Maltractament Infantil: Tipus, Factors de Risc i Protecció

Maltractament Infantil:

Entenem maltractament infantil com a tota acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que privi l’infant dels seus drets i el seu benestar, que amenaci i/o interfereixi en el seu ordenat desenvolupament físic i/o social, i que els autors del qual siguin persones, institucions o la mateixa societat.

Tipus de Maltractament:

Maltractament físic: Tota acció voluntària no accidental que ocasioni lesions i danys físics en els menors, o que els puguin fer o que en puguin derivar. Es poden manifestar de moltes maneres però la més habitual són les lesions cutànies com cremades de cigarreta, hematomes per cops, ferides per objectes tallants (tisores, ganivets..).

Negligència i abandonament: La negligència es produeix quan no s’atenen les necessitats bàsiques del menor, ni els deures de guarda i protecció, ni les cures que l’infant requereix, temporalment o permanentment. El màxim grau de negligència és l’abandonament que té repercussions biopsicològiques en els infants i afecten als aspectes com l’alimentació, la roba, higiene, salut, vigilància…

Maltractament emocional i psicològic: Es tracta d’actuacions que provoquen en l’infant sentiments negatius envers ell mateix, el que debilita la seua autoestima i pot provocar problemes psíquics. Aquests es poden manifestar de diferents formes:

-Actituds i conductes actives: Rebuit, menyspreu, burla, humiliació…

-Hostilitat verbal: Amenaces i insults.

-Privació o omissió: Apatia, indiferència, aïllament social…

Abús sexual: Aquest es produeix quan una persona adulta utilitza un menor per estimular-se i gratificar-se sexualment. Hi ha 3 tipus d’abús:

-Manca de contacte: Pornografia, voyeurisme, exhibició dels òrgans sexuals…

-Contacte sense penetració: Masturbació, tocaments, sexe oral…

-Penetració: Anal, vaginal, oral, digital i amb objectes.

Explotació laboral i la inducció a la mendicitat: Aquest és una altra modalitat de maltractament infantil. Consisteix en l’utilització del menor per obtenir beneficis econòmics mitjançant una feina remunerada, venda ambulant i la mendicitat.

Factors de Risc.

Factors derivats per la pròpia família: Els factors de risc més evidents deriven de la estructura familiar:

-Desestructuració familiar; Experiències heretades d’històries de maltractament o abús, problemes conjugals, falta d’afecte..

-Situacions de ludopaties, alcoholisme o altres drogodependències, prostitució, delinqüència…

-Dèficit d’habilitats parentals: Desconeixement de les necessitats dels infants, falta d’interacció entre pares i fills, estils de disciplines extrems..

-Dèficit d’habilitats socials: Falta d’habilitats per resoldre conflictes, estils autoritaris o negligents, baixa tolerància a l’estrès…

-També poden presentar trastorns psicosomàtics com l’ansietat, depressió…

Factors individuals de l’infant: Fan referència a les característiques i necessitats específiques dels infants, per exemple si presenten discapacitats o malalties cròniques, o si presenten problemes conductuals o hiperactivitat. Aquests factors s’associen a dos fets:

-Els derivats de la incapacitat de l’infant en complir les expectatives que la seva família havia format amb ell.

-Els derivats de les atencions i cures per part de les famílies, que són excessives a comparació de les dels altres nens que no presenten cap discapacitat o problema.

Aquests nens solen ser més vulnerables.

Factors socioculturals: Els factors socioculturals adversos juguen un paper negatiu sobre el maltractament infantil: Podem diferenciar dos tipus de factors:

-Relacionats amb l’entorn social: Pobresa, desocupació o inestabilitat laboral, falta d’habitatge o viure en males condicions…

-Relacionats amb els hàbits socials: Acceptació de la violència com a mètode de resolució de conflictes, valors i conductes negatius envers la paternitat, la infància o les dones; estrès laboral, excés laboral o de vida social, canvis d’habitatge..

Factors de Protecció.- Individuals:

Gaudir de bona salut, tenir un sistema de valors i creences que contribueixi a afrontar amb solidesa problemes negatius, tindre una bona autoestima.. Aquests factors es poden sintetitzar en dos capacitats:

Capacitat de resiliència: La resiliència és la capacitat de les persones per poder afrontar i superar conseqüències d’especial dificultat gràcies a les seves qualitats mentals, de conducta i d’adaptació.

Capacitats d’empoderament: És un procés mitjançant el qual les persones guanyen confiança, recursos i la força per poder prendre decisions i controlar la seva pròpia vida.

-Contextuals: Disposar de relacions familiars consistents, o d’una xarxa social àmplia i favorable, amb la que poder-se explicar.

Conseqüències del Maltractament: -Reaccions de victimització: Són manifestacions que apareixen com a conseqüència directa dels episodis traumàtics: síndrome d’estrès posttraumàtic, trastorns en el desenvolupament, emocions negatives…

-Reaccions d’acomodació i adaptació: Són mecanismes que els infants activen per a aconseguir sentiments de seguretat o disminuir els efectes dolorosos de la victimització.

-Seqüeles internalitzades: Afecten en el món interior de l’individu com són efectes posttraumàtics, distorsions cognitives, alteracions emocionals…

-Seqüeles psicosocials o externalitzades: Interfereixen en les relacions amb els altres, com desconfiança envers els altres, temor envers les figures d’autoritat…

Mantenir el Menor en el seu Núcli Familiar.

Programes de prevenció: Programes destinats a totes les famílies en general, però de manera més especial a les que són més vulnerables o tenen més factors de risc.-Programes de capacitació en habilitats parentals: Proporcionen les habilitats necessàries perquè la pròpia família puga prestar una atenció adequada a necessitats educatives i evolutives dels seus fills/es. -Teràpia familiar: Es duen a terme a través d'un servei d'atenció psicològica, amb la finalitat d'atendre els problemes relacionats amb processos de conflictes familiars. -Mediació familiar: Ferramentes que s'utilitzen per a resoldre conflictes entre familiars.

Separa el Menor del Núcli Familiar:

-Atenció familiar simple en família extensa: La guarda del menor la té algú de la seua família extensa ja que els seus progenitors tenen problemes personals o socioeconòmics. -Acollida familiar simple o indefinida en família aliena: El menor conviu per un període de temps variable amb una família que ho accepta tenint molt en compte la seua realitat familiar. -Acollida preadoptiva: Quan la família biològica del menor queda impossibilitada per a poder exercir la potestat, de forma permanent. És la mesura prèvia a l'adopció. -Atenció en un centre d'acollida o residencial: El menor ingressa en un centre i conviu amb altres menors que tenen pareguda situació. El centre li ofereix atenció integral, té cura de la seua salut física o psíquica i vetla pel seu desenvolupament personal.