Majestat Batlló i Mare de Déu de Veciana

Majestat Batlló

Autor desconegut, mitjan segle XII, tipologia exempta, feta amb fusta de xiprer policromada, mida 1,56x1,20m, estil romànic, tema religiós (Crist en Majestat) i es troba al MNAC. Va ser comprada a un antiquari el 1914 per Enric Batlló i posteriorment donada a la ciutat de Barcelona, per formar part de la col·lecció del museu Nacional d'Art de Catalunya. Una de les poques majestats catalanes que manté la policromia gairebé completa. Juntament amb les verges entronitzades i els davallaments, tenien una funció litúrgica.

Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, trencada per la lleugera inclinació del cap a la dreta. Observable el treball minuciós del pentinat i de la barba, regit per un esquema geomètric rigorós, observable també en els ulls (mirada inexpressiva i distant), nas i orelles. Desproporció evident del cos, distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l'altra. Segueix la mateixa línia la rica vestimenta que cobreix el cos, túnica llarga amb mànigues, lligada amb un cíngol i estructurada a base de plecs verticals que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Túnica decorada amb motius florals inscrits en cercles de color vermell i blau, les dues tonalitats que també decoren gran part de la creu.

Període romànic, durant el qual aquesta iconografia va estar esculpida hi havia dues modalitats de representació de Crist crucificat: el Crist sofrent (idea de la redempció dels pecats) i el Crist triomfant. Aquesta talla és un exemple del Crist triomfant, a Catalunya conegut com a majestat. Presenta la imatge de Jesús com l'home de Déu que ha superat el dolor i la mort. No mostra sofriment físic ni psíquic, està vestida amb una túnica ricament ornamentada i té els ulls oberts i l'expressió serena. Al braç superior de la creu es troba en llatí IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM. Al revers s'hi aprecien encara restes d'un Agnus Dei, l'anyell místic, símbol de Crist mort i ressucitat.

Frontalitat, hieratisme, estilització del col, solemnitat, obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya a través d'Itàlia. Volto Santo di Lucca, serveix de model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Influència visible en l'ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o regals entre governants. La conservació de la majestat la converteix en un referent i un model historioartístic molt important de l'escultura romànica catalana.

Mare de Déu de Veciana

Autor desconegut, entre el segon i el tercer quart del segle XIII, escultura exempta, fet amb fusta d'àlber policromada, 88x44x30 cm, estil romànic, tema religiós i es troba al museu episcopal de Vic. La imatge de la Mare de Déu entronitzada molt típica de l'art bizantí. Persona que l'encarrega tampoc se'n té constància, tot i que solien ser persones vinculades a l'Església, encara que, de vegades, també podien ser donacions de senyors feudals que, amb això, esperaven expiar els seus pecats. Empleçament original en el prebisteri de l'església de Santa Maria de Veciana.

Maria es presenta asseguda en un tron descobert amb petites columnes. Cap cobert amb un mantell, cenyit per una corona, que li cobreix les espatlles. Mà esquerra aguanta un orbe, mentre que la dreta mostra un lleuger acostament cap a la figura de Jesús. Nen assegut al genoll dret de Maria i també coronat, mà dreta beneeix i l'esquerra sosté un llibre. Presenten una postura hieràtica, distant i geomètrica, corresponent a l'estil romànic, formes arrodonides dels rostres, sobretot de la Verge, aporten un cert grau de serenitat i dolçor, que humanitza les figures. En el cos, s'observa treball acurat en els plecs del vestit, diferents direccions, de manera que trenquen amb la rigidesa i simetria de tot el conjunt. El tron, cal destacar les dues columnes de cada banda, permeten emmarcar l'escena, remarca la composició frontal de l'obra. La policromia, les nombroses mostres conservades han permès identificar fins a cinc tonalitats diferents. Vermell i blau són els predominants, tant en el tron com la roba. El tron és el que ha conservat més bé la policromia, cosa que permet apreciar una elaborada ornamentació amb dibuixos de sanefes romboïdals i una sèrie d'escuts heràldics. En el tron podem veure el verd i el groc, en detalls ornamentals del mantell de la Verge. Negre utilitzat per els ulls.

Presenta la imatge romànica característica de la Mare de Déu com a Sede Sapientiae, de la qual el nen és símbol el Nen Jesús. Adopta actitut de Crist de les representacions del Judici Final: fent senyal de benedicció i aguantant les Sagrades Escriptures com a símbol de l'anunci de la Salvació. La mare de déu a la mà té un orbe (univers), relacionat amb la idea de la perfecció i del poder diví. El color blau del mantell la identifica, d'acord amb la simbologia de tradició clàssica, amb els atributs de la puresa i la virginitat. El nen Jesús du el mantell de color vermell, coor que simbolitza la sang que haurà de vessar per la humanitat amb la seva mort.

Respon, en general, als trets característics de la iconografia pròpia del segle XII, tot i que incorpora elements del període gòtic, que tingué lloc al segle XIII. Indici de transició és l'intent de contacte maternal amb el fill, enlloc d'estar centrat, està assegut el genoll de la Verge. Contacte entre la mà dreta Verge i cama dreta Infant. Aquest model també es troba en l'escultura de la Mare de Déu de Santa Fe de Segarra, anticipa la tendència humanista q poc a poc s'imposa.