Majestat Batlló: Anàlisi i Importància de l'Art Romànic

Majestat Batlló: Anàlisi i Importància

Majestat Batlló: Autor desconegut, segle XII. Tipologia exempta. Fusta de xiprer policromada. 1,56m x 1,20m. Estil romànic. Tema religiós, Crist en majestat. Localització MNAC (Barcelona). Comprada a un antiquari el 1914 per Enric Batlló i donada a Barcelona pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. És de les poques que conserva la policromia quasi completa. Funció litúrgica com a mobiliari de l’església o com a figures per a representacions de teatre sacre o processons. Composició frontal hieràtica i simètrica trencada per la lleugera inclinació del cap a la dreta. Detalls en barba i pentinat, esquema geomètric rigorós també als ulls (mirada inexpressiva i distant), nas i orelles. Desproporció del cos (quasi igual de mà a mà i cap a peus). Rica vestimenta que cobreix tot el cos, túnica llarga amb mànigues (túnica manicata), lligada amb un cíngol i estructurada amb plecs verticals que reforcen rigidesa i geometria. Túnica decorada amb motius florals inscrits en cercles de color vermell i blau (tonalitats de la creu). Braç superior de la creu amb una llegenda en llatí: Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum (Jesús de Natzaret, rei dels jueus). Al revers, restes d’un Agnus Dei (anyell místic), símbol de Crist mort i ressuscitat.

Glossari de Termes Clau

• GIROLA: Deambulatori.
• TRANSSEPTE: Nau transversal d’una església que forma una creu amb la nau principal.
• HORROR VACUI: Terror al buit. S’aplica a la concepció artística partidària de no deixar cap espai de l’obra plàstica sense treballar ni decorar.
• ABSIS: Recinte en forma semicircular en què s’acaba una estança, una església o una nau.
• PLANTA DE CREU LLATINA: Planta d’una església, en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l’absis més curta.
• CIMBORI: Torre de planta quadrada o octagonal que s’alça damunt el creuer d’un temple cristià perquè hi entri llum.
• MAIESTAS DOMINI: Pantocràtor.
• REFECTORI: Menjador dels religiosos d’un monestir o d’un convent. Generalment és rectangular, s’hi accedeix pel claustre i està situat a la galeria oposada a l’església.
• PERSPECTIVA JERÀRQUICA: Recurs plàstic en el qual les figures més importants socialment són més grans que les altres figures que les acompanyen.

Porta del Monestir de Ripoll: Anàlisi del Relleu Romànic

Porta del Monestir de Ripoll: 1150-1170. Tipologia relleu. Pedra sorrenca. Estil romànic. Tema bíblic. Localització: Monestir de Santa Maria de Ripoll (Catalunya). Atribució a l’abat Oliba, considerat ideòleg i promotor de l’abadia, va fer que aquesta obra es datés a la primera meitat del segle XI. Més tard s’ha atribuït autoria a un autor mestre d’un taller anònim del Rosselló. Les escultures del cimbori són obra d’Elies Rogent. Es presenta com un arc de triomf amb els elements constructius molt simplificats. Un sòcol estret sobre el qual se sobreposen 3 registres: 1 inferior (a cada costat dels muntants de l’arc central i emmarcat per columnes sota la cornisa que prolonga les impostes de l’arc), 1 central (delimitat per 2 columnes als extrems i 1 cornisa dentada que el separa d’una zona superior que fa d’entaulament; es presenta com un sol fris que abraça tota la longitud dels cossos inferiors i les arcuacions). Decoració per tota la superfície (horror vacui), perspectiva jeràrquica en la representació del Crist al fris superior, supeditació de la forma i la mida de les figures al marc arquitectònic. Ara deteriorament, però admirable cura en els detalls dels ornaments, els plecs dels vestits i el dinamisme de les escenes. Inspirat en els textos de la Bíblia. Els diferents nivells escultòrics presenten temàtica centrada en la glòria de Crist. Al sòcol es representen animals fantàstics i els 7 pecats capitals. Damunt del sòcol, diferents animals del bestiar medieval inspirats en les profecies apocalíptiques del llibre de Daniel. Al fris superior (més ample) en arc de mig punt, el rei David amb músics i Crist amb personatges històrics (l’abat Oliba). En 2 frisos diverses escenes del llibre dels Reis i de l’Èxode, damunt els símbols dels evangelistes Sant Lluc i Sant Marc al centre amb 22 benaurats, apòstols i poetes. A dalt de tot (més important) Déu en majestat amb 4 àngels i els símbols de Sant Mateu (home alat) i Sant Joan (àguila): completen el tetramorf i els 24 ancians de l’Apocalipsi. A les arquivoltes aguantades per columnes decoració variada (ornaments vegetals i geomètrics, signes del zodíac, mesos de l’any i històries de la vida de Sant Pau, Sant Pere, Caín, Abel, Daniel i Jonàs.