La Mancomunitat de Catalunya: Història, Obra i Supressió
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,82 KB
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va ser el primer òrgan administratiu català des de 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat l'any 1931.
El Procés de Creació de la Mancomunitat
El procés d'obtenció de la Mancomunitat va ser difícil, llarg i amb molts entrebancs. Cal buscar-ne els precedents en les actuacions desenvolupades des dels ajuntaments i les diputacions catalanes a partir del moment en què el catalanisme, i en particular la Lliga Regionalista, va assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions.
Els polítics catalanistes eren conscients que la regeneració de Catalunya necessitava un programa de millora en diversos àmbits:
- Millora de les infraestructures.
- Modernització del sistema educatiu.
- Foment de la llengua i de la cultura catalanes.
Aquests objectius van convertir-se en el programa de la Diputació de Barcelona (1907), i Enric Prat de la Riba va ser escollit president. Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans de govern propis, el 1911 la Diputació de Barcelona va promoure la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes, impulsant també la creació de l'Institut d'Estudis Catalans.
El president del govern espanyol, José Canalejas, es va comprometre a tirar endavant un projecte de Mancomunitats, que va ser aprovat per les Corts el 1912. Tanmateix, l'any següent a l'assassinat de Canalejas, el Senat, dominat per forces anticatalanistes, va bloquejar el projecte. Finalment, el 1913, el nou govern conservador (presidit per Eduardo Dato) va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.
La Mancomunitat de Catalunya (MC) es va constituir el 6 d'abril de 1914, moment en què Enric Prat de la Riba va ser elegit president.
L'Obra de la Mancomunitat de Catalunya
L'actuació de la Mancomunitat va tenir dues direccions fonamentals:
- Creació d'una infraestructura de serveis públics i administratius per potenciar el desenvolupament econòmic:
- Inversió en un pla de millora de la xarxa viària.
- Desenvolupament dels sistemes postal i telefònic.
- Implementació d'un pla d'acció agrària per modernitzar les formes de producció i augmentar la productivitat en l'agricultura i la ramaderia.
- Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu:
- Inici d'un projecte basat en la consolidació de la llengua i de la cultura catalanes.
- Publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), obra fonamental per a la normativització.
Cal destacar que la Mancomunitat no va disposar de pressupost propi fins al 1918.
Supressió de la Mancomunitat de Catalunya
La supressió de la Mancomunitat es va produir durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930).
Anàlisi del Reial Decret de Supressió
Aquesta supressió es documenta en una font de tipus primari (contemporània dels fets), consistent en un text públic de caràcter juridicopolític: el Reial Decret de 20 de març de 1925 de supressió de la Mancomunitat de Catalunya.
El Reial Decret de 1925 establia els següents punts:
- Ordena la supressió de la Mancomunitat.
- Transitòriament, els serveis mancomunats seran dirigits pel Consell Permanent de la mateixa Mancomunitat.
- Cadascuna de les quatre diputacions provincials decidirà si alguns dels serveis mancomunats han de continuar sent-ho o no.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Per comprendre el context de la supressió, és rellevant analitzar la figura de Miguel Primo de Rivera. Una font secundària (no contemporània dels fets), com un text historiogràfic o acadèmic de Manuel Tuñón de Lara i altres autors, ofereix una anàlisi de la seva personalitat.
Característiques de Miguel Primo de Rivera
Entre les característiques destacades de la seva personalitat, s'inclouen:
- Provinència de la classe terratinent andalusa.
- Conformisme social i provincianisme.
- Masclisme i fascinació per la vida "alegre" de la gran ciutat.
- Relació amb classes socials altes i "senyoritisme".
- Mentalitat militar i defensa de valors tòpics com l'honor, el valor, la pàtria, la família o la religió.
- Manca de cultura intel·lectual o artística.
- Caràcter obert i influenciable pels amics.
- Capacitat de ser alhora conservador i innovador.