Maison Carrée i Panteó: Arquitectura Romana Imperial

Maison Carrée

Documentació general: Nimes, França. Pedra calcària blanca. Estil romà imperial. Sistema arquitravat. Edificada durant el govern d’Octavi August, cap al 16 aC. És un dels temples romans millor conservats del món.

Context històric

La Maison Carrée va ser construïda durant el regnat d’Octavi August, un període marcat per la pau interna després de llargues guerres civils. August va concentrar el poder, buidant de contingut les assemblees republicanes però conservant-les per mantenir una aparença de normalitat. El temple va ser construït per Agripa, mà dreta d’August, qui es va encarregar d’organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia, així com l’administració i el sistema de tributs. Aquesta construcció és una clara mostra del procés de romanització que es va produir al Mediterrani.

Anàlisi formal

Estil: Romà imperial.

Elements de suport:

• Columnes corínties
• Mur de la cel·la
• Pòdium

Elements suportats:

• Coberta a dos aiguavessos
• Entaulament

Espai interior

Planta rectangular amb una única cel·la sense divisions. L'accés és exclusivament per la part frontal. Inclou un pronaos.

Espai exterior

El pòrtic és hexàstil (sis columnes a la façana) i les columnes laterals són exemptes. El temple és pseudoperípter, amb les columnes laterals i posteriors adossades al mur. Les columnes són corínties amb fust acanalat. El pòdium és elevat i l'escalinata es troba únicament a la part frontal. El timpà està sense decoració, mentre que el fris lateral presenta decoració floral. L'arquitrau es compon de tres platabandes.

Interpretació: contingut i significat

Aquest temple estava dedicat als déus (númens) de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August. S'erigí en honor de l'emperador i la seva família. Tot i l'absència d'escultures o relleus al·lusius, l'ornamentació floral és abundant. El temple va ser construït per Agripa.

Funció

Situat al centre del fòrum de Nimes, era una peça clau del traçat urbanístic. La construcció d'edificis com aquests era una estratègia d'August per romanitzar l'imperi, unificant províncies i impressionant els pobles conquerits com a instrument de propaganda. Després de la mort d'August, es van construir nombrosos temples dedicats al seu culte, ja que va ser divinitzat.

Models i influències

Deriva del temple grec (planta rectangular, ordres, arquitrau), però incorpora el pòdium d'influència etrusca. La prioritat de la part frontal, deguda a l'escalinata, és una característica destacada. La decoració floral, amb motius abundants, va ser posteriorment utilitzada a l'Ara Pacis. La importància del pòrtic i l'ús de l'ordre corinti van tenir una gran influència en el Renaixement i el Neoclassicisme.

Panteó

Documentació general: Camp de Mart, Roma. Formigó, maó, marbre, pedra i fusta. Estil romà imperial. Sistema arquitravat i voltat. Construït entre els anys 118 i 125 dC. Atribuït a Apol·lodor de Damasc.

Context històric

La construcció inicial del Panteó s'atribueix a Agripa (27 aC). Després d'un incendi l'any 80 dC, va ser restaurat per Domicià i posteriorment reconstruït per Adrià (117-138 dC). Adrià, un emperador culte i cosmopolita, va prioritzar la pau i la defensa de les fronteres, reestructurant l'administració i codificant el dret civil. Destaquen les seves obres constructives com el Panteó i la Vil·la Adriana.

Anàlisi formal

Estil: Romà imperial.

Elements de suport:

• Pòrtic octàstil (vuit columnes a la façana)
• 8 columnes corínties a l'interior (formen 3 naus)
• Tambor (cilindre de 3 pisos)
• Mur compost per opus caementicium amb 3 sèries superposades d'arcs de maó
• 8 pilars que sustenten la cúpula

Elements suportats:

• Frontó de la façana (pòrtic)
• Sostre interior del pòrtic (coberta a doble vessant)
• Cúpula hemisfèrica

Espai interior

Cel·la de planta circular amb 8 pilars, entre els quals s'obren 8 nínxols. Els murs interiors, revestits de marbres, presenten columnes, cornises i pilastres decoratives que amaguen el sistema estructural. Al nivell superior, una galeria amb finestres s'obre a la cúpula. La cúpula, formada per anells i nervis amb 28 cassetons distribuïts en 5 cercles, culmina en un òcul d'uns 9 metres de diàmetre, il·luminat i ventilat per làmines d'alabastre. El paviment combina quadrats amb cercles i quadrats més petits inscrits.

Espai exterior

Originalment, una plaça porticada només mostrava el pòrtic, similar a un temple grec. El pòrtic està format per 16 columnes monolítiques de granit egipci de 18 metres d'alçada, amb capitells corintis i bases de marbre blanc. El frontó conté la inscripció de l'antic temple d'Agripa. El tambor, sense revestiment de marbre i estuc, amaga la part inferior de la cúpula. Tres línies d'impostes delimiten els tres pisos d'arcs de maó superposats.

Interpretació: contingut i significat

L'estructura i les proporcions del Panteó representen la concepció religiosa romana com a casa de tots els déus (pan-theos), sintetitzant el cel i la terra a través de l'òcul. A l'interior, 7 absis allotjaven estàtues de divinitats principals, amb Venus i Mart com a protectors de la gens Iulia. La cúpula, dividida en 5 cercles amb 28 cassetons cadascun, simbolitza el sistema planetari antic i els dies del mes lunar, reproduint la volta celeste il·luminada pel Sol (òcul). Al pronaos hi havia les estàtues d'August i Agripa.

Funció

Edifici de caràcter religiós, dedicat originalment a tots els déus, incloent-hi els emperadors divinitzats. Servia per glorificar indirectament l'emperador vigent, Adrià. L'entrada va ser girada 180 graus per permetre la construcció d'una plaça porticada que ressaltés l'edifici.

Models i influències

Antecedents: antics tholoi grecs (temples circulars). Influència orientalitzant en la coberta (món mesopotàmic i etrusc). Va influir notablement en el Renaixement (Brunelleschi, Miquel Àngel) i el Barroc (Borromini).