Mancomunitat de Catalunya i Segona República: Reformes Clau i Constitució de 1931

La Mancomunitat de Catalunya: Creació, Desenvolupament i Obra (1914-1925)

Creació de la Mancomunitat

• Precedents de la Mancomunitat: A finals del segle XIX, la Unió Catalanista va sorgir com un mitjà transitori per arribar a l’autonomia. El 1911, la iniciativa de Prat de la Riba, juntament amb els presidents de les altres tres diputacions, va impulsar el projecte.
  • L'avantprojecte presentat a Canalejas va ser aprovat, però amb retallades.
  • Després de la mort de Canalejas, el projecte va quedar aturat.
  • El desembre de 1917, es va obtenir l'aprovació definitiva per Dato.
• Constitució: La Mancomunitat es va constituir el 6 d’abril de 1914, com una unió i federació de les quatre diputacions catalanes en una única entitat administrativa.

Desenvolupament de la Mancomunitat

Òrgans de Govern

• Presidència: Ocupada per figures com Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i, finalment, Alfons Sala i Argemí (durant el desmantellament).
• Govern: Format per vuit conselleries i set comissions tècniques.
• Assemblea General: Composta per noranta-sis diputats (36 de Barcelona, 20 de Tarragona, 20 de Lleida i 20 de Girona).

Obra de la Mancomunitat

• Obra Educativa:
  • Creació de l'Escola d’Estiu per a mestres.
  • Construcció de nombrosos centres escolars.
  • Establiment d'escoles de formació de tècnics (Formació Professional, obrers).
  • Fundació d'escoles especialitzades: administració local, bibliotecàries, infermeres, art dramàtic, Belles Arts i Oficis.
• Obra Cultural:
  • Impuls de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
  • Establiment de la normativa ortogràfica de la llengua catalana.
  • Fundació de la Biblioteca de Catalunya (1914).
  • Creació d'una xarxa de biblioteques populars.
  • Protecció del patrimoni artístic.
• Infraestructures:
  • Realització d'obres públiques (carreteres, camins, hidràulica).
  • Desenvolupament de la xarxa de telefonia.
  • Expansió de la xarxa elèctrica.
  • Aprofitament de recursos naturals.

Dificultats de la Mancomunitat

• Competències limitades.
• Finançament escàs.
• Curt període de temps de vida.
• No va poder tenir poder polític, ja que era només una entitat administrativa.

Valoració Final de la Mancomunitat

• Obra extraordinària, malgrat les limitacions de finançament, temps i competències, demostrant gran eficiència.
• Va enfortir el catalanisme polític i la consciència nacional.
• Va contribuir significativament a la modernització del país amb resultats molt positius.

El Govern Provisional de la Segona República i Reformes

El Govern Provisional

• Va convocar eleccions el 28 de juny de 1931.
• Va promulgar per decret importants reformes (ZA - possiblement referint-se a la Zona Agrària o d'Actuació).

Reformes Clau del Govern Provisional

• Reforma Agrària:

  Va abordar el problema dels latifundis, la situació de la terra i el seu repartiment.

  • Mesures:
    • Els propietaris havien de cultivar les terres, altrament serien expropiades per als treballadors.
    • L'Institut de Reforma Agrària (IRA) va ser el responsable d'indemnitzar els propietaris i facilitar l'assentament de famílies pageses.
    • Es va establir la jornada de 8 hores al camp.
    • Es va donar prioritat d'obtenció de terres als jornalers del municipi.

• Reforma Educativa:

  Va abordar el problema de l'analfabetisme, amb l'Estat assumint la responsabilitat de l'educació.

  • Mesures:
    • Dret a l'educació per a tothom.
    • Educació liberal i laica.
    • Coeducació: dones i homes junts a les aules.
    • Creació de 6.750 escoles, noves places de mestres i una xarxa de biblioteques.

• Reforma Militar:

  Va buscar el control de l'exèrcit, sotmetent-lo al poder civil.

  • Mesures:
    • Possibilitat de jubilar-se amb sou íntegre per reduir comandaments i oferir una sortida als militars no vinculats amb la República.
    • Clausura de l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco).
    • Anul·lació dels ascensos per mèrits de guerra durant la dictadura.
    • Creació de la Guàrdia d'Assalt (fidel a la República).
    • Supressió de la Llei de Jurisdiccions.

• Reforma Religiosa:

  Va disminuir el pes i la influència de l'Església, establint un estat laic.

  • Mesures:
    • Separació Església-Estat: supressió del pressupost per al culte religiós.
    • Establiment d'un Estat laic i no confessional.
    • Prohibició de l'ensenyament a les ordres religioses i dissolució dels jesuïtes.
    • Reconeixement del matrimoni civil i el divorci.

• Reforma Laboral:

  Va buscar la millora de les condicions laborals i de vida dels obrers.

  • Mesures:
    • Jornada de 8 hores (reafirmada).
    • Establiment de salaris mínims.
    • Pujada de sous.
    • Reconeixement del dret de vaga.
    • Promulgació de la llei d'accident laboral i de contractació.
    • Creació de jurats mixtos (amb representació de propietaris i obrers).

Nota: A vegades, els empresaris no complien la llei.

Eleccions i Constitució de la Segona República (1931)

Eleccions del 28 de juny de 1931

• Triomf del republicanisme d'esquerres, amb el PSOE (centre-esquerra) obtenint 116 escons.
• Col·laboració amb republicans moderats.
• La dreta es va mostrar desorganitzada i minoritària.

La Constitució Republicana de 1931

Amb valors laics i d'esquerres, i un clar afavoriment de les classes populars.

• Sobirania Popular: El poder resideix en el poble.
• Sufragi Universal: Incloent el vot femení.
• Sistema Unicameral: Amb el Congrés dels Diputats com a única cambra legislativa.
• Aconfessionalitat de l'Estat (Laic): Prohibició de l'ensenyament a les ordres religioses i supressió del finançament dels càrrecs eclesiàstics.
• Drets Individuals: Reconeixement de la llibertat d'expressió, d'associació, religiosa, etc. Anul·lació de privilegis i títols nobiliaris.

La República Integral i l'Autonomia Regional

S'estableix el caràcter irreductible del territori, però amb la possibilitat d'accedir a l'autonomia per a les regions.

• Condicions per a l'Autonomia:
  1. Proposat per la majoria dels ajuntaments de la regió.
  2. Aprovat en referèndum pels ciutadans de la regió.