Maltractament infantil: definició, riscos i prevenció

1. Definició de maltractament

Un infant és maltractat quan és objecte de violència física, psíquica i/o sexual, per acció o per omissió, ja sigui per part de les persones o de les institucions de les quals depèn el seu desenvolupament, o per part de qualsevol altra persona.

2. Tipus i característiques del maltractament

Maltractament físic

És qualsevol acció no accidental per part dels pares o persones que tenen cura dels infants que els provoqui danys físics o malalties (hematomes, fractures, esquinços, cremades, etc.).

Maltractament per negligència i abandonament

Són aquelles situacions en què no s'atén, de manera temporal o permanent, les necessitats bàsiques del menor per cap dels membres del grup amb qui conviu.

Maltractament prenatal

Es produeix quan la dona en procés de gestació no rep les atencions mèdiques o socials necessàries, amb risc de perjudicar el fetus.

Maltractament psicològic o emocional

Són situacions en les quals els adults responsables de l'infant, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments negatius envers la pròpia autoestima i limiten el seu procés de creixement i socialització.

Abandonament emocional

Situació en què el menor no rep l'afecte, la estimulació, el recolzament i la protecció necessaris en cada estadi evolutiu, fet que inhibeix el seu òptim desenvolupament. És la falta de resposta per part dels pares o persones que tenen l'infant al seu càrrec.

Maltractament sexual

L'infant o adolescent participa en activitats sexuals que violen els tabús socials i legals, que no comprèn o per a les quals no està preparat d'acord amb el seu desenvolupament i que, per tant, no pot donar el consentiment.

Submissió químic-farmacèutica

Infant sotmès a qualsevol tipus de drogues o medicació sense necessitat mèdica, que l'incapacita per al desenvolupament de l'autonomia.

Maltractament institucional

Qualsevol legislació, procediment, actuació o omissió dels poders públics o derivada de l'actuació individual d'un professional que comporti abús, negligència, risc per a la seguretat o l'estat emocional, o que violi els drets bàsics de l'infant.

Explotació laboral

S'utilitza l'infant o adolescent en edat no laboral per a feines en què s'obtingui qualsevol guany econòmic o que perjudiquin el seu desenvolupament.

Explotació sexual

S'esdevé quan l'infant o l'adolescent és obligat o induït a activitats de prostitució i/o pornografia.

Factors de risc

(Condicions que afavoreixen o augmenten la probabilitat que es produeixi el maltractament)

CIIMU defineix risc com:

• Situacions on un determinat factor de risc, o la concurrència de diferents factors, donen lloc a condicions que impedeixen oferir atenció adequada a un nen o nena.

Factors individuals dels pares o cuidadors

1. Edats dels pares i antecedents en la criança i l'educació.
2. Trastorns psicològics i de la personalitat.
3. Toxicomanies, alcoholisme o abús de medicaments.
4. Problemes personals i laborals.
5. Causes jurídiques i legals.

Factors individuals de l'infant

1. Edat del menor i comportament.
2. Problemes de salut.
3. Causes escolars: risc d'exclusió del sistema escolar i, com a conseqüència, marginació.

Factors socioculturals

1. Precarietat de l'habitatge: males condicions per viure.
2. Precarietat econòmica: pobresa, atur, inestabilitat econòmica.
3. Motius culturals: acceptació social de la violència i el càstig com a mètode disciplinari.

Principals indicadors de risc social que detecten els EAIA

• Negligència o abandonament.
• Maltractament psíquic o emocional.
• Maltractament físic.
• Sotmetiment sexual.

3. Quadre d'indicadors

Indicadors / Conductes que es mostren

1. Maltractament prenatal

• Embaràs sense control mèdic.
• Addicció a drogues o alcohol per part de la mare.
• Manca d'atenció o maltractament del propi cos durant la gestació.

2. Maltractament físic

Pegades (hematomes, fractures, dislocacions, esquinços...), producció de cremades.

3. Negligència o abandonament

• Desaparició freqüent dels pares o cuidadors.
• Brutícia molt evident.
• Desnutrició o fam habitual.
• Vestimenta inadequada.
• Necessitats mèdiques no cobertes.
• Falta de documents o situació d'indocumentació.

4. Maltractament psíquic o emocional

• Rebutjar l'infant.
• Amenaces i terrorització.
• Insults, ridiculització.
• Ignorar les seves necessitats emocionals.
• Absència de comunicació.
• Abusos amb contacte físic (tocaments, masturbació).

5. Explotació sexual

Prostitució infantil i juvenil; exposició en fotografies, pel·lícules i vídeos pornogràfics.

6. Explotació laboral

• Utilització abusiva o desproporcionada en les tasques de la llar.
• Utilització en treballs productius que comporten benefici econòmic.
• Utilització en treballs agrícoles.

7. Corrupció

• Introduir a la prostitució i/o donar mals exemples sexuals.
• Estimular per a cometre robatoris o accions agressives.
• Utilitzar l'infant per al tràfic de drogues; premiar conductes delictives.

8. Sotmetiment a drogues o fàrmacs

• Subministrament de substàncies tòxiques.
• Dependència de les drogues.
• Debilitat física, immaduresa psíquica i excessius requeriments mèdics.

Rebutjar l'infant - Amenaçar-lo i terroritzar-lo.

9. Explotació sexual (repetit)

Prostitució infantil i juvenil; exposició per fotografies, pel·lícules i vídeos pornogràfics.

10. Explotació laboral (repetit)

• Utilització abusiva o desproporcionada en les tasques de la llar.
• Utilització en treballs productius que comporten benefici econòmic.

Segons el Departament de Justícia

Principis generals d'actuació davant dels maltractaments:

• Protecció dels infants i adolescents.
• Coordinació: actuació unificada de les institucions que intervenen.
• Agilització: intervenció immediata en el moment que se detecta la sospita.
• Mínima intervenció: evitar que l'infant hagi de ser sotmès a actuacions repetitives.

6. Característiques de la prevenció general i específica

Prevenció general

En relació als infants, es tracta d'influir en les condicions de vida i les actituds de les persones adultes per evitar que es produeixin actes d'abús o negligència cap als menors.

Prevenció específica

• Prevenció primària: l'objectiu és evitar l'aparició del problema. Intervencions abans que es produeixi la marginació.
• Prevenció secundària: detectar i aturar un trastorn, procés o problema al més aviat possible i proporcionar mesures per solucionar-lo, encara que sigui parcialment.
• Prevenció terciària: aturar o enlentir l'evolució d'un trastorn, procés o problema i les seves conseqüències. Dirigida als menors que ja estan en situació d'exclusió o d'inadaptació.

Objectius de l'escola per detectar el maltractament

1. Prevenció: Sensibilitzar alumnes i famílies, formar professionals i pares, i dotar els infants d'instruments d'autoprotecció per evitar vulneracions dels drets dels infants.
2. Detecció: Identificar ràpidament qualsevol situació de maltractament, tant intrafamiliar com extrafamiliar (altres adults, grups de parella, institucions, etc.).
3. Treball: Intervenir amb els infants en situació de risc de maltractament, o amb els que ja estan protegits per l'Administració, col·laborant amb la resta de professionals i la xarxa d'intervenció d'altres àmbits.