Majestat Batlló i Art Medieval Català: Romànic i Gòtic

Majestat Batlló

Fitxa Tècnica

• Títol: Majestat Batlló
• Autor: Desconegut
• Cronologia: Mitjan segle XII
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Fusta de xiprer policromada
• Mides: 1,56m x 1,20m
• Estil: Romànic
• Tema: Religiós, Crist en Majestat
• Localització: MNAC (Barcelona)

Context

Mitjan segle XII. Context històric i cultural: època de plenitud feudal, economia agrària, aparició de l'orde del Cister. Es prediquen les croades. S'inicia l'eclosió del gòtic i el creixement de les ciutats, i s'accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, en créixer les ciutats, sorgeixen manifestacions de caràcter civil. Incipient burgesia. Forta influència de l'Església.

Descripció Formal

Escultura exempta, pensada per a una visió frontal. No es conserva tota la talla. Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten les que es corresponen amb els peus. La figura tampoc presenta tots els dits de la mà dreta i uns quants de la mà esquerra. Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap cap a la dreta. Desproporció en relació a la creu i a la seva anatomia: la distància entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que entre una mà i l'altra. Segueix la mateixa tònica la rica vestimenta (túnica llarga anomenada manicata) que cobreix tot el cos, lligada amb un cíngol o cenyidor i estructurada a base de plecs verticals paral·lels que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els plecs a la part superior del cenyidor són més estrets i lleugerament corbats, i els de la part inferior són més amples, contribuint a donar forma a la cintura.

Les mànigues de la túnica també van ser modelades en bandes paral·leles de manera obliqua. El cap és una sola peça i no incorpora cap corona. Els cabells, s'organitzen de manera simètrica amb una clenxa al mig i la barba trenada, rebent un tractament geomètric. Geometrisme també als ulls (mirada inexpressiva i distant), al nas i a les orelles.

Simetria també present en la policromia: colors vius destacant els vermells i els blaus de la túnica i la creu, pintats al tremp. La túnica està decorada amb motius en forma de cercles concèntrics i motius florals de colors blaus i vermells. El mantell acaba en una sanefa de signes que han estat interpretats com a caràcters d'escriptura cúfica (àrab). Les dues tonalitats també decoren una gran part de la creu.

A la part posterior de la creu hi ha un forat i les restes d'un agnus Dei (l'anyell que representa la mort i resurrecció de Jesús), de color vermell i blau verdós i unes inscripcions, actualment inintel·ligibles. També al braç vertical, damunt del cap de Crist, hi ha una inscripció en llatí "Ihs nazarenus rex iv deorum" (Jesús natzarè, rei dels jueus).

Temàtica

Religiosa: vida de Jesús i Maria, escenes dels Apòcrifs i vides de sants (hagiografia).

La tradició ha transmès la llegenda que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist de Beirut, va ser esculpida per Nicodem, que juntament amb Josep d'Arimatea va davallar el cos de Jesús de la creu i el va sepultar.

Significat: És la imatge del Crist triomfant davant del Crist sofrent representat nu i clavat a la creu. Funció: devocional.

Models i Influències

La marcada frontalitat, el hieratisme, l'estilització del cos, la solemnitat i l'obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya probablement a través d'Itàlia. Segons la tradició, el Crist pretesament esculpit per Nicodem va arribar a la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d'aquestes còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta influència també es visible en l'ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre governants. El grau de conservació de la Majestat Batlló la converteix en un referent i un model historicoartístic importantíssim de l'escultura romànica catalana.

Art Gòtic a Catalunya

Característiques de la Pintura Gòtica

• Tècnica: Abandonament de la pintura al fresc (a excepció d'Itàlia) i generalització de la pintura sobre taula (retaules al tremp i inici de la pintura a l'oli a Flandes). Auge de la miniatura i la pintura de vitralls.
• Composició: Embalum rodó i alt relleu. Unifacialitat.
• Característiques: Composició frontal; hieràtica i simètrica. Mirada inexpressiva. Rigidesa. Geometrització. Cànon i proporcions naturals. Expressivitat facial. Fons daurat, amb inicis de fons arquitectònics.

Mare de Déu dels Consellers

Fitxa Tècnica

• Autor: Lluís Dalmau
• Cronologia: 1443 - 1445
• Mides: 3,11 x 3,11 m
• Estil: Gòtic Flamenc
• Tema: Religiós i Civil
• Localització: MNAC (Barcelona)

Context

Europa de les capitals. Auge del comerç. Poder de la burgesia i dels estaments ciutadans. Inici d'un nou corrent de pensament: l'humanisme. Renaixement italià versus gòtic europeu.

Biografia de l'autor

Lluís Dalmau va treballar principalment a la cort del rei Alfons V. Va descobrir la pintura flamenca i quedà admirat per l'obra de Jan van Eyck.

Descripció Formal

Estil arquitectònic d'estil flamíger en la que es distribueixen en tres franges verticals els diferents grups de figures. Superposició de plans amb la finalitat de provocar una sensació més gran de profunditat i perspectiva.

Tècnica a l'oli mesclada amb el tremp permet a l'artista fer un treball minuciós apreciable com ara el paisatge de fons, lletres cantorals.

Dalmau utilitza la tècnica de les veladures que consisteix en una superposició de capes de pintura que donen a l'obra més realitat tangible i translúcid, com el vel que porta el Nen Jesús i que deixa veure l'anatomia de l'infant.

Temàtica

L'obra retrata amb detall fidel els cinc integrants del Consell de Cent. Tots ells són presentats en actitud d'adoració a la Mare de Déu. Un contrast de colors càlids amb els freds que es troben en la superfície arquitectònica.

Models i Influències

Lluís Dalmau és una evidència directa de l'obra del pintor flamenc Jan van Eyck, del qual va poder estudiar en el seu viatge a Flandes. Acceptació del realisme flamenc, gràcies a això està considerat el pioner del nou estil hispanoflamenc.

Característiques de l'Escultura Gòtica

• Escultura arquitectònica versus escultura exempta.
• Tipologies: Imatges religioses (marededéus, apòstols, sants...), Monuments funeraris. Púlpits.
• Humanització a través de diferents recursos:
  • Estilització i arrodoniment de les línies.
  • Elegància de moviments.
  • Naturalisme i expressivitat.
  • Corporeïtat i volumetria de les vestidures i els cossos.
  • Utilització del contrapposto.
  • Dinamisme compositiu. Inclinació lleugera del cos en les figures de la Verge.
  • Policromia.
• Materials: marbre, alabastre, pedra, fusta, bronze en els relleus.

Frontal de Santa Maria d'Avià

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 1170-1190
• Tècnica: Tremp sobre fusta
• Mides: 1,04 x 1,75 m
• Estil: Romànic
• Tema: Religiós
• Localització: MNAC (Barcelona)

Context Històric

Aparició i consolidació del feudalisme. Fundació de l'orde del Cister per Robert de Molesmes i impulsada per Sant Bernat de Claravall. Consolidació dels grans conjunts monacals. A Catalunya monestirs masculins de Poblet i Santes Creus, i femení de Vallbona de les Monges. Ambient rural centrat en l'explotació agrària de la terra o feu. Època d'inseguretat física, política i religiosa. Aparició dels tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: bizantí, islàmic i cristià.

Descripció Formal

El Frontal de Santa Maria d'Avià es divideix en dos registres, estructurada amb diverses escenes o vinyetes amb intencionalitat narrativa, que s'han de llegir de dreta a esquerra. Els personatges mostren una certa humanització. Hi ha un naturalisme en les expressions i el moviment de Sant Josep, els tres Reis Mags o el nen Jesús. Es manté la tradició iconogràfica i el caràcter simbòlic del Romànic, que es veu en la utilització de la perspectiva jeràrquica i en l'ús del nimbe o aurèola per els personatges sants. En l'escena de la Mare de Déu i l'infant és ovalat (caràcter diví).

Es veu un ús de fines línies negres a les figures. Cromàticament dominen el blau i el vermell, utilitzats en el fons com a les túniques, tonalitats que contrasten amb la lluminositat de la colradura (vernís daurat).

Característiques

• Escultura arquitectònica versus escultura exempta.
• Tipologies: Imatges religioses (marededéus, apòstols, sants...). Noves tipologies escultòriques: retaules, trones, baptisteris, monuments funeraris.
• Humanització a través de diferents recursos:
  • Estilització i arrodoniment de les línies.
  • Elegància de moviments.
  • Utilització de la corba i contracorba per aconseguir el moviment.
  • Naturalisme i expressivitat: somriure.
  • Corporeïtat i volumetria de les vestidures i els cossos.
  • Utilització del contrapposto.
  • Dinamisme compositiu. Inclinació lleugera del cos en les figures de la Verge.
  • Policromia.
• Materials: marbre, alabastre, pedra, fusta, bronze en els relleus...
• Cromatisme: colors purs i plans, i delimitació de les figures emmarcades en primes línies negres. Predomini del blau i el vermell.
• Característiques compositives: Manca de perspectiva geomètrica. El frontal es divideix compositivament en dos registres (trencats en la seva part central per la imatge de la Mare de Déu i el Nen Jesús) estructurats en diferents compartiments amb intencionalitat narrativa, que s'han de llegir d'esquerra a dreta.