Malaltia de Parkinson: Tractaments, Complicacions i Intervencions d'Infermeria

Malaltia de Parkinson: Tractaments i Maneig

Tractament Quirúrgic

Cirurgia Ablativa (Estereotàxica): Consisteix en la destrucció de parts del globus pál·lid intern o del nucli subtalàmic. L'objectiu és evitar i reduir els moviments involuntaris, tremolors i rigidesa de les extremitats.

Estimulació Cerebral Profunda (DBS): Es col·loca un elèctrode en el tàlem o subtàlem, connectat a un generador programable per administrar corrent elèctric específic.

Tractaments Experimentals

• Trasplantament de neurones dopaminèrgiques fetals en els nuclis basals.
• Implantació de cèl·lules mare.
• Teràpia genètica: eliminació o substitució del gen anormal o introducció de fragment d'ADN per codificar l'enzim que fabrica dopamina.

Tractament Farmacològic

• Levodopa: Precursor de la dopamina que travessa la barrera hematoencefàlica i es transforma en dopamina. Millora la rigidesa i la bradicinèsia, però no altera el curs progressiu de la malaltia. Efectes secundaris inclouen discinèsies i al·lucinacions. Després de 2-5 anys, poden aparèixer fluctuacions en la resposta.
• Altres dopaminèrgics: Menys potents que la levodopa.
• Anticolinèrgics: Utilitzats per al tremolor.
• Antihistamínics: També utilitzats per al tremolor.

Complicacions del Parkinson

• Fluctuacions ON-OFF
• Discinèsies
• Immobilitat
• Broncoaspiració secundària a disfàgia
• Pneumònia
• Desnutrició (secundària a disfàgia, sialorrea, efectes dels fàrmacs)
• Trastorns del son
• Incontinències
• Depressió

Intervencions d'Infermeria Específiques per al Parkinson

• Prevenció d'accidents i desnutrició.
• Ensenyar i adaptar la marxa.
• Ensenyar tècniques per disminuir el tremolor.
• Ajudar en la comunicació.
• Suplir necessitats bàsiques.
• Realitzar mobilització passiva.
• Oferir suport emocional.
• Proporcionar informació sobre el tractament i activitats recreatives.

Malalties Degeneratives

Característiques Generals

• No existeix un tractament específic.
• Es presenten etapes de crisi.
• Deteriorament progressiu.
• Pèrdua d'autonomia.
• Generació d'incapacitats.
• La rehabilitació és clau.
• Importància de les associacions d'afectats i familiars, i grups d'autoajuda.

Concepte i Definició (Unió Europea)

Les malalties rares són aquelles amb perill de mort o discapacitat crònica, amb una prevalença inferior a 5 casos per cada 10.000 habitants.

Característiques Comunes de les Malalties Degeneratives Rares

• Sovint es pateixen des del naixement o la infància.
• Generen un grau variable de discapacitat sensorial, motora o intel·lectual.
• No es disposa de tractament curatiu a curt termini.
• La informació pot ser difícil d'obtenir.

Medicaments Orfes

Són medicaments destinats a la prevenció, diagnòstic o tractament de malalties rares o greus, que difícilment es comercialitzarien per manca de perspectives comercials.

Objectius Professionals en Malalties Degeneratives

Ajudar les persones amb discapacitats a millorar la seva qualitat de vida, disminuint els dèficits i potenciant les capacitats intactes o menys afectades.

Comprensió i Coneixement Necessaris per als Professionals

És fonamental entendre què significa perdre autonomia, ser dependent, tenir una discapacitat o limitació funcional, i com ho manifesten les persones afectades.

Manifestacions dels Malalts

Les persones afectades poden expressar la necessitat d'ajuda amb bastons, dificultats per vestir-se, dependència per a activitats bàsiques com anar al lavabo, o la sensació de tornar a ser com un infant. La comunicació no verbal és crucial quan la mobilitat és molt limitada.

Intervencions d'Infermeria en Malalties Degeneratives

• Acompanyar en l'impacte emocional.
• Ensenyar el maneig de dispositius i tècniques per a la mobilitat, comunicació i autocura.
• Ensenyar la prevenció de perills i signes d'alarma.
• Donar suport al cuidador principal.
• Fomentar la independència de la persona.
• Avaluar quan la persona ha d'esforçar-se i quan necessita ajuda.
• Donar ànims i solidaritat en el moment del diagnòstic.
• Aconseguir ajuts dels serveis sociosanitaris.
• Ajudar a resoldre problemes de salut, socials i personals de manera eficaç i humana.
• Facilitar l'accés a ajuts tècnics per disminuir les incapacitats.
• Promoure grups de suport mutu.
• Evitar que els serveis sanitaris es limitin a recollir dades de decadència.
• Derivar cap a altres professionals quan sigui necessari.
• Proporcionar suport psicològic al malalt i a la família.

Trastorns Convulsius

Conceptes Clau

• Convulsió: Trastorn per descàrrega excessiva i sobtada d'un grup de neurones, manifestat per contraccions involuntàries i alteracions de la consciència, conducta, sensibilitat o funcions vegetatives.
• Epilèpsia: Síndrome caracteritzada per la repetició de crisis epilèptiques no provocades per factors externs. Les crisis úniques no classifiquen com epilèpsia.
• Crisi Epilèptica: Descàrrega paroxística de neurones cerebrals que genera manifestacions clíniques detectables.

Etiologia dels Trastorns Convulsius

• Tumors, infeccions i traumes cerebrals.
• Lesions vasculars cerebrals.
• Intoxicacions (alcohol, plom).
• Síndrome d'abstinència (alcohol, drogues).
• Demències.
• Trastorns metabòlics i endocrins.
• Estat febril.

Fisiopatologia de l'Epilèpsia

La fisiopatologia implica l'excitació neuronal deguda a la despolarització de la membrana (entrada de sodi, sortida de potassi). Si els mecanismes de compensació fallen, es pot formar un potencial excitatori postsinàptic, iniciant la crisi. L'equilibri entre neurotransmissors excitatoris (glutamat) i inhibitoris (GABA) és crucial.

Classificació Internacional de les Crisis

1. Crisis Parcials o Localitzades:

• Simples: Símptomes motors, sensorials o psíquics sense alteració de la consciència.
• Complexes: Amb alteració parcial de la consciència, sovint amb automatismes (mastegar, llepar). El pacient no recorda l'esdevingut.
• Evolució cap a crisis generalitzades.

2. Crisis Generalitzades (bilaterals i simètriques):

• Absències (Petit Mal): Breu suspensió de la consciència, amb o sense símptomes motors o automatismes.
• Crisis Mioclòniques: Moviments bruscos i breus sense pèrdua de consciència.
• Crisis Clòniques: Moviments rítmics de contracció i relaxació muscular.
• Crisis Tòniques: Contracció muscular generalitzada i contínua amb pèrdua de consciència.
• Crisis Tonicoclòniques (Grand Mal): Pèrdua de consciència seguida de fase tònica i clònica.
• Crisis Atòniques: Pèrdua brusca de to muscular i consciència.
• Inclassificables.

Estatus Epilèptic

Crisis epilèptiques contínues sense recuperació de la consciència entre elles. És una urgència mèdica.

Fases de la Crisi Tonicoclònica (Grand Mal)

• Fase Prodromal: Símptomes previs (irritabilitat, canvis d'humor, cefalea) dies o hores abans.
• Aura: Sensacions (renous, olors, llums) minuts abans.
• Fase Tònica (15 segons - 1 minut): Pèrdua de consciència, contracció mandibular, mossegada de llengua, apnea, cianosi, incontinència, midriasi.
• Fase Clònica (30 segons - 2-4 minuts): Moviments bruscos, excés de salivació, escuma a la boca, mossegada, mirada fixa.
• Fase Postictal (Postconvulsiva, < 15 minuts): Pèrdua de força, confusió, incapacitat per parlar, mal de cap, amnèsia de l'esdeveniment. Pot haver-hi debilitat, afàsia o hemianòpsia transitòria.

Avaluació dels Parells Cranials

L'exploració dels parells cranials permet detectar dèficits neurològics:

• I. Olfatori: Anosmia (pèrdua d'olfacte).
• II. Òptic: Alteracions en agudesa visual (ambliopia), camp visual (hemianòpsia, quadrantanòpsia) o ceguesa.
• III. Motor Ocular Comú: Ptosi palpebral, midriasi, limitació del moviment ocular.
• IV. Patètic: Dificultat en moviments oculars inferiors i medials.
• V. Trigèmin: Paràlisi dels músculs masticadors, insensibilitat facial, abolició del reflexe corneal.
• VI. Motor Ocular Extern: Estrabisme intern.
• VII. Facial: Paràlisi facial, caiguda de la comissura labial, pèrdua del gust.
• VIII. Auditiu: Nistagmus, vertígens, hipoacúsia, sordesa.
• IX. Glossofaringi: Abolició del reflexe de la tos i del vòmit, pèrdua del gust posterior.
• X. Vague: Disfàgia, ronquera, disfonia, regurgitació nasal, bradicàrdia, broncodilatació, alteracions digestives.
• XI. Espinal: Caiguda de l'espatlla, dificultat per moure el cap i les espatlles.
• XII. Hipoglòs: Paràlisi de la llengua amb desviació cap al costat afectat.

Avaluació de la Funció Motora

Objectiu: Estudiar l'estat dels músculs, fibres i innervacions.

• Mida: Observar la simetria muscular.
• Força: Avaluar la resistència muscular.
• To: Comprovar el to muscular en repòs.
• Contraccions: Inspeccionar les contraccions musculars.

Avaluació dels Reflexos

Objectiu: Comprovar alteracions de la mobilitat, sensibilitat i nivell de la lesió.

• Reflexos Superficials: S'avalua aplicant pressió a la pell.
• Reflexos Profunds: S'avalua percutint amb un martell de reflexos.
• Es busca la relaxació i simetria en la resposta.