Malalties Neurològiques Comunes: Guia de Síndromes i Patologies
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,51 KB
Síndrome de Guillain-Barré: Etiopatogènia, Clínica i Pronòstic
La Síndrome de Guillain-Barré és una polineuropatia desmielinitzant de causa autoimmune. Afecta el Sistema Nerviós Perifèric (SNP), concretament les cèl·lules de Schwann, però també pot afectar el Sistema Nerviós Central (SNC). Afecta tant dones com homes, generalment entre els 30 i 50 anys.
Etiologia
L'etiologia és desconeguda. No obstant això, pot aparèixer post-infecció, post-cirurgia, i s'han descrit molts casos de pacients que pateixen aquesta malaltia i van ser vacunats amb l'antigripal de 1976. També està associada amb el VIH, l'Herpes Simple, la Mononucleosi Infecciosa (MNI) i el Lupus Eritematós Sistèmic (LES).
Clínica
Es caracteritza per:
- Debilitat muscular seguida de paràlisi bilateral.
- Es dóna amb brots ascendents.
- Abolició de reflexos.
- Disautonomia.
Pronòstic
La recuperació pot trigar setmanes, mesos o anys. La majoria de les persones sobreviuen i es recuperen completament. En algunes persones, la debilitat lleu pot persistir. El desenllaç clínic probablement és bo quan els símptomes desapareixen en un període de 3 setmanes desprès d'haver començat la simptomatologia per primera vegada.
Esclerosi Múltiple: Fisiopatogènia, Clínica i Evolució
Fisiopatogènia
Presenta un cert component hereditari (predisposició) i autoimmune (contra la mielina i els oligodendròcits), que provoca una alteració de la conducció en el SNC. Afecta la substància blanca del cervell, la medul·la i el nervi òptic. Es poden observar plaques de desmielinització en la Ressonància Nuclear Magnètica (RNM), tot i que no totes donen clínica.
Clínica (Motora i Sensitiva)
Els símptomes inclouen:
- Alteració del camp visual.
- Trastorns musculars (espasticitat).
- Alteració de la parla i la deglució.
- Alteració de la marxa i la coordinació.
- Problemes d'equilibri (per exemple, necessitat d'ajuda per caminar als 15 anys).
- Alteració de la motilitat ocular.
Evolució
El pronòstic de vida és gairebé normal. La millor evolució es dóna en dones, si s'inicia el tractament de forma precoç i si el patró és el recidivant-remitent.
Malaltia d'Alzheimer: Fisiopatogènia, Clínica i Estadis
La Malaltia d'Alzheimer és un procés degeneratiu cerebral caracteritzat pel dipòsit patològic de substàncies proteiques insolubles dins i fora de les neurones, la qual cosa s'acompanya d'una acceleració en el ritme normal de pèrdua cel·lular que esdevé amb el pas del temps.
Fisiopatogènia
Es caracteritza per:
- Pèrdua de neurones de substància grisa pel dipòsit amiloide (a les artèries produeix inflamació, isquèmia i mort cel·lular).
- Acumulació de proteïna Tau.
- Dèficit d'acetilcolina.
Clínica
Els símptomes inclouen:
- Dèficit de memòria (més precoç), tant recent com immediata.
- Síndrome afàsico-apráxico-agnòsica.
- Desorientació en temps i espai.
- Trastorn de la motivació i el comportament (abulia).
Estadis
- Estadi I: Amnèsic (poca consciència de la malaltia).
- Estadi II: Confusional (alteració de funcions cognitives més generalitzada).
- Estadi III: Terminal (incontinència, no reconeix la família).
Urgència d'Actuació en ICTUS i AIT
AIT (Accident Isquèmic Transitori)
És una isquèmia focal que dura menys de 24 hores (generalment 1-2 hores). Si dura menys de 48 hores, és crucial buscar la causa per evitar un Accident Vascular Cerebral (AVC).
AVC (Accident Vascular Cerebral)
És una isquèmia focal que dura més de 24 hores. Si s'actua en menys de 6 hores, es pot reduir l'àrea d'infart (penombra isquèmica).
Importància de l'Actuació Urgent
L'ICTUS és la 1a causa de discapacitat, la 2a causa de demència i la 3a causa de mort. Actuar amb urgència és vital perquè:
- Un diagnòstic i tractament precoç redueixen el risc de seqüeles posteriors (Ex: afàsia, disfàgia).
- Si no s'actua de forma ràpida, hi ha perill per la vida del pacient, podent arribar al coma o fins i tot la mort.
Tant en l'ICTUS com en l'AIT, el tractament pot incloure la fibrinòlisi per evitar el desenvolupament d'un ICTUS o un infart cerebral.