El Tres de Maig de Goya: Anàlisi i Context Històric

Context Històric

El quadre va ser pintat l'any 1814, 6 anys després dels fets de maig. Als inicis de l'any 1808, Napoleó va entrar al territori espanyol (amb l'excusa de la invasió de Portugal) i van ocupar les principals ciutats. La invasió francesa va provocar la lluita per la independència (Guerra del Francès).

L'obra és una al·legoria als fets que es van produir a Madrid el tres de maig. El dos de maig del 1808, la població madrilenya va dur a terme un aixecament popular contra les tropes franceses. El dia vinent, les represàlies van ser els afusellaments dels patriotes de Madrid.

Anàlisi Formal

Oli sobre tela

Descripció

El quadre es divideix en dues parts: a la part dreta, hi ha un grup de soldats d'esquena, i a la part esquerra, hi ha un grup de patriotes que han estat afusellats o estan a punt de ser-ho. Al darrere hi ha un paisatge.

Línia o Color

En general, predomina més el color que la línia. Tot i això, la part dels francesos està molt més detallada.

Colors

Predominen els colors càlids, tot i que hi ha una gamma bastant reduïda on destaquen els ocres i negres. Destaca per sobre d'aquesta gamma el blanc de la camisa i el vermell de la sang. A la banda dels soldats hi predominen més els tons freds.

Pinzellades

Llargues i soltes, la part de l'esquerra és més llarga i solta. La part dels soldats la pinzellada és més curta i precisa.

Llum

Hi ha una llum a terra, que marca la diagonal de les dues parts, però la llum que il·lumina els personatges i el poble és la que surt de la camisa blanca de l'home. Els soldats queden més a les fosques.

Profunditat

S'aconsegueix amb la llum i el color que creen una perspectiva aèria que dona profunditat i volum. També dona profunditat la manera com estan col·locats els soldats, els fusells, el paisatge del darrere, etc.

Composició

El quadre es divideix en dos grups, amb una diagonal. A la dreta hi ha els soldats, representats sense massa llum, formen una diagonal i predomina la línia recta. No se'ls representa el rostre, estan d'esquena i els colors són foscos. A la part esquerra, predomina la línia corba, i dins d'aquesta part en distingim tres grups: els afusellats (representen el passat), els que estan a punt de ser afusellats (representen el present) i els que estan esperant el torn (el futur). Al darrere es veu un paisatge, amb una línia de l'horitzó alta (això es fa perquè el que mira el quadre se senti més a prop) i la composició és oberta ja que l'escena continua més enllà dels límits del quadre.

Expressivitat

Molt important. Gran expressivitat. Les cares dels soldats no les veiem i ens indiquen fredor. Els patriotes expressen desesperació, por, terror, resignació, angoixa, etc. Un mira el cel, l'altre resa, un es tapa la cara...

Moviment

Més moviment en el costat dels patriotes (gestos, expressió...) que en el dels soldats (més estàtic).

Estil

Característiques

Pintura subjectiva (pinta el que vol expressar), utilitza la llum i el color per augmentar l'expressivitat, dóna més importància al color que al dibuix, pinta mitjançant taques i pinzellades molt soltes. Són pintures amb postura crítica.

Antecedents

Velázquez, altres pintors barrocs italians.

Influències

Pintors impressionistes (pel que fa a les taques), simbolistes (pel que fa als símbols) i expressionistes (per l'expressió). També, més concretament, les obres L’afussellament de Maximilià de Manet i La Matança de Corea de Picasso.

Interpretació

És un quadre amb bastant de simbolisme. El gènere és històric. El tema és els afusellaments del 3 de maig a l’inici de la Guerra del Francès.

La localització és real, l’escena se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid. Denuncia la Guerra del Francès i també es diu que els colors, el groc i el blanc del noi (colors del Vaticà) expressen que aquest noi va morir injustament igual que Crist (a més a més està posat amb els braços en forma de creu), pot ser un símbol de Jesús. També té com unes marques a les mans que recorden les marques dels claus amb què se'l va clavar a la creu (estigmes). També hi ha una dona per darrere que porta un nen i aquesta podria ser una al·lusió a la verge, però, com que també hi ha un frare, pot voler dir que aquesta va ser una guerra on hi va participar tothom.

Funció

No se sap qui va encarregar aquest quadre. Ell mateix es va oferir al regent, un cop acabada la guerra, a representar aquests fets. No se sap ben bé per què havia de servir, sembla ser que per decorar algun edifici, un arc del triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII i per commemorar el tres de maig. Per Goya també és una manera de justificar-se davant els que l'acusaven d'haver estat a favor dels francesos.