Malalties del sistema endocrí i components de la sang

Principals malalties del sistema endocrí

Goll: Aquesta malaltia consisteix en una excessiva producció de l'hormona tiroxina. Es caracteritza per un creixement excessiu de la tiroides, que implica un embalum anterior al coll, i per exoftàlmia (ulls sortints). A més, hi ha hiperactivitat, pèrdua de pes, insomni i irritabilitat.

Cretinisme: Aquesta malaltia consisteix en un dèficit d'hormona tiroxina durant la infància. Els efectes són deficiència mental greu, ritme metabòlic baix, escàs desenvolupament dels genitals i baixa alçada. Pot estar causada per la falta de iode en la dieta o per la incapacitat per absorbir-lo.

Diabetis Mellitus: Aquesta malaltia consisteix en la manca o escassesa de producció de l'hormona insulina. Els símptomes són excés de glucosa en sang, orina abundant, cetones en l'alè, marejos i desmais. La de tipus 1 o infantil pot deure's a una fallada del sistema immunològic (malaltia autoimmune). La de tipus 2 o d'adult es pot deure a trastorns del pàncrees deguts a l'edat.

Diabetis insípida: Consisteix en un dèficit d'hormona vasopressina. Els símptomes són orina abundant i set.

Nanisme hipofisari: Consisteix en un creixement insuficient a causa de la manca o escassesa de producció de l'hormona del creixement.

Gegantisme hipofisari: Consisteix en un creixement excessiu a causa d'un excés d'hormona del creixement.

Acromegàlia: Aquesta malaltia consisteix en una producció excessiva d'hormona del creixement en un adult. Els seus símptomes més característics són l'excessiu creixement de les mans, peus, mentó, nas i d'altres ossos del crani.

Trastorns de la sang i la immunitat

Leucopènies: Descens de la xifra de leucòcits en sang perifèrica. Gairebé sempre és deguda a un descens del nombre de neutròfils (neutropènia). Les causes poden ser diverses: quimioteràpia, antibiòtics, antiinflamatoris, manca de vitamina B12, alguns càncers, radiacions, infeccions a la medul·la òssia, augment de la destrucció en sang, etc.

Anèmies: Disminució d’hemoglobina i glòbuls vermells circulants. Les anèmies poden ser per la falta de ferro o altres vitamines, per un excés de destrucció de glòbuls vermells a la sang (anèmies hemolítiques), poden ser congènites o causades per diferents factors.

Trombopènies: Disminució de la xifra de plaquetes en sang perifèrica. La trombopènia pot ser causada per la manca de producció de plaquetes a la medul·la òssia (trombopènia central) o per un augment de la seva destrucció en sang perifèrica (trombopènia perifèrica).

Immunodeficiències: La immunodeficiència és un estat patològic en el qual el sistema immunitari és incapaç de desenvolupar una resposta immunitària adequada davant la presència d'un antigen estrany i aquest no és eliminat del cos.

1. Dades generals sobre els leucòcits

• Total de leucòcits: Entre 4.000 i 10.000 per mm³.
• Funció principal: Defensa del cos contra patògens.

2. Granulòcits (amb grànuls al citoplasma)

Són la primera línia de defensa ràpida:

• Neutròfils (50-80%): Els més abundants. La seva funció és fagocitar (menjar) bacteris i fongs. Quan moren juntament amb els patògens, formen el pus.
• Eosinòfils (1-4%): Actuen contra paràsits i regulen les reaccions al·lèrgiques neutralitzant la histamina. També tenen funcions de reparació de teixits.
• Basòfils (<1%): Secreten substàncies com la histamina i la serotonina per mediar en processos inflamatoris i al·lèrgics.

3. Agranulòcits (sense grànuls visibles)

Responsables de respostes més específiques i de llarga durada:

• Monòcits (2-8%): Es desplacen als teixits on es converteixen en macròfags. Són cèl·lules presentadores d'antígens (CPA), és a dir, "avisen" els limfòcits de la presència d'invasors.
• Limfòcits (20-40%): Són la base del sistema immunitari adaptatiu:
  • Limfòcits B (LB): Es formen a la medul·la òssia. Creen anticossos (immunitat humoral) i es poden convertir en cèl·lules de memòria.
  • Limfòcits T (LT): Es formen al tim (immunitat cel·lular). N'hi ha de tres tipus:
    • Citotòxics (CD8): Maten cèl·lules infectades o estranyes.
    • Ajudants (CD4): Coordinen la resposta immunitària.
    • Supressors (CD4): Frenen la resposta per evitar que el cos s'ataqui a si mateix.

Fisiologia de les cèl·lules sanguínies

Eritròcits: Són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats. L'hemoglobina també s'encarrega de transportar el diòxid de carboni (CO2) de rebuig des dels teixits cap enfora. En el seu procés de formació han perdut el nucli i així poden emmagatzemar més quantitat d'hemoglobina. S’originen a la medul·la òssia roja i es destrueixen, majoritàriament, al fetge.

Leucòcits: S'encarreguen de la resposta immunitària, defensant l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens). S'originen a la medul·la òssia i al teixit limfàtic. Tenen nucli.

Trombòcits: Són fragments cel·lulars, sense nucli, que intervenen en la coagulació de la sang. La coagulació de la sang o hemostàsia és un fenomen de gran complexitat que implica les plaquetes i més de quinze factors que són presents habitualment a la sang i a les membranes plasmàtiques.

L'hematopoesi

És el procés en el qual es formen els elements cel·lulars de la sang. Té lloc a la medul·la òssia roja de certs ossos, sobretot els plans, com ara les costelles, l’estèrnum, la columna vertebral i la pelvis. Totes les cèl·lules sanguínies provenen d’un sol tipus de cèl·lula precursora, l’hemocitoblast, present a la medul·la òssia roja i a partir de la qual es diferencien les cèl·lules que arriben al torrent sanguini.