Manifest Groc i Josep Vicenç Foix: avantguarda catalana

El grup del Manifest Groc. Salvador Dalí

El grup del Manifest Groc va actuar com un revulsiu de la vida intel·lectual catalana, en impulsar una campanya de subversió i de divulgació de les noves formes de l'art. Un dels canals principals va ser la revista L'Amic de les Arts. Dirigida per J. V. Foix i Josep Carbonell, la publicació es va convertir en la plataforma més sòlida de l'avantguarda artística.

Dalí va escriure una obra creativa ben original, que, fins als anys trenta, va ser redactada en català: articles teòrics sobre l'art i la cultura i proses poètiques que presenten paral·lelismes amb les seves pintures de la mateixa època. La descripció d'aquests objectes crea una superrealitat, construïda a partir de metamorfosis contínues que reprodueixen les visions dels somnis.

Josep Vicenç Foix

J. V. Foix és una figura que va contribuir d'una manera decisiva a difondre l'avantguarda artística. Des de L'Amic de les Arts va donar notícia puntual de les novetats surrealistes i va acollir les col·laboracions del grup de Dalí. La promoció de l'avantguarda el va portar a presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí a Barcelona.

Foix va escriure proses narratives on intentava reproduir la fluència lliure del somni. En Gertrudis (1927) i en Krtu (1932), cada prosa es connecta amb les altres per mitjà de la repetició d'imatges o elements que expressen una intuïció no racionalitzada de la realitat. Foix va evolucionar cap a una posició estètica que s'allunya de l'ortodòxia de l'avantguarda sense abandonar el compromís amb l'esperit de recerca de la modernitat.

La guerra el va recloure en el silenci i la seva presència pública es va començar a recobrar a la postguerra amb col·laboracions a Amics de la Poesia, Dau al Set i Serra d'Or. Sol, i de dol (1947) és el primer llibre de versos de Foix. Dividit en sis seccions, inclou setanta sonets escrits en un estil que incorpora la llengua medieval a la moderna i que reprèn, com a models, els poetes de l'edat mitjana en una síntesi de classicisme i avantguarda.

1949, Les irreals omegues: tretze poemes, encapçalats per un títol que esdevé un petit poema en prosa, reprodueixen, en un ambient oníric precís, anècdotes personals amb imatges i motius típics de Foix i reflexions sobre la desfeta moral col·lectiva durant la Guerra Civil i després del conflicte.

1956, Diari 1918: Foix inicia la revisió del seu Diari de 1918, projecte inacabada que contenia trescents seixanta-cinc proses poètiques. El Diari de 1918, reescriptura d'un diari personal, aplega Gertrudis i Krtu, publicades abans del 1939. En el Diari de 1918, Foix descriu fragments de la seva vida amb el desig de captar la realitat des d'òptiques visionàries, ajudat per la investigació del món dels somnis i per les al·lucinacions que ofereix l'exploració del subconscient.

• Revista clau: L'Amic de les Arts
• Obres destacades: Gertrudis (1927), Krtu (1932), Sol, i de dol (1947), Les irreals omegues (1949), Diari de 1918 (revisió, 1956)
• Col·laboracions postguerra: Amics de la Poesia, Dau al Set, Serra d'Or

Nota SEO: termes rellevants per a indexació: Manifest Groc, avantguarda catalana, Salvador Dalí, J. V. Foix, L'Amic de les Arts, surrealisme, poesia i prosa poètica.