El Malestar en la Cultura de Freud: Repressió i Societat

La visió de Freud sobre El malestar en la cultura

No hi ha cultura sense repressió; la repressió és una condició indispensable perquè existeixi la cultura.

L'ésser humà, a mesura que progressa moralment i es converteix en un ésser civilitzat, més insatisfet es troba.

La repressió com a condició de la cultura

Tòtem i Tabú: L'origen de la societat i l'incest

Freud va plantejar en el seu llibre Tòtem i Tabú que la societat humana es fonamenta en la prohibició de l'incest, ja que comporta una regulació de la sexualitat animal que impedeix les relacions entre progenitors i filiació com a base de l'exogàmia i el sistema de parentiu de la família.

Parla de la societat com una horda primitiva comandada per un pare despòtic que sotmet els seus fills a unes restriccions pulsionals de gran abast, i que les femelles són de la seva possessió i gaudi en exclusivitat. Els fills es rebel·len contra el pare i el maten per acabar amb el seu ordre, i funden un nou ordre més adequat per a ells.

El porvenir de una ilusión: La religió segons Freud

En el seu llibre El porvenir de una ilusión, Freud planteja que la religió és una neurosi obsessiva de caire col·lectiu i que Déu és una subrogació del Pare. Parla de les tres funcions de la religió com el pas del politeisme al monoteisme.

Les tres funcions de la religió

• Explicació del món i el seu origen.
• Consol davant el patiment i la mort.
• Regulació de la vida social i moral.

Freud era ateu i creia que la religió era un obstacle per a la humanitat que comportava superstició, ignorància i feia que l'ésser humà estigués infantilitzat.

El malestar en la cultura: Pulsions i ordre social

Més endavant, a El malestar en la cultura, considera que la societat ha de posar fre a les pulsions agressives i sexuals per canalitzar-les cap a objectius escaients per a la mateixa preservació de la societat, ja que si es dona sortida a aquests instints, les seves conseqüències són negatives i catastròfiques per a tothom.

Parla de la guerra com un esdeveniment en què afloren aquests desitjos reprimits, i l'assassinat, el robatori i la violació pertorben l'ordre establert. Freud considera que la societat s'ha de defensar i per això reprimeix contundentment les esmentades pulsions, i ho fa mitjançant el Superjò cultural que actua per barrar el pas, per orientar-les cap a fins estimables.

La renúncia pulsional i la neurosi

La renúncia pulsional que ha de fer tot individu li pot comportar neurosi. Freud alerta que la modernitat, a causa de la repressió, ha fet augmentar la insatisfacció de l'individu degut a la seva renúncia pulsional.

La naturalesa humana: Pulsions de vida i mort

Freud considera que l'ésser humà no és bo o dolent per naturalesa, sinó que depèn de les circumstàncies actua de manera adequada o inadequada. Això ho extrapola a la societat i considera que, depenent de les circumstàncies, la pulsió de vida pot dominar la pulsió de mort, i també es pot donar el contrari.

Reflexió final: Coratge i civilització

Al final de l'obra, fa una reflexió en la qual dona una visió pessimista de l'ésser humà, malgrat que ens esperona a ser valents, a tenir coratge i a esforçar-nos a ser persones civilitzades, malgrat la dificultat o perill que comporta l'esforç de renunciar a la nostra satisfacció personal.

La segona tòpica de Freud i les formes de govern

Freud esmenta, utilitzant la seva segona tòpica, que la democràcia seria el govern del Jo, l'anarquia seria el govern de l'Allò i la dictadura seria el govern del Superjò.