Malalties infeccioses: prevenció i control

Malalties infeccioses

Introducció

És un mineral format per la barreja de dos minerals associats: la columbita (niobat de ferro i manganès), [(Fe, Mn)Nb₂O₆], i la tantalita [(Fe, Mn)Ta₂O₆].

Té gran resistència a la calor i determinades propietats elèctriques, com emmagatzemar càrrega elèctrica temporalment i alliberar-la quan sigui necessari. També té alta resistència a la corrosió i a l'alteració en general.

Impactes

• Desforestació
• Contaminació de les aigües
• Pèrdua d'espècies (goril·les, elefants)

• Guerres
• Explotació infantil
• Corrupció política
• Control de països veïns

• Or
• Fusta
• Plata
• Diamants
• Carbón
• Petroli
• Urà

Malalties infeccioses

Diferencies: Les malalties infeccioses tenen agents patògens que es caracteritzen per:

• La contagiositat o capacitat de propagació de l'agent patogen.
• La infectivitat o capacitat de l'agent infecciós per instal·lar-se o multiplicar-se.
• La patogenicitat o capacitat per a produir malaltia.
• La virulència o grau de patogenicitat.

Les malalties infeccioses es diferencien de les no infeccioses perquè aquestes últimes no tenen agents patògens amb capacitat de transmissió o d'instal·lar-se en altres cossos.

L'esperança de vida és el terme mitjà d'anys que un ésser viu sobreviurà abans de morir, tenint en compte la situació actual del seu entorn. En els humans, és un mesurament de la qualitat de vida d'un país i un resum de la mortalitat de cada grup d'edat.

Microorganismes: bacteris, fongs, protozous, virus

Vies de transmissió

• Contacte directe: La malaltia infecciosa es transmet d'una persona infectada a una altra amb la qual manté contacte.
• Contacte indirecte: A través d'objectes contaminats (p. ex., un objecte de ferro oxidat que hagi estat en contacte amb la terra pot tenir bacteris que, en inhalar-los, poden fer que la persona contregui la malaltia).
• Inhalació: En inhalar l'aroma d'algun objecte que hagi estat en contacte amb la bactèria, la persona pot contraure la malaltia.
• Ingestió: La ingestió d'aigua o aliments contaminats pot ser la causa de contraure la malaltia infecciosa.
• Insectes o altres vectors: Els vectors són organismes capaços de portar i transmetre un agent infecciós d'un individu a un altre.

Mesures de prevenció

La defensa contra la infecció es basa en el sistema immunitari, mitjançant defenses externes i internes que defensen l'organisme d'agents patògens i de les seves toxines.

Es pot dir que la immunitat és la defensa que presenten els organismes davant les infeccions.

Les defenses externes actuen com a barreres mecàniques i químiques davant l'entrada de patògens; aquestes barreres són: saliva, llàgrimes, orina, flora bacteriana...

Les defenses internes es basen en respostes actives del sistema immunitari, presentant-se en dos tipus d'immunitat:

• Immunitat innata o inespecífica: Es troba en l'organisme abans de la infecció i es deu a l'acció dels glòbuls blancs i certes proteïnes de la sang.
• Immunitat adquirida, adaptativa o específica: S'adquireix pel contacte del patogen i és proporcionada per limfòcits, que reconeixen de manera específica cada patogen.

Vacunes: Són el millor mètode per prevenir malalties infeccioses i són molt segures. Encara que presenten ocasionalment efectes secundaris, aquests són molt inferiors als de la malaltia infecciosa.

Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme —com bacteris, fongs, virus, protozous—.

Context històric

Estats Units es va convertir en el principal proveïdor de mercaderies i capital.

Grans magatzems, pagaments a terminis, revolució del consumidor.

Generalització de la inversió a borsa.

Enfonsament de la borsa de Nova York per sobreexplotació industrial i caiguda del consum per atur i preus agraris.

Crisi bancària: retirada massiva de diners i préstecs.

La crisi va afectar tot el món perquè EUA no feia demanda; Alemanya va patir una forta crisi; Gran Bretanya, no; Europa, amb préstecs i inversions reduïdes.

Recuperació keynesiana: defensa de la intervenció de l'estat.

Roosevelt: programa de recuperació de preus agrícoles, programa de rellançament de l'activitat industrial, programa d'obres públiques, devaluació del dòlar, llibertat sindical, salari mínim, creació de seguretat social.

Crisi de postguerra: moltes vagues, burgesia preocupada demana ajuda a l'exèrcit i l'església; cap partit aconseguia majories. 1919: fundació del fascisme; 1921: partit nacional feixista; esquadres feixistes, atacs violents.

Defensaven la propietat privada, l'ordre, el nacionalisme.

El 1922, el partit feixista es va enfrontar a una vaga d'esquerres, guanyant el suport de la classe mitjana. 1922: les camises negres marxen cap a Roma; Mussolini governa.

1926: llei Rocco (prohibició de sindicats i partits).

1929: pactes de Laterà.

60 milions de morts, guerra econòmica (capitalisme industrial), guerra ideològica (democràcia-feixisme), política de determinació de l'enemic, guerra tecnològica militar.

Causes: política expansionista d'Alemanya: rearmament, espai vital.

Feblea de les democràcies: Itàlia i Alemanya ajuden Espanya, política de no intervenció a Europa.

Expansionisme territorial: ocupació d'Àustria (38), ocupació de Txecoslovàquia, Mussolini a Albània (39).

L'esclat de la guerra: pacte germano-soviètic (39), França i Gran Bretanya contra Alemanya.

Imperialisme japonès.

Conseqüències: demogràfiques: 60 milions de morts, 30 milions de ferits, 30 milions de desplaçats.

Econòmiques: ruïna d'Europa, intervenció de l'estat en l'economia, destrucció d'infraestructures a Europa.

Polítiques: caiguda dels règims feixistes, món controlat per EUA i URSS, creació de l'ONU.

Socials: incorporació massiva de la dona al treball, la brutalitat de la guerra fa qüestionar els valors tradicionals.

1921: Hitler controla el partit, camisa marró, creu gammada, salutació romana, crea esquadres paramilitars (SA), Mein Kampf, 1925: crea les SS.

1932: Hitler ocupa el poder; 1933: control de la premsa; 1934: dissolució de partits i sindicats, Front de Treball Nacional Socialista.

Control de l'administració pública.

La Gestapo fa la repressió.

1934: nit dels ganivets llargs, moren les SA.

Weimar: la república era inestable, els partits de coalició perden el suport de la burgesia i els treballadors.

1919: revolta espartaquista; França a Ruhr (1923): 6 milions d'aturats.

Economia: dirigisme estatal, autarquia, obres públiques.

1939: 2a potència industrial del món.