Maneres d'augmentar l'aigua disponible
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 16,9 KB
CRISI DE L’AIGUA
L’aigua és un recurs fonamental per a la nostra vida. No tan sols la fem servir per
cobrir les nostres necessitats personals (beguda, higiene, etc.) sinó que és un recurs
imprescindible per a moltes activitats econòmiques: l’agricultura, la indústria i alguns
serveis relacionats amb l’oci i el turisme (camps de golf, piscines i parcs aquàtics...). El
consumidor més gran d’aigua al món és l’agricultura, que acapara prop del 75% del
total d’aigua utilitzada.
La quantitat d'aigua que consumeixen els diferents països està en funció del grau de
desenvolupament tecnològic de la societat. Els països més desenvolupats com ara
Estats Units o la Uníó Europea consumeixen grans quantitats d'aigua per fer front a
l'agricultura i la ramaderia intensiva, a la generació d'energia i al desenvolupament de
les activitats industrials.
La disponibilitat d’aquest recurs disminueix, a mesura que la set d’aigua en els països
desenvolupats per a l’ús domèstic, l’oci, l’agricultura i la indústria no deixa
d’augmentar.
Veiem encara com 15 milions de persones moren a l’any per falta d’aigua
i veiem cada cop més com el cicle natural de l’aigua ha quedat tant alterat per l’home
que els rius perden progressivament el seu cabal, els estanys es redueixen, les aigües
es contaminen, hi ha terres que esdevenen deserts...I l’aigua sembla esdevenir cada
vegada més escassa. Però l’escassetat i l’abundància de l’aigua està determinada per la
gestió que se'n fa d’ella. L’aigua no és il·limitada, però pot esdevenir abundant allà on
escasseja i esdevenir molt escassa allà on n’hi ha grans quantitats si no se'n fa un bon
Ús i es malbarata
L’aigua dolça és un recurs renovable, ja que els processos d’evaporació i pluja són
continus. Però, alhora, és un recurs escàs.
La contaminació i sobreexplotació d’aquest recurs està provocant que l’aigua sigui cada
vegada més escassa, i aquesta escassetat (resultat d’una mala gestió) està servint
d’excusa per a transformar el que sempre ha estat un bé lliure i de caràcter públic en
un bé econòmic, subjecte a la privatització i comercialització. La privatització dels
recursos hídrics es presenta com una solució a la mal anomenada manca d’aigua i
guanya terreny al mateix temps que l’aigua és tractada com una mercaderia més, el
seu valor es mesura ara en termes econòmics i prou. L’aigua, es converteix en un bé
escàs i car, només accessible a aquells que disposen de poder econòmic, mentre als
pobres i a la natura no els resta la seva part. Actualment hi ha uns 1100 milions de
persones, més d’una sisena part de la població mundial, que no tenen accés a aquest
recurs vital.
L’aigua no es pot fabricar. Per això s’estan duent a la pràctica diverses solucions per
pal·liar el problema que sigui tan escassa. Moltes de les mesures tenen com a objectiu
augmentar la quantitat d’aigua disponible als indrets on falta; però hi ha qui pensa que
la solució és reduir-ne el consum.
La gestió de l’aigua s’ha de basar, per un costat en
el foment de l’estalvi i per l’altre en la seva depuració i regeneració, és a dir, es tracta
d’implementar en la societat, especialment la dels països desenvolupats, una nova
cultura de l’aigua. Així, doncs, per un costat hi ha d’haver un consum responsable i per
l’altre l’aigua s’ha de poder reutilitzar, això sí, amb una depuració prèvia. A la vegada
també és necessari millorar les xarxes de conducció de l’aigua i recuperar els aqüífers
subterranis contaminats.
Maneres d’augmentar l’aigua disponible:
Els embassaments augmenten la quantitat d’aigua disponible, però presenten
grans problemes. Neguen bastes extensions de terreny, l’inhabiliten per a
qualsevol altre ús i causen greus impactes ecològics. A més a més, inunden
poblacions i obliguen els seus habitants a traslladar-se.
Els transvasaments són canals que porten l’aigua d’una zona a una altra on fa
falta. Aquestes obres disminueixen el cabal del riu d’on s’extreu l’aigua,
comporten uns costos molt elevats i afecten negativament l’entorn.
Les plantes dessalinitzadores, tot i que són costoses energèticament, de
vegades són l’única solució a zones amb una forta manca d’aigua. A Espanya
s’han creat plantes dessalinitzadores a les Canàries, a les illes Balears i en
algunes àrees del litoral mediterrani peninsular.
Les aigües subterrànies. L’explotació d’aqüífers pot ser una bona solució per a
un o dos anys, però no per a sempre. Si s’extreu aigua d’un aqüífer sense
parar, s’acaba esgotant, i com a conseqüència, també s’assequen els rius, les
fonts i els aiguamolls que s’alimenten de les seves aigües.
Maneres de reduir-ne el consum: Una manera senzilla de baixar el consum d’aigua és
mantenir en bon estat la xarxa de canalitzacions que distribueixen l’aigua, per evitar-ne
pèrdues. Es calcula que els sistemes de distribució d’aigua poden arribar a tenir
pèrdues del 50%. Com que l’agricultura és l’activitat que gasta més aigua, la major
part de les mesures per reduir-ne el consum n’intenten disminuir l’ús agrícola. Per
exemple, a les zones amb prou aigua s’haurien d’implantar nous sistemes de reg i
tècniques de conreu que necessiten poca aigua (reg gota a gota, hivernacles...) i, a
més a més, plantar-hi conreus adequats per al clima.
L'accés a l'aigua és clau per a l'eradicació de la pobresa al món. Alhora l'aigua, com a
recurs escàs, pot ser una font de conflictes entre els pobles.
Els problemes amb l'aigua no es redueixen únicament a la situació geogràfica, climàtica
o demogràfica dels països, la falta de recursos econòmics també genera desigualtats a
l'hora d’enfrontar-se a aquest problema