Makarenko

INTRODUCCIÓ

Aquest text correspon a Makarenko (1888-1939) i pertany al llibre Poema pedagògic (1935), allà on explica l’experiència viscuda a la colònia
Gorki. Makarenko fou uns dels màxims representants de les pedagogies marxistes del Segle XX, juntament amb Blonskij i Sujomlinski.
L’escritor va ésser mestre i pedagog i va crear la colònia Gorki i la comuna Dzerzhinski, d’aquí en surt la seva pràctica educativa.

ANÀLISI D’IDEES

En aquest text podem destacar les següents idees:

Explica la pràctica que va dur a terme a la Colònia Gorki

La importància de la col·
lectivitat i de la seva organització (piramidal)

La col·lectivitat és qui educa i la organització és responsabilitat de l’educand

Importància del treball productiu real

Destacaments mixtes (davant activitats puntual): tothom passa per responsabilitzar-se davant qualsevol treball

      En conclusió Makarenko explica les diferents formes que ell proposava i duia a la pràctica de com organitzar la col·lectivitat , les quals eren fidels al seu pensament. La seva proposta més important va ser la dels destacaments i els seus superiors. Makarenko ens explica que el destacaments tendien a distribuir els colons per oficis, en un principi era ell qui designava als superiors de cada destacament, els quals optaren per canviar el nom de destacaments per “soviet de caps”. Poc a poc Makarenko es deslligava de la funció d’anomenar als superiors i eren el propis membres del soviet qui ho feien. Ben aviat aquests destacaments sofriren una innovació vertaderament important, es tractava dels destacaments mixtes. Aquests permetien formar una col·lectivitat autèntica, forta i única. Els destacaments mixtes eren diferents grups de treball que hi havia dins la colònia, aquests estaven formats per uns quants joves que treballaven i obeïen a un superior, el qual cada setmana anava canviant, de manera que tothom passava pels diferents càrrecs. D’aquesta manera es defensava la disciplina, l’autogovern i l’existència d’una igualtat entre els membres de la colònia.

DESENVOLUPAMENT DEL COMENTARI

(biografia)

Pel que fa a Makarenko, va néixer a Ucraïna l’any
1888. Era fill d’una família treballadora i humil. Entre 1905 i 1917, va dur a terme la seva formació com a futur mestre i com a renovador dels vells sistemes educatius. Al 1905 va començar també a exercir com a mestre de primària a Kriúkov on va començar a demostrar la seva competència pedagògica. Al 1911 va escriure un relat curt que s’atreví a enviar a Maxim Gorki, demanant-li la seva opinió i aquest l’animava a continuar escrivint. Al 1914 va inaugurar un Institut Pedagògic, amb una breu interrupció a causa del servei militar, del qual finalment va ser declarat inútil per la seva gran miopia, finalment es graduà brillantment l’any 1917. Fou anomenat també director de l’escola de Kriúkov. L’any 1920 va dur a terme la creació de la que seria la Colònia Gorki, en ella Makarenko es va fer càrrec de més de dos-cents nens que sobrevivien a Kuriaj amb un estat d’ignomínia (de menyspreu públic) material, moral i educativa esgarrifós. Es dedicava especialment a la reeducació de nins i joves inadaptats. Al 1927 Makarenko es casa amb Galina Stakhievna, la qual assumeix l’encàrrec de compartir la direcció de la Colònia, amb la creació d’una altra institució educativa: la Comuna Dzierzynski. El mateix any Makarenko va conèixer personalment a Maxim Gorki, el seu principal guia, amb el qual va mantenir una profunda amistat. És a partir d’aquí quan comença a escriure les seves obres, però va ser l’any 1935 quan va publicar Poema Pedagògic, el seu principal llibre. Tenia només 50 anys, quan dia 1 d’Abril de 1939 Makarenko deixava la vida, víctima d’un atac de cor, que tingué quan tornava a Moscou en el ferrocarril suburbà.

(Context Històric i pedagògic.)

La uníó soviètica va ser el primer camp de proves extens i oficial del marxisme. Es va estendre des de la revolució bolxevic de 1917 fins a l'ensulsiada del sistema soviètic a la fi de la centúria. Es tracta d'un marxisme caracteritzat per les condicions econòmiques, socials i culturals de la seva aplicació, per les interpretacions específiques dels seus successius dirigents i pels avatars històrics dels aproximadament tres quarts de segle en què es va mantenir aquest Estat Comunista.

El context polític en que va viure Makarenko es pot dividir en: primers anys del nou estat, en el qual Lenin estava al capdavant i en el que Makarenko es basa en dur a terme les seves experiències més significatives i el període stalinista, en el qual prosseguia amb la seva pràctica educativa directa per dedicar l'última època de la seva vida a la reflexió i extencsió de la seva pràctica.

La situació en la que es trobava Rússia era molt crítica. Makarenko es va trobar amb un país agrari devastat social i econòmicament per la dominació tsarista i la revolució. Tenia uns índex d’analfabetització altíssims i la majoria dels nins i joves no tenien llar i estaven sotmesos a la marginació social.

Mentre Europa estava reemplaçant les monarquies per règims constitucionals, democràtics i liberals, Rússia vivia sotmesa a l'antic règim feudal on es trobaven baix la dominació tsarista. Aquesta situació va suposar un descontent al poble i al febrer del 1917 va ser enderrocat el règim feudal per un govern provisional que durà fins la Revolució d'Octubre d'aquest mateix any.

Volien aconseguir construir una societat comunista, amb individus amb una plena consciencia de les obligacions i de la responsabilitat que té cap a la societat, amb un gran domini de la voluntat per el treball i amb un esperit de cooperació, solidaritat oposat a cap mena d’egoisme individualista. 

Pel que fa al context pedagògic, el context en que es troba Makarenko es el Marxisme.

Cal diferenciar entre: pedagogia marxiana i pedagogia marxista.

-La pedagogia marxiana: comprèn les reflexions i propostes educatives de  l’obra. ( de Marx i Engels). 

 -La pedagogia marxista: fa referència a les derivacions i desenvolupaments que sobre l'educació han produït el pensament i els sistemes polítics que s'han reclamat marxistes. 

Marx i Engels en el manifest comunista exigien l’educació pública i gratuïta de tots els nins. Quan parlam de pedagogia positiva marxiana paralam de pedagogia del treball del qual podem trobar 3 propostes: 1-La reivindicació del treball infantil, 2-La combinació de treball i ensenyament, 3-la formació polivalent.

(Influències)

Pel que fa a les influències, trobem que Makarenko va estar especialment influenciat per dos personatges importants del moment i en especial al corrent o moviment que aquests defensaven. Destacarem per tant a Karl Marx i  Friedrich Engels. Ambdós autors van néixer a Alemanya i van estar influïts per l’esquerra hegeliana. Volien superar el socialisme utòpic dels anys 1840 i poder arribar així al comunisme realista. No van desenvolupar una teoria educativa, és a dir, no van fer de l’educació un objecte central del seu pensament, però si que en alguns dels seus escrits parlaven i opinaven d’aquesta. Algunes de les idees més generals i principals que en tenim d’ells és que pensaven que els homes estaven determinats pel medi, la història i la divisió del treball. Defensaven i proposaven també una educació politècnica, és a dir, organitzada entorn al treball productiu, pretenien superar així la fragmentació de l’home natural i social. Pensen que l’home prové de la naturalesa amb la qual s’hi relacionarà mitjançant el treball i la tècnica, elements amb els quals després la transforma. Defensen també que les condicions del treball seran les que determinin la nostra condició humana i les relacions socials. Quan parlaven d’educació, feien una crítica a l’educació pròpia del capitalisme. Aquesta farà que les escoles i l’ensenyança es divideixi en dos; per una banda hi haurà escoles per als obrers o proletariat, els quals tenen una formació manual- professional, és a dir, se’ls ensenya a treballar, a ser obrers. I per l’altre banda trobarem les escoles burgeses, en les quals se’ls ensenya a ser patrons, és a dir, tenen una formació tan sols intel·lectual. Per tant, es tractava d’una formació individual, unilateral, que segons Marx i Engels provocava l’alienació i l’engany de d’ambdues parts, la qual cosa no permetia que aquestes es desenvolupessin plenament. Això provocava que la societat fos molt més fàcil de manejar. En conseqüència, ells defensaven i proposaven una formació omnilateral, és a dir, una formació que comptés tant amb la formació manual- professional com amb la intel·lectual, d’aquesta manera els individus podran desenvolupar totes les seves possibilitats. Sorgeix així l’escola unificada, que no sols unifica les classes socials, sinó que també hi ha una unificació formativa.                                        Trobarem que totes aquestes idees i aportacions de Marx i Engels, han estat interpretades de distintes maneres segons el context en el qual han estat rebudes. I han influenciata autors com Makarenko, Blonskij, Sujomlinski, Gramsci... Per una altra banda cal dir com i en quins aspectes van influenciar Marx i Engels a Makarenko. Trobem que apareix de nou la idea de voler superar l’hostilitat entre els homes, entre les classes i fundar així estructures d’una col·lectivitat unida. És a dir, que aquests no s’oposin i actuïn amb conjunt. Trobem també que la qüestió educativa es centra en ajustar la naturalesa humana a les lleis de la societat (fort sentit de la disciplina i l’organització). Per tant, els joves eren educats física i intel·lectualment a interès de la personalitat col·lectiva. El col·lectiu marcava la personalitat individual de cada persona. Al igual que Marx, defensava que els valors morals comunistes havien de estar baix el poder del partit i de l’Estat. Compartien també la idea de que el treball és motiu d’honra i de progrés per a la consciència col·lectiva.

[i la concepció marxiana d’uníó d’educació i treball productiu real en una educació polivalent, de la qual Makarenko se’n distencià?]

(obres)

Pel que fa a les obres cal destacar-ne les següents; Entre 1930-32 va escriure La marcha del año 30 (reportatge) i FD-1 (novel·la), Al 1933 escriu Tono mayor, en els anys 1933, 1934 i 1935 escriu la seva obra més important, Poema pedagógico, al 1937 Libro para los padres, un anys més tard (1938) escriu Conferencias sobre educación infantil i al 1939 Banderas en las torres.               Com he dit abans l’obra Poema pedagògic és la més destacada d’entre totes les que va escriure. Es tracta d’una novel·la dividida en 3 volums, l’any 1933 va acabar-ne el primer, l’any 1934 el segon i el 1935 surt publicada l’obre sencera.  El narrador d’aquesta obra és el mateix escriptor, Makarenko, que relata les seves experiències dins la Comuna Gorki, per tant, està basada en fets reals. Entre moltes altres característiques, la lectura d’aquesta obra és imprescindible per a aquelles persones vinculades en el procés educatiu- formatiu. Gràcies al seu extraordinari sentit de l'humor, la seva sinceritat i una autocrítica, que demostra gran humilitat, A. Makarenko ens introdueix caràcters molt familiars per la societat. També els personatges estan descrits amb tota claredat, plena crueltat i certa tendresa. Destaquem així mateix la relació extremadament sincera, senzilla i oberta que Makarenko aconseguia establir amb els colons i el personal de la colònia. Les activitats que realitzaven -agrícoles, artesanals o bé artístiques-. Cal remarcar que s'involucrava en els projectes i obres dels seus alumnes assegurant un vincle que anava molt més enllà de la relació alumne-mestre, ja que no només cercava instruir sinó formar individus. Makarenko va escollir d'entre moltes de situacions aquelles que podien ser les més representatives, per exposar al lector les diferents etapes i esdeveniments pels quals pot passar un individu al llarg de la seva vida. Amb això, no hi ha dubte que per Makarenko el desenvolupament satisfactori d'una comunitat passa pel desenvolupament satisfactori de l'individu. En els dos primers llibres, Makarenko , relata en primer pla, la seva experiència quotidiana  com a director de la Colònia Gorki, fundat per a joves delinqüents. El tercer llibre és en un inici, el relat del trasllat de la colònia Gorki, composta de 120 colons, al monestir Kuriazh, un centre juvenil de 280 membres en estat total d'abandonament(tant pel que fa a les instal·lacions com a la pràctica pedagògica). És aquí quan exposa el repte que li suposà la fusió.

Makarenko visqué en una etapa de canvis polítics, pedagògics i socials. Va conviure amb la Rússia tsarista que demanaven un canvi profund en la societat i amb el comunisme que defensava que tot anava encaminat cap al bé comú. 

També trobam canvis pedagògics amb el sorgiment de les pedagogies marxistes allà on podem emmarcar a Makarenko. Les pedagogies marxistes defensen que l'home utilitza el treball per relacionar-se i influir en la natura i constitueix la millor manera d’aprendre des dels 9 anys. El treball ha de ser productiu i real i no només un mitjà per ensenyar. També defensen que l’escola ha de ser laica, mixta i gratuïta.

 Les conseqüències de la revolució tsarista desencadenen en una societat amb una gran taxa d'analfabetisme i de nins orfes introduïts en la delinqüència i la marginació i un país agrari i econòmicament destrossat.  

Dins tot aquest context, l’objectiu de Makarenko era crear personalitats comunistes i amb disciplina. Makarenko defensava la col·lectivitat, que és la que educa als individus i és creada i organitzada per l'educador. La col·lectivitat ha d'assolir una tradició pròpia i generar la seva pròpia història. L’autor també defensa un treball productiu real allà on els alumnes estudien i treballen, però aquestes dues activitats són independents entre sí. 

Makarenko sostenia que l'escola s'ha d'autogestionar mitjançant una assemblea general on tota la col·lectivitat hi té dret a vot. També deia que els Mestres s’han de valorar per la seva habilitat de relacionar-se amb els estudiants i actuar correctament en cada moment, a això ell l’anomenava maestria pedagògica.

Podem distingir una sèrie de trets generals de la pràctica educativa de Makarenko com ara l’elaboració de la seva tècnica a través de la pràctica, és a dir, totes les teories que Makarenko defensava varen ser dutes a la pràctica amb la colònia Gorki, principalment, i a la comuna de Dzerzhinski. En aquestes institucions combinava elements militars amb activitats artístiques.

La colònia Gorki recollia alumnes orfes i problemàtics, que estudiaven i treballaven, però aquestes dues activitats no tenen relació entre sí. Això és el que  diferencia a Makarenko de Marx i Engels, ja que defensaven que la millor manera de formar-se és el treball productiu real. Però Makarenko va ensenyar als seus alumnes els valors del comunisme, que és una ideologia política que es basava en les idees de Marx i Engels. 

A aquesta colònia els alumnes treballaven durant mitja jornada i l’altra mitja es dedicaven a l’estudi, ells mateixos, eren els qui s’encarregaven dels serveis de la colònia. Makarenko, amb el treball, pretén assolir la supervivència de la colònia i la formació dels estudiants d’acord amb els interessos de la societat. L’autor sostenia una educació polivalent, on els colons desenvolupaven les capacitats físiques, intel·lectuals i politècniques. 

La col·lectivitat es constituïa en destacaments, on hi havia entre Déu a quinze colons, entre els quals un n’era el cap. La colònia s’organitzava gràcies a un consell de caps format per cada un dels caps dels diferents destacaments. La funció d’aquests caps era dirigir els altres alumnes. Però allò més important era que tots els alumnes eren, en algun moment, el cap. D’aquesta manera, tots ells dirigien els altres en qualque instant. 

Pel que fa a la comuna Dzerzhinski, Makarenko hi va aplicar la mateixa metodologia que a la colònia Gorki. Mitjançant el treball dels alumnes va aconseguir uns ingressos amb els quals finançaven l’escola i encara tenien excedents que donaven a l’Estat.

CONCLUSIONS

Les influències de Makarenko s’han fet notar amb el pas del temps. A través dels seus escrits es va reconèixer la seva pedagogia per l’edificació de la Societat Comunista de la postguerra. 

El Poema pedagògic va ser un llibre molt popular a la URSS i en l’actualitat forma part del temari d’estudi de nombrosos plans universitaris relacionats amb el món de l’escola i la pedagogia.

Finalment, també les seves teories s’han aplicat en el treball social i no només han quedat en l’educació.

Com a conclusió podem dir que aquest text és representatiu de les idees de Makarenko ja que defensa la importància de la col·lectivitat i del treball, és a dir, podem establir relacions entre allò que l’autor sostén amb allò que trobam al text.