas de fer l'efecte zoom, no genera canvis de perspectiva real, sinó només una imitació d’aproximació, que sovint condueix a pèrdua de resolució o a una imatge menys nítida (Rebentament).

   Travelling Fals: Per simular un desplaçament espacial, es mou tot el marc o una part d’ell de manera lateral, horitzontal o longitudinal dins del vídeo. S’utilitza quan no s’ha pogut filmar amb dolly o steadicam.

3. Efecte Ken Burns

   Combina moviments suaus de paneig i zoom sobre fotografies o imatges fixes per crear una dinàmica narrativa i visual. S'utilitza molt en documentals històrics i biogràfics.

4. Pantalla Partida

   Divideix el fotograma en dos o més seccions simultànies, cadascuna amb contingut diferent. Permet mostrar accions paral·leles.

Transicions de Muntatge

Pas d’un fotograma a un altre, pas d’una escena a una altra:

1. Tall

   Transició bàsica i més directa: passar d’un pla a l’altre sense efectes intermedis. Manté el ritme narratiu amb claredat i immediatesa. També s’usa per crear contrast.

2. Fos

   Transició gradual entre imatge i negre (o color sòlid). S’interpreta com el pas del temps. Serveix per marcar el final d’una seqüència o indicar un salt temporal gran.

3. Encadenat (o Dissolució)

   Combina un pla entrant i un pla sortint superposant-los breument. Afavoreix el pas de temps entre dues escenes, transmetent continuïtat emocional o temàtica (utilitzat en flashbacks).

4. Desplaçament (Wipes)

   Recreen una línia (vertical, horitzontal, diagonal o amb formes geomètriques) que va substituint progressivament la imatge antiga per la nova.

5. Encavalcament (J-cut i L-cut)

   Tècnica que consisteix a “desincronitzar” lleugerament la imatge i el so per aconseguir una transició més fluida i emotiva. Evita salts sobtats i potencia la cohesió narrativa.

   • J-cut: L’àudio del clip següent comença abans que s’hi vegi la imatge corresponent.
   • L-cut: La imatge del clip següent apareix abans que s’hi escolti el so complet d’aquest nou pla.

Breu Història del Muntatge

1. E. S. Porter i “El Gran Robatori del Tren” (1903)

   Experimenta amb el muntatge paral·lel, alternant plans de lladres i fugitius, i amb plans de reacció per generar tensió. Mostra una consciència bàsica de la discontinuïtat cinematogràfica.

2. D.W. Griffith i el “Muntatge Transparent”

   Va sistematitzar l’ús del muntatge per crear una narració fluida que no distragués l’espectador. Va refinar tècniques com el cross-cutting (edició paral·lela) i el close-up. Aquest muntatge busca fer imperceptible la unió entre plans.

3. Efecte Kuleshov

   El cineasta soviètic Lev Kuleshov va demostrar que el significat d’un pla canvia segons el pla que el segueix. Va posar en relleu la capacitat del muntatge de crear sentit i emoció mitjançant l’associació de plans.

4. Dziga Vertov

   Va defensar el “cinema òptic”, captant la realitat sense ficció dramàtica. En obres com L'home de la càmera (1929), va utilitzar un muntatge rígid i no lineal per construir un retrat social i polític.

5. Eisenstein i els Tipus de Muntatge

   Va desenvolupar una teoria detallada sobre com els diferents criteris de tall generen reaccions específiques en l’espectador:

   • Mètric, Rítmic, Tonal, Sobretonal i Intel·lectual.

6. La Nouvelle Vague

   Va renovar el muntatge des de la llibertat i la ruptura amb les convencions clàssiques. Directors com Godard van optar per talls abruptes i salts temporals inesperats, fent que el muntatge deixés de ser “transparent” per ser un element expressiu.

7. Cinema Postmodern

   Es caracteritza per la fragmentació, la no-linealitat i la deconstrucció de les regles clàssiques. Utilitza el jump cut, el pastitx, la intertextualitat i la manipulació digital per recordar a l’espectador que està veient una construcció artística.

So i Color

So (Es Transmet per Ones)

1. Paràmetres

   • To (agut o greu)
   • Durada (llarga o curta)
   • Intensitat (forta o feble)
   • Timbre

2. Captació

   Analògica vs. Digital (Freqüència de mostreig).

3. Canals

   • Monoaural: 1 canal de sortida.
   • Estèreo: 2 canals de sortida.
   • Envolvent o Multicanal.

Color

1. Cercle Cromàtic

   • Colors Primaris: Els que no es poden obtenir mitjançant la barreja de cap color.
   • Colors Secundaris: La suma de dos colors primaris.
   • Colors Terciaris: De la barreja d'un primari amb un secundari.

2. Colors Llum / Colors Pigment

   • Gamma Additiva (RGB).
   • Gamma Subtractiva (CMYK) (colors pigments).

3. Harmonies

   • Monocromàtica, Anàloga, Complementària, Triàdica, Complementària Dividida, Doble Complementària (Tètrades), Acromàtica (blanc, negre, grisos, ivori).

4. Rang Dinàmic

   Dynamic range (abbreviated DR, DNR or DYR) is the ratio between the largest and smallest measurable values of a specific quantity. It is often used in the context of signals, like sound and light. It is measured either as a ratio or as a base-10 (decibel) or base-2 (doublings, bits or stops) logarithmic value of the ratio between the largest and smallest signal values. Electronically reproduced audio and video is often processed to fit the original material with a wide dynamic range into a narrower recorded dynamic range for easier storage and reproduction. This process is called dynamic range compression.

5. Temperatura de Color

   Valor que defineix el tipus de llum present a la imatge.

6. Correcció de Color i Etalonatge

   La correcció de color es fa mitjançant l'ús de gels de colors o filtres per alterar el color general de la llum. El color de la llum es mesura en l'escala coneguda com a temperatura de color.

   Etalonar: Tradicionalment, procés de laboratori fotoquímic per igualar el color, la lluminositat i el contrast dels plans. En digital, defineix tot el procés de postproducció referent a la correcció de color i a aconseguir l'aparença adequada en funció de la funció narrativa.

Funcions de la Imatge

1. Representativa

   Busca reproduir la imatge de manera fidel. No hi ha imatges neutres; sempre tenen alguna cosa més que la simple representació.

2. Simbòlica

   Associa imatges amb idees o valors abstractes per recrear un concepte fent servir elements simbòlics. Té impacte cultural.

3. Semàntica

   Assigna significats a les imatges en un context cultural o lingüístic. Els camps semàntics depenen de l’idioma i del seu entorn cultural.

4. Funció Epistèmica

   Tracta la imatge com una font de coneixement.

5. Estètica

   Ressalta la bellesa visual i l’impacte artístic de les imatges.

Camps d’Aplicació

• Ficció: Construït per explicar una història.
• Documental/Reportatge: El reportatge és per a consum ràpid i informar (notícia ara). El documental té un enfocament del món determinat (per exemple, la pena de mort defensa un posicionament, no és una cosa escèptica).
• Publicitat: Persuadir i influir en les decisions del consumidor amb missatges impactants.

Què és una Imatge?

La realitat és el que tenim davant; la resta són imatges, per tant, interpretacions i reinterpretacions.

• Realitat Inaprensible: La realitat no pot ser captada plenament; sempre és una construcció parcial.
• Interpretació Subjectiva: La representació de la realitat inclou inevitablement biaixos i perspectives personals.
• Impacte Visual: Cada imatge proposa una visió única del món influïda per l’autor i el context.
• La Imatge com a Representació: La imatge és una representació de la realitat, més enllà d’una simple còpia.

Ull vs. Càmera

1. Procés de la Visió

   L’ull humà transforma la llum en impulsos elèctrics que el cervell interpreta com a imatges. El cervell processa la informació visual per crear una experiència coherent del món.

2. Estereoscòpia

   Fer dues fotografies a la vegada. La forma ideal de veure la fotografia de forma correcta és apropar-s’hi molt perquè se solapin les dues imatges i el teu cervell les vegi en 3D. És la manera més semblant de veure el món com l'ull el veu, però han triomfat més les imatges planes d’una única lent.

Marc Teòric i Evolució

• Procés de Comunicació

  Mass Media unidireccional (emissor-receptor). A vegades la tecnologia crea noves necessitats (ex: mòbil).

• Evolució Processos de Producció

  Mecanització, cadena de muntatge, automatització, digitalització de continguts, computació cognitiva.

• Evolució Mitjans de Comunicació

  No només transmeten informació, sinó que modelen com pensem, sentim i vivim.

• Context Actual

  Buscadors (el segon buscador del món és YouTube), ChatGPT.

Evolució Tecnològica de la Imatge

• Imatge Pre-cinematogràfica: Imatge simbòlica (conceptes abstractes) i imatges mimètiques (representar realitat).
• Càmera Fosca: Dispositiu que presenta una imatge sense capturar-la.
• Fotografia: Captura imatges fixes.
• Fotograma: El cinema registra moviment.
• Cinema Analògic: Cinema tradicional que es feia abans (cinta de film).
• Audiovisual Magnètic: Tecnologia magnètica, primera vegada que podem veure imatge en moviment.
• Cinema Digital: Substitueix les tecnologies analògiques.

Rols de Producció

• B1: Tres perfils: producció, guionista i direcció.
• B2: Above (sous no fixats) i Below (sous fixats).
• DoP: Director de Fotografia.
• DP: Disseny de Producció.

Components i Funcions (Detall)

• Xassís: Estructura que suporta i protegeix els components interns.
• Lents: Funció: dirigeixen la llum cap al sensor per formar una imatge nítida. Tipus: fixes, zoom, gran angular, macro, teleobjectiu.
• Distància Focal (Variable): És la zona davant que es veu enfocada. Això es marca manualment. Nota: L'ull focalitza tot bé, però l’atenció la focalitza; la càmera no és capaç de fer-ho, no és selectiva.