Manifestacions Gingivals de Malalties Sistèmiques:
➔ Liquen pla: patologia inflamatòria que afecta la pell i les mucoses (a qualsevol edat). Es desconeix el seu origen, relacionat amb l’estrès.
➢ Clínicament: mucosa descamativa i eritematosa amb presència de pàpules i lesions reticulars blanques. S’acompanya de coïssor, dificultant la masticació. És una malaltia que rarament es torna maligne (0,5-2%) => pacients que no eliminen els factors de risc (beure en excés, alcohol...).
➢ Tractament: els corticoides tòpics disminueixen la simptomatologia.
➢ Diagnòstic diferencial: és difícil diferenciar-lo del pèmfig cicatricial (caldrà una biòpsia en aquest cas incisional amb teixit danyat i sa. No faria falta excisional perquè és una lesió molt gran per extreure tot + anatomia patològica).
MÀCULA: lesió sense sobrealç; PÀPULA: lesió amb relleu.
➔ Pemfigoide: trastorn autoimmun que afecta les mucoses i la pell. En teixits gingivals provoca descamació, enrogiment intens i ampolles que formen úlceres (>1cm).
A diferència del herpes, és la seva localització. Apareix a la mucosa yugal i al paladar. Els herpes solen aparèixer per als llavis i voltants.
➔ Pèmfig vulgar: malaltia autoimmun molt greu caracteritzada per la formació de butllofes a la pell i epiteli mucós, també de la cavitat oral. Aquestes ampolles es trenquen amb facilitat generant úlceres molt doloroses que es curen molt poc a poc. Si aquestes úlceres afecten al paladar i l'orofaringe, la deglució es pot veure compromesa.
És similar al pemfigoid, només que aquest es troba en un altre nivell del teixit de la pell. Ambdós presenten la ampolla gran en el mateix lloc i es solucionen amb l'espera que desapareguin (el pacient pot utilitzar àcid hialurònic per evitar el dolor).
Periodontitis Prepuberal:
És una malaltia rara de base genètica, que té el seu inici durant o immediatament després de l’erupció de les dents decídues (abans dels 6 anys d’edat).
Es caracteritza per una destrucció periodontal en dentició decídua/temporal i també mixta.
Pot presentar-se de forma localitzada (afectant a poques dents amb una inflamació lleu) o de forma generalitzada (afecta un mínim del 30% de les dents, és molt més agressiva, l'os alveolar es destrueix amb rapidesa, i s'inicia amb l'erupció de la primera dent temporal).
Periodontitis Juvenil Localitzada o Agressiva:
Té lloc generalment entre els 11 i els 15 anys (durant la pubertat). És d'origen genètic, a causa d'un gen defectuós (antecedents familiars). Té una incidència màxima del 0,5%. És més freqüent en dones que en homes. Caracteritzada per una ràpida i progressiva pèrdua d'inserció periodontal, i per absència d'inflamació i de placa bacteriana (falta de relació entre els factors locals i la clínica periodontal). Afecta principalment als incisius i primers molars (pèrdua òssia vertical).
*La periodontitis prepuberal i juvenil solen tenir un increment de la P. gingivalis, que és un bacteri que causa la periodontitis.
Periodontitis Ràpidament Progressiva:
Sol iniciar-se entre els 20 i 30 anys d'edat. És la periodontitis més freqüent en aquesta franja d'edat i pot afectar el total de la dentició. Presenta una inflamació important del teixit gingival i una destrucció ràpida del teixit i os. Sol ser un pacient jove amb una pèrdua d'inserció important en un curt període de temps. Hi ha un component genètic (no és el típic pacient fumador).
● Inflamació i pèrdua d’os en poc temps (ràpida destrucció d’os alveolar).
Tractament:
1. Tartrectomia.
2. Raspallat radicular (supragingival i subgingival).
3. Tractament antibiòtic: amoxicilina 750mg + metronidazol 250mg.
*El tractament quirúrgic (ressectiu, reparatiu o regeneratiu) pot ser apropiat en alguns casos.
Periodontitis de l'Adult:
Té lloc a partir dels 40 anys d'edat. Caracteritzada per pèrdua d'inserció periodontal deguda a l'acumulació de placa subgingival. Pot afectar qualsevol dent, encara que els més susceptibles són els molars i els incisius. També presenta abscessos periodontals dolorosos i acumulació d'exsudat dins de les bosses periodontals. Avança progressivament. Tipologia de pacient: fumador i deficient en higiene oral.
Periodontitis Associada a Components Sistèmics:
La síndrome de Down (trisomia del cromosoma 21) provoca gingivitis i periodontitis greus, pel que és fonamental extremar la higiene bucodental per evitar l'acumulació de placa. Els canvis hormonals durant l'embaràs o la pubertat i l'administració de fàrmacs com les ciclosporines poden augmentar la freqüència de l'engrandiment gingival. Un percentatge elevat de pacients infectats pel VIH pateixen de periodontitis.
En aquests casos, té lloc una destrucció generalitzada de teixits tous amb pèrdua ràpida d'inserció periodontal, dolor intens i destrucció de marge gingival necrosat. També pot donar-se en alguns casos una sobreinfecció per bacteris oportunistes com ara el Candida albicans.
Periodontitis Ulcerosa Necrosant Aguda (PUNA): (evolució d'una GUNA)
Es tracta d'una GUNA (recordem, Gingivitis Ulcerosa Necrosant Aguda) que ha derivat en periodontitis. Presenta pèrdua de gran quantitat d'os alveolar, especialment a les zones interproximals, a més a més d'aparèixer exsudat i destrucció de les papil·les interdentals. Ulceracions gingivals amb necrosi de papil·les i exposició del teixit ossi subjacent. ➔ Pèrdua òssia que afecta a la part interproximal. Dolor intens i profund. Sagnat espontani. Pacients amb deteriorament immunitari.
TRACTAMENT:
Clorhexidina 0,2% durant 10 dies.
ATB - AMOXICILINA + METRONIDAZOL.
Tartrectomia + raspallat allisat radicular (RAR).
Eliminació de factors que causen retenció de placa: obturacions desbordants, marges sobrecontornejats, etc. Podria ser necessari el tractament quirúrgic si, un cop controlada la fase aguda, l'arquitectura gingival remanent dificulta o impossibilita la higiene oral.
Periodontitis Refractària: (malaltia que segueix progressant tot i tractar-la)
Caracteritzada per una pèrdua d'inserció progressiva i sagnat amb la sonda. El terme refractari es refereix al fet que, en aquest tipus de periodontitis, la patologia segueix progressant, tot i que es segueixi un tractament adequat. = no estem aconseguint l'estabilització periodontal.
Periodontitis Causada per Defecte del Teixit Connectiu:
Una de les seves causes és una malaltia genètica anomenada hipofosfatàsia, caracteritzada per una disminució de la fosfatasa alcalina (enzim que, entre altres funcions, ajuda a la precipitació de fosfat de calci en els ossos), el que provoca l'absència de ciment radicular i l'aparició de la patologia periodontal.
Abscessos Periodontals: L’abscés es forma per l'acumulació excessiva d'exsudat a l'interior de la bossa periodontal. Poden classificar-se en diverses categories:
Abscés gingival o periapical: fístula està localitzada a la mucosa alveolar. Dolor intens i mal localitzat (el pacient assenyala una àrea). Necessita ser tractat amb analgèsics i fer una obertura per descomprimir la pressió pulpar i calmar el dolor. També hi ha dolor a la percussió.
Abscés periodontal: en el qual hi ha destrucció periodontal i manifestacions inflamatòries. La fístula està típicament localitzada a la geniva adherida. Fa poc mal, i a la percussió no hi ha dolor o n’hi ha molt poc. Hi ha supuració, sagnat al sondatge i, a vegades, augment de la mobilitat dental.
Abscés pericoronal: es produeix típicament quan erupciona un tercer molar. Hi ha una inflamació de la geniva que envolta la corona (pericoronaritis).
Clínica: El procés habitual de la patologia consisteix en l'acumulació de placa, la qual cosa inicia la inflamació de la geniva i la formació de bosses. Aquestes bosses proporcionen zones en què la placa i els bacteris poden acumular-se amb facilitat.
Evolució: Podem diferenciar diferents estats segons l'avanç de la patologia. Així, parlarem de lesió inicial, lesió precoç, lesió establerta i lesió avançada:
Lesió Inicial: Apareix entre els dos i els quatre dies, degut a l’acumulació de placa.
Els Paràmetres Més Importants que s'Anoten en el Periodontograma Són:
● Les peces absents.
● Inserció del marge gingival en cadascuna de les peces dentàries.
● Profunditat al sondatge en cada peça dental. Es revisen les sis cares i s'anoten els mil·límetres de sondatge de:
○ Des del marge gingival fins al fons de la bossa periodontal (mesurem la profunditat de la bossa).
○ Des del coll de la dent (unió amelocentària) fins al fons del solc o bossa (mesurem la pèrdua d'inserció de lligament periodontal i de reabsorció òssia).
● Índex de placa: es calculen les cares dentals on hi ha presència de placa bacteriana, per exemple, amb l'Índex d’O'Leary, explicat en un tema anterior.
● Presència de sagnat al sondatge: mesurem la presència de sagnat davant un sondatge. S'utilitza l'Índex d'hemorràgia del solc de Mühlemann i Son (SBI). La puntuació d'aquest índex s'expressa d'aquesta manera:
0: premolars i molars en bon estat. Sense hemorràgia al sondar.
1: premolars i molars en bon estat. Presència d'hemorràgia al sondar.
2: hemorràgia al sondar, canvis de color, textura i edemes.
3: hemorràgia, tumor i tumefacció.
4: hemorràgia, rubor i edema important.
5: hemorràgia espontània, canvis de color i inflor amb o sense ulceració.
● Bosses periodontals:
● Pèrdua d’inserció:
● Índex furques: determina la destrucció del lligament periodontal o os en sentit horitzontal de les peces dentàries. Recordem que la furca dental és la zona anatòmica que comprèn l'àrea de divisió de les arrels de dents multiradiculars, tant de premolars com de molars. Sol explorar amb la sonda de Nabers, introduint la sonda en les cares vestibular i lingual de les peces amb dues o més arrels i mesurant els mil·límetres que penetra a la furca. Es classifica en els següents graus:
○ Grau 0: pot haver-hi una bossa periodontal, però la sonda no pot accedir a la furca.
○ Grau 1: accés a la furca menor de 3 mm en sentit horitzontal.
○ Grau 2: accés a la furca de 3 mm o més, però sense travessar completament en sentit horitzontal entre les dues arrels.
○ Grau 3: la sonda travessa totalment la furca, aquesta és permeable, la sonda penetra de costat a costat.
● Presència de supuració: s'avalua mitjançant la pressió digital que s'exerceix sobre el solc gingival. Es registra a la superfície dental i peça corresponent.
● Presència de mobilitat dentària: es registra en la peça corresponent. Qualsevol dent, encara que estigui totalment sa, presenta certa mobilitat fisiològica, que varia segons la peça. La periodontitis provoca una pèrdua de suport que s'incrementa de forma progressiva. La mobilitat es classifica per graus:
○ Grau 0: mobilitat fisiològica.
○ Grau 1: mobilitat que oscil·la entre 0,2 i 1 mm en sentit horitzontal.
○ Grau 2: mobilitat que oscil·la entre 1 i 2 mm en sentit horitzontal.
○ Grau 3: mobilitat tant en horitzontal com en vertical.
● Estudi microbiològic: són uns test microbiològics recomanats a pacients que poden tenir algun tipus de periodontitis molt agressiva per poder tractar la patologia de forma més directa. Serveixen per seleccionar els antibiòtics més eficaços per al tractament periodontal.
catalán con un tamaño de 11,92 KB