El tres de maig de 1808: Goya i la Guerra del Francès

El tres de maig de 1808

Autor: Francisco de Goya

Cronologia: 1814

Tècnica: Oli sobre tela

Mides: 2,68 x 3,47 m

Estil: Neoclàssic-romàntic

Tema: Històric-al·legòric

Localització: Museo del Prado (Madrid)

Biografia de Francisco de Goya

Francisco de Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l'ofici a Saragossa i l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l'estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya, es va traslladar a Madrid, sota la tutela de Francisco Bayeu. Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fàbrica de Tapices el 1775. Després d'això, es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir retratista a la cort, fins que el rei Carles IV el va anomenar pintor de cambra l'any 1789. La seva posició durant la Guerra del Francès va fer que perdés els seus privilegis. L'any 1824 es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.

Context històric

La nit del 3 de maig de 1808, els francesos van afusellar, en diversos punts de Madrid, els patriotes detinguts després del seu alçament del dia anterior contra les tropes franceses. La «revolució» de Madrid va determinar l'esclat de la guerra contra Napoleó, i la repressió de l'exèrcit francès, detenint i executant indiscriminadament innocents i culpables.

Estil

Històric-romàntic

Elements tècnics

La composició s'articula en dos grups: a l'esquerra, una filera de persones que seran executades; a la dreta, l'escamot dels soldats arrenglerats en diagonal. La llum, que il·lumina els personatges de l'esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta, reforça la diferenciació dels dos grups. La figura amb els braços oberts, que sembla encarar-se als soldats, esdevé el focus central de l'obra, al voltant del qual es distribueixen les altres figures. Una ratlla de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un més, i també potencia el realisme del tema. Goya descriu l'expressivitat dels personatges a partir d'escorços violents i descripcions de l'actitud de por, horror, resignació. Els soldats francesos, per contra, semblen màquines de matar. La gamma cromàtica és força reduïda (ocre, negre, blanc, groc i vermell), i les pinzellades són llargues i obertes per potenciar el dramatisme.

Anàlisi conceptual

El quadre El tres de maig va fer parella amb El dos de maig. L'acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, on és visible la caserna de Conde-Duque, l'arquitectura del qual es dibuixa al fons de la composició. També hi ha la inclusió d'una dona i d'un frare, un tret de versemblança en la construcció de l'escena, perquè les dones s'havien afegit a la lluita i van ser víctimes de la repressió, i perquè aquella nit també va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila. La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús; el groc i el blanc es relacionen amb els símbols del papa, en referència a l'Església, mentre que la llum és una metàfora de l'essència divina als represaliats.

Influències

El pintor aragonès recull l'herència de la cruesa dels màrtirs de sants de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del clarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII. Converteix la imatge heroica característica del Neoclassicisme (El jurament dels Horacis de David) en una icona romàntica dels qui lluiten per la llibertat. Aquest quadre va influir sobre L'afusellament de Maximilià de Manet i també a La matança de Corea de Picasso.