Maman: Una aranya monumental amb simbolisme matern

CATALOGACIÓ

·Títol: Maman

·Autor: Louise Bourgeois (Paris, 1911-Nova York, 2010)

·Cronologia: 1999

·Estil: expressionista

·Tipologia: escultura exempta

·Localització: Museu Guggenheim (Bilbao)

ANÀLISI MATERIAL

·Dimensions: 8,95 x 9,80 x 11,60 m.

·Materials: bronze, acer inoxidable i marbre. Aquesta barreja de materials és un tret característic de la producció de Bourgeois.

De la mateixa obra se n'ha fet més d'una fosa, que trobem a diferents parts del món com al Samsung Museum of Art de Seül, al Jardí de les Tulleries de París o a la National Gallery de Canadà, per citar-ne alguns exemples.

·Tècnica: fosa.

CONTEXT HISTÒRIC

IGUAL QUE GUENHEIM

ESTIL

L'obra pertany al corrent expressionista però amb molts matisos personals, ja que Bourgeois va crear un llenguatge visual propi i un diàleg molt personal amb l'espectador. La seva producció artística està íntimament lligada a la seva experiència vital, i és a través del seu art, que l'artista plasma alguns dels seus traumes psicològics.

AUTOR/A

Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants i prolífiques del segle XX, a més d'una icona de l'art feminista.

Va néixer en ple apogeu de la pintura cubista, i va compaginar els seus estudis de geometria i matemàtiques a la Sorbona amb les classes a diverses escoles d'art de París, on va tenir com a professor a Fernand Léger.

Les seves primeres obres les fa en el camp de la pintura, i no serà fins el 1938, quan, ja casada, es trasllada als EEUU i s'inicia en l'escultura. Les seves obres escultòriques es caracteritzen per l'ús de tot tipus de materials i per una constant utilització de l'arquitectura com element simbòlic.

Utilitza l'arquitectura i la seva autobiografia com elements bàsics amb els que elabora els seus treballs.

La seva obra està plena de símbols: l'aranya símbol de la figura de la mare, les dones-casa com a imatges de la condició cultural i social de la dona, les cel·les com espais sinistres on apareixen els traumes infantils.

Ella mateixa va afirmar: “tot el que faig està inspirat en els inicis de la meva vida”.

Malgrat dedicar tota la seva vida a la producció artística, el reconeixement de la crítica no li va arribar fins el 1982, quan el MOMA de Nova York va organitzar-li una exposició retrospectiva, convertint-se així en la primera dona en assolir aquesta fita.

TEMA

Maman (Mama) pertany a una sèrie d'escultures inspirades en l'aranya, motiu que va aparèixer per primera vegada en diversos dibuixos realitzats per l'artista en la dècada de 1940 i va ocupar un lloc central en la seva producció dels anys 90.
Es tracta d'una aranya de bronze de gairebé 10 metres d'alcada, que s'alça imponent sobre vuit potes gegantines que conflueixen en un cos central més reduït. Aquestes potes, primes i sorprenentment fràgils, estan arquejades de manera que serveixen de protecció d'un teixit metàl·lic, adherit a l'abdomen de l'aranya, que conté 17 elements de marbre blanc i gris que simulen ous.

Sota l'aparença amençant d'aquestes aranyes s'amaga una al·legoria a la maternitat i un homenatge a la seva pròpia mare. Així com una claríssima al·lusió als traumes psicològics de la seva infantesa, fet que dotarà a l'obra d'una dimensió molt personal.

DESCRIPCIÓ FORMAL

ANÀLISI FORMAL

1.FORMA: Embalum rodó/relleu (baix, alt, mig)

Un sol bloc/ diversos blocs

2.ESPAI: un o varis punts de vista….

3.COMPOSICIÓ: La composició és tancada, amb les potes corbades cap a l'interior, com protegint la bossa materna.
Hi ha un clar predomini de les línies corbes, marcat principalment en les potes, que s'arquegen fins i tot per sobre del cos, cap a l'interior, en una estructura que recorda la dels arcbotants de les catedrals gòtiques. També trobem formes arrodonides tant al cap com a l'abdomen de l'aràcnid. Es tracta d'una escultura monumental i desproporcionada, amb unes llargues potes (s'eleven per sobre del cap) en relació al cos, molt més reduït. El resultat final és una composició força simètrica.

4.MOVIMENT: El modelatge de les superfícies de l'obra està ple d'entrants i sortints que creen efectes de llum amb marcats clarobscurs. Les potes es projecten al terra creant ombres allargades d'una gran força expressiva, tant física com psicològica.
També és remarcable el reflex de tota l'estructura a l'aigua de la ria.

5.EXPRESSIVITAT: Hi ha una clara dicotomia entre les dimensions monumentals de l'obra i l'aparença freda i amenaçadora d'un aranyà i l'aparent fragilitat de les potes, llargues i primes que creen una sensació d'equilibri dificultós i transmeten una vulnerabilitat gairebé commovedora. A aquesta fragilitat també hi contribueix el fet que la bossa materna queda suspesa al buit. Gran força expressiva.

6.VOLUM: Bourgeois juga amb els conceptes del buit i la massa, hi ha un clar predomini de l'espai ( el buit) sobre el volum (la massa) que aporta una gran sensació de lleugeresa a l'obra, tot i les seves grans dimensions i el pes dels materials emprats.

7.LLUM: incidència de la llum sobre l’escultura…

8.COLOR: policromía, daurat…

ANÀLISI CONCEPTUAL I PROJECCIÓ DE L’OBRA

1.ANÀLISI CONCEPTUAL

Maman és, en paraules de la seva autora, un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considerava la seva millor amiga. Com les aranyes, considera la seva mare laboriosa, intel·ligent, pacient, astuta, calmada, raonable, tranquil·litzadora, subtil, indispensable, útil. És cert que les aranyes són considerades generalment animals sinistres i terrorífics, però, l'artista, va posar èmfasi en els atributs positius d'aquest animal. Aquesta aranya, la representació de la maternitat, era la seva mare, la protectora de la família en els moments complicats i, era el lloc -espai simbòlic- on l'artista, era bressolada i sentia segura.
Aquesta aranya però, simbolitza també la naturalesa ambivalent de la maternitat, que tant utilitza la seda per embolicar i protegir els ous, com per filar la teranyina per caçar les seves presses. Te aquesta doble funció contradictòria de vida i mort.

“Les aranyes eren presències amistoses que s'alimenten de mosquits. Sabem que els mosquits propaguen malalties i, per tant, no els desitgem”. Així, les aranyes són útils i de gran protecció, igual que la meva mare”.

Però el vincle de l'obra amb la figura materna va més enllà, i connecta amb els traumes psicològics de la seva infantesa, ja que quan era petita va patir el menyspreu del pare, que esperava que fos un nen. I a més va ser testimoni de la relació amorosa d'aquest amb la seva institutriu, relació que la seva mare va voler ignorar.

Ella fou també qui es va encarregar de cuidar la mare mentre va estar malalta, qui va morir quan Louise tenia 20 anys i la institutriu va ocupar el seu lloc (també seran una constant en la seva creació obres on critica els valors masculins encarnats en la figura del pare).
Per altra banda, no podem oblidar que els seus pares tenien un taller de restauració de tapissos on ella havia passat moltes hores, de manera que Maman també podria fer referència a l'agulla i la llana, eines que s'utilitzaven per la confecció i reparació dels teixits. D'aquesta manera l'aranya que teixeix la seva teranyina amb la seda recordaria a la mare que teixia els tapissos.

“ L'aranya és una oda a la meva mare. Era la meva millor amiga. Era teixidora. La família tenia un negoci de tapisseria, la meva mare s'encarregava de l'obrador. Com les aranyes, era molt llesta.”

2.FUNCIÓ

La funció d'aquesta gran escultura és decorativa, ja que està pensada per ser exposada en un exterior, en part degut a les seves més que considerables dimensions.
En aquest cas està situada i perfectament integrada a l'exterior del Museu Guggenheim de Bilbao ocupant un lloc privilegiat a la part posterior del museu, al costat de la ria. I és perfectament visible des de l'espectacular terrassa del museu.

Tot i això amaga una important funció simbòlica i expressiva, i fins i tot terapèutica: podem considerar-la com una reconstrucció, un teixit – com fa l'aranya i feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.

3.ANTECEDENTS/INFLUÈNCIES/PROJECCIÓ

Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis dècades, Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha oscil·lat entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s’ha vist enriquida pel contacte amb el surrealisme parisenc, l’expressionisme abstracte de Nova York, així com també pel diàleg mantingut amb l’art de les tribus indies i africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d’alguna manera es pot afirmar que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profundes, i com ella mateixa va revelar, la seva obra és, en gran mesura, au

ALTRES OBRES DE L’AUTOR/A

- Cel·la: ulls i miralls (1989-19939
- El desafiament (1991)