Manlleus, neologismes i la poesia d'avantguarda a Catalunya

Manlleus i neologismes

Manlleus

Són mots que han passat d'una llengua a una altra i s'hi han integrat. S'han adaptat a la grafia i a la morfologia i s'han incorporat al diccionari normatiu.

• Castellanismes: burro, entrega, alabar, mosso...
• Gal·licismes: dossier, suite, menú, beix...
• Italianismes: casino, pilot, fragata, arsenal...
• Anglicismes: xampú, ràiler, club, flaix...

Neologismes

Són paraules noves procedents d'altres llengües que s'han incorporat a la llengua recentment i s'han adaptat al sistema lingüístic (per exemple, de l'italià grafit o de l'anglès pírcing), o bé que sorgeixen per anomenar avenços tecnològics i científics.

La poesia d'avantguarda

Sorgeixen moviments que capgiraran els estils literaris i artístics. Les seves característiques principals són la voluntat de ruptura amb l'ordre establert i l'experimentació.

Trencament de l'expressió tradicional

• Vulneració de normes gramaticals i de puntuació.
• Alteració del significat de les paraules.
• Incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals.

Futurisme (Itàlia: 1909 / Catalunya: 1916-1924)

Sorgit amb la publicació del Manifest futurista de Marinetti. Les seves característiques són:

• L'abandó del sentimentalisme en l'art i la proposta d'un llenguatge directe, fins i tot agressiu.
• El gust per l'audàcia i la violència.
• L'exaltació de les màquines, la velocitat, el moviment i la llibertat.
• La barreja de textos i objectes, com en el cal·ligrama de Joan Salvat-Papasseit.

Surrealisme (1924-1938)

Sorgit amb el Manifest surrealista del francès André Breton. Aquest moviment prefereix textos plens d'imatges originals, irracionals però suggerents. Els autors recorren sovint al món dels somnis, on sorgeixen tots els desitjos amagats del subconscient. Si no, recorren al mètode de l'escriptura automàtica, que consisteix a transcriure el pensament en un llenguatge il·lògic.

Alguns dels seus representants van ser Salvador Dalí i J. V. Foix.

Poetes d'avantguarda catalans

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Va ser un poeta capdavanter del progrés, amb títols plens d'elements moderns i manifestos. Una de les seves obres destacades és "Columna vertebral: sageta de foc".

Va incorporar el cal·ligrama i va incloure elements plàstics a la seva poesia, a més de conrear la poesia amorosa i patriòtica.

Anàlisi del seu estil

• Ús de majúscules i minúscules i de la negreta per donar èmfasi.
• Absència de mètrica i rima tradicionals.
• Ús de lletres amb valor visual, com la 'X'.
• Disposició de paraules en vertical i diagonal (estructura de cal·ligrama).
• Estil directe i ús del mode imperatiu.
• Crida als joves a lluitar per la utopia absoluta: "qui no té desig, que se'n vagi".

Josep Vicenç Foix (1893-1987)

És el màxim representant de l'avantguardisme català. Va col·laborar en diverses revistes i va fundar l'Aeroclub de Catalunya.

Tot i que no abandona totalment la tradició literària anterior (assumeix aspectes lingüístics, mètrics i temàtics clàssics), la seva obra es caracteritza per:

• La incorporació de símbols i imatges futuristes.
• L'ús d'elements onírics i plàstics.
• L'explotació del subconscient i el trencament formal, com es veu al seu famós vers: "És quan dormo que hi veig clar".

Claus de la seva poètica

• Ús de l'antítesi (conceptes aparentment contradictoris).
• Imatges relacionades amb el paisatge mediterrani ("vestit de mar", "cavalca a la vora del mar").
• Concepció de si mateix com un "home antic" amb un regust medieval.
• El tema de la perla, que surt de la petxina com a símbol de la perfecció (en referència a Venus, la divinitat omnipresent).