Manet: 'Le Déjeuner sur l'herbe', Context i Anàlisi

1. Documentació de l'obra

• Títol: Le Déjeuner sur l'herbe (El dinar campestre)
• Autor: Édouard Manet (1832-1883)
• Cronologia: 1863
• Estil: Realisme / Impressionisme
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 2,08 x 2,64 m
• Tema: Escena costumista
• Localització: Musée d'Orsay (París)

2. Context històric i cultural

Context francès

Després de la revolució burgesa de 1848 i l'abdicació del monarca Lluís Felip d'Orleans, es va proclamar la Segona República Francesa. El Govern provisional, format per liberals, demòcrates i socialistes, va adoptar mesures de gran transcendència: sufragi universal, llibertat de premsa i de reunió, i abolició de l'esclavatge a les colònies. També es va promulgar una constitució, i les eleccions del desembre de 1848 van portar Lluís Napoleó Bonaparte a presidir la República.

Però la constitució del Segon Imperi pel mateix Lluís Napoleó (Napoleó III), el 1852, arran d'un cop d'estat, va frustrar les expectatives dels radicals i va posar de manifest, definitivament, l'antagonisme entre els interessos de la burgesia i els de la classe obrera, que havien protagonitzat conjuntament les revolucions del 1820, 1830 i 1848. De fet, l'església i la burgesia van esdevenir els principals pilars del règim imperial.

A partir de llavors es va iniciar una etapa caracteritzada pel creixement de la indústria tèxtil i siderúrgica i el fort sentiment nacionalista que va dur França a convertir-se en una potència internacional i colonial que va intervenir en guerres internacionals. A nivell intern, Napoleó va dur a terme un gran nombre d'obres públiques, entre les quals destaca la remodelació urbanística de la ciutat de París sota la supervisió de Haussmann, en què els estrets carrerons medievals van ser substituïts pels característics bulevards i amples avingudes de la capital. La ciutat de París era el principal centre i referent artístic del món.

La derrota de França en la guerra contra Prússia va comportar l'enderrocament de Napoleó III i la proclamació de la Tercera República (1870), i va provocar l'esclat de la Comuna de París (1871).

3. Estil

Cal centrar-se bastant en l'artista i destacar que Manet va trencar amb alguns dels principis de la pintura tradicional i acadèmica:

• Utilitzava grans superfícies de color.
• Tenia preferència pel pla pictòric per sobre de la perspectiva tradicional.
• Ressaltava les figures, retallades sobre el fons.
• No feia ús del clarobscur.

Tot plegat, va assentar les bases d'una revolució estètica que va atraure joves pintors –els impressionistes–, que veritablement el van admirar.

4. Temàtica

El tema és contemporani però està tractat de manera distant i analítica, deixant de banda aspectes sentimentals, moralitzants o de crítica social, ja que per a l'autor l'important són les possibilitats plàstiques i estètiques, i el tema és únicament el pretext per tractar-les. És una escena quotidiana en la qual se'ns mostra, en primer terme, una noia completament nua que mira directament l'espectador: era la seva model preferida, Victorine Meurent. La noia apareix acompanyada de dos homes vestits: en primer terme, amb el bastó a la mà, Eugène Manet i Ferdinand Leenhoff, escultor holandès i futur cunyat de l'artista, mentre una altra dona allunyada del grup es refresca en un rierol. Estan en un bosc frondós, a la riba del Sena i prop de París. Era habitual en l'època sortir de la ciutat i acostar-se a la natura per esbargir-se. Molt bé podria ser el final d'una sessió de pintura a l'aire lliure en què la model reposa i conversa amb els artistes just abans de posar-se el vestit que té a l'esquerra, al costat de les restes de menjar (natura morta) que han consumit durant la sessió.

5. Descripció de l'obra

5.1 Elements tècnics

Explicar la tècnica a l'oli.