El Manierisme: Context Històric i Anàlisi Formal d'una Escultura

Context Històric del Manierisme (Segle XVI)

Històricament, podem situar aquesta obra al segle XVI, a la Itàlia del Renaixement.

En aquest segle, les contínues lluites entre Francesc I de França i l’emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Carles d’Habsburg havia aconseguit el títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic en contra de Francesc I. Aquest conflicte va tenir també grans repercussions a Itàlia, perquè el suport del papa al monarca francès va provocar l’assalt de la ciutat de Roma per les tropes imperials l’any 1527 (il sacco di Roma).

Aquest fet fou la causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

Respecte a la política, menys a la Itàlia del Quattrocento on les dinasties de prínceps o tirans van ser capaces de mantenir-se en el poder d’algunes ciutats durant molts anys, a la resta d’Europa, sobretot a partir del segle XVI, els monarques governaven amb el suport de la burgesia urbana, que lentament, però de manera progressiva, va anar guanyant influència en relació amb la noblesa.

En el terreny econòmic, l’enriquiment resultant del creixement notable de l’activitat manufacturera i comercial d’Alemanya i els descobriments geogràfics, va repercutir en l’art, perquè gràcies al poder econòmic es va produir un major desenvolupament cultural a les corts dels reis i a la residència dels mecenes del segle XVI.

D’aquesta manera, el Renaixement es va estendre per tot Europa a través dels anomenats artistes vagi (viatgers) i gràcies als contactes i als viatges d’artistes arreu d’Europa a Itàlia. Es desenvolupen així nous centres artístics, alguns de molt particulars.

A mitjans del segle XVI, encara que els principis renaixentistes continuen vigents, sorgeix un art que produeix la ruptura dels cànons formals i busca noves formes d’expressió: el Manierisme.

Anàlisi Formal d'una Escultura Manierista

Es tracta d’una escultura exempta feta de marbre de 4,10 metres d’alt. El grup escultòric s’organitza a l’entorn de la figura principal d’un home jove que amb la força dels seus braços subjecta fortament una dona; als seus peus, ajupit, hi ha un home madur amb barba. El dinamisme i l’expressivitat són les dues característiques formals principals d’aquest grup escultòric, un dels millors exemples del període manierista.

Les tres figures es relacionen formalment entre elles per la unió dels cossos, però alhora hi ha també un joc dinàmic de mirades que permet a l’espectador anar seguint tot un desenvolupament de l’acció. També cal destacar-ne l’ús de l’estructura serpentinata, un recurs escultòric consistent a reproduir el gir en espiral ascendent de les figures. Aquesta tècnica fa que l’escultura no tingui un punt de vista únic, sinó múltiple, de manera que obliga a l’espectador a moure’s al seu voltant per poder contemplar l’acció.

Finalment, cal remarcar l’excel·lent treball anatòmic amb què es recreen els cossos en tensió, així com també la magnífica captació psicològica de lluita i patiment dels personatges (pathos) reflectida en les expressions facials. En aquest sentit, cal destacar els rostres, especialment els de la figura femenina i l’home madur.