El Tres de Maig de Goya: Anàlisi i Significat de l'Obra de 1808

El Tres de Maig de 1808: Anàlisi de l'Obra de Goya

Classificació de l'Obra

• Autor: Francisco Goya
• Cronologia: 1814
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,68 x 3,47 m
• Estil: Neoclàssic-romàntic
• Tema: Històric-al·legòric
• Localització: Museo del Prado (Madrid)

Context Històric i Artístic

El Romanticisme és un moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa als inicis del segle XIX. Les seves arrels ideològiques provenen de pensadors com Rousseau i de la filosofia alemanya. Neix en contraposició al Neoclassicisme i proposa un ordre basat en l'exaltació vitalista i en la necessitat d'explorar camps nous.

El Neoclassicisme va estar marcat per dues revolucions, la Francesa i la Industrial, que van endegar els processos de transformació política, econòmica i social. A França, regnada per Lluís XVI, es vivia un període convuls i d'agitació social. L'estil neix a Europa a partir de la segona meitat del segle XVIII fins a principis del segle XIX. El Neoclassicisme va néixer com a reacció contra els excessos del Barroc i el Rococó, proposant l'abandonament de la imaginació i la submissió al predomini de la raó. Aquest estil és una adaptació del món clàssic, sobretot de l'art grec.

Pintor i gravador, Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l'ofici a Saragossa i el 1770 va viatjar a Itàlia, on va adquirir l'estètica neoclàssica. De tornada a Espanya, va pintar frescos de la basílica del Pilar i després es traslladà a Madrid sota la tutela de Francisco Bayeu.

Descripció Formal i Anàlisi Estilística

La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta, l'escamot de soldats arrenglerats en diagonal. La llum il·lumina els personatges de l'esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta, reforçant la diferenciació dels dos grups.

La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central, al voltant del qual es distribueixen les altres figures. Una línia de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un protagonista que potencia el realisme. Goya descriu l'expressivitat dels personatges a partir d'escorços violents i amb una sàvia descripció de les actituds: por, horror, resignació, heroisme. Per contra, els soldats francesos semblen autòmats, figures no humanes que representen màquines. La gamma cromàtica és força reduïda (ocre, negre, blanc) i les pinzellades llargues potencien el dinamisme.

Temàtica i Simbolisme

El 24 de febrer de 1814, Goya escriu al cardenal Lluís de Borbó per oferir-se a “perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà europeu (Napoleó)”. El Tres de Maig va fer parella amb El Dos de Maig o la Càrrega dels Mamelucs. A aquests dos quadres, alguns autors en volen afegir: Aixecament dels Patriotes davant el Palau Reial i La Defensa del Parc d'Artilleria.

L'acció se situa a la muntanya Príncipe Pío de Madrid, des d'on és visible la caserna del Conde-Duque. La inclusió d'una dona i un frare és un tret de versemblança en la construcció de l'escena, perquè les dones s'havien afegit a la lluita i van ser víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser afusellat F. Gallego i Dávila. La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, mentre que la llum és una metàfora de l'assistència divina als represaliats. No se sap quina va ser la funció dels quadres pintats per Goya. Algunes hipòtesis suggereixen que havien de servir com a decoració d'un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron d'Espanya.

Models i Influències Artístiques

Goya s'acosta a l'esperit de denúncia de la guerra i de l'invasor francès que ja havia tractat en la sèrie de gravats Els Desastres de la Guerra. Des del punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va influir sobre L'Afusellament de Maximilià de Manet i La Matança de Corea de Pablo Picasso.