Malthus frens repressius

4. Fisiocràcia

Què és?

Era una escola de pensament econòmic del s. XVIII, fundada per Quesnay i Jacques Turgot. Afirma l’existència d’una llei natural per la qual el bon funcionament del sistema econòmic es garanteix sense la intervenció del govern. Lema: “laissez faire, laissez passer” (Deixa fer, deixa passar)

Orígens

Va sorgir a França ja que el contingut d’aquest pensament consistia en el fenomen de la indústria i de l’agricultura. Molts d’aquests fisiòcrates eren agricultors que després van esdevenir la burgesia.

Idees econòmiques

• Tota la riquesa prové de la terra i només l’agricultura produeix més del necessari per mantenir els que s’ocupaven d’aquesta.

• La indústria només transforma la riquesa, no es la seva creadora.

• L’Estat no ha d’intervenir, és a dir, a d’obrir les portes de les nacions suprimint barreres de duanes per estimular i activar la circulació de la riquesa.

• Divisió societat en 3 grups:

  • Agricultors: només podien generar riquesa

  • Treballadors, artesans i comerciants: transforma el que és produït, era una classe estèril, no crea riquesa.

  • Propietaris: amos de les coses segons l’ordre natural.

5. Liberalisme econòmic

Què és?

És una teoria econòmica basada en el concepte de treball i no en el de la terra com a generador de riquesa. Aquesta riquesa que apareix gràcies a la voluntat individual de produir mercaderies troba en el mercat la seva màxima expressió. El preu és conseqüència de l’equilibri demanda - oferta d’un bé (llei de la oferta i la demanda)

Orígens

Els principis del liberalisme econòmic van ser elaborats a la darreria del s. XVIII per uns pensadors britànics, Adam Smith, David Ricardo i Thomas Malthus.

Idees econòmiques

• Llei de l’oferta i la demanda

• L’Estat no ha d’intervenir en la vida econòmica i té la tasca de garantir l’ordre

• Resolució conflictes necessitats-recursos i de les classes socials.

5. Malthusianisme

Orígens

És una teoria demogràfica, econòmica i sociopolítica, desenvolupada per l'economista britànic Thomas Malthus durant la revolució industrial, segons la qual el ritme de creixement de la població respon a una progressió geomètrica, mentre que el ritme d'augment dels recursos per a la seva supervivència ho fa en progressió aritmètica. Per aquesta raó, si no intervenir obstacles repressius (fam, guerres, pestes, etc.), el naixement de nous éssers augmentaria la pauperització gradual de l'espècie humana i fins i tot podria provocar la seva extinció -el que s'ha anomenat catàstrofe malthusiana.

Idees econòmiques

Thomas Malthus: Assaig sobre el principi de la població (1798).

• Rendiments decreixents: quan la població augmenta es comencen a conrear terres més allunyades, menys fèrtils, no irrigables. Es comencen a conrear terres marginals. A mesura que creix la població, i encara que s'intensifiqui el treball, la productivitat es zero.

• Els aliments constitueixen el recurs principal.Quan augmenta la població, comença a escassejar l'aliment. Els preus pugen, els salaris reals disminueixen i la mortalitat augmenta, de manera que torna a instal·lar-se l'equilibri. Guerres, epidèmies i fams constitueixen aquests frens repressius.