El tres de maig de 1808 de Goya: Anàlisi i significat

El tres de maig de 1808

Documentació general

Nom de l’obra: El tres de maig de 1808

Autor: Goya Lucientes, Francisco (1746-1828)

Cronologia: 1814

Lloc: Museu del Prado, Madrid

Dimensions: 2,66 x 3,45 m

Referents històrics

Goya va viure en un entorn històric molt significatiu: l’Espanya del s. XVIII que podríem caracteritzar dient que era un país socialment endarrerit, políticament reaccionari amb fortes desigualtats entre les classes socials.

Existien alguns cercles d'intel·lectuals oberts a les idees de la Il·lustració.

Aquests intel·lectuals van ensenyar a “pensar” a Goya.

Els esdeveniments polítics d’Espanya van marcar profundament la seva vida i la seva obra: la Guerra de la Independència, la restauració absolutista de Ferran VII, la persecució dels seus amics acusats d’afrancesats i va passar els últims anys de la vida exiliat a Bordeus.

Estil

Neoclàssic-romàntic

Neoclassicista per l’època en què va viure i treballar, però Goya és un geni i la seva obra, molt variada i condicionada per determinades circumstàncies (la seva sordesa i l'evolució política espanyola) no permeten posar-li l’etiqueta de neoclassicista, perquè Goya va rebutjar el neoclassicisme, va defensar una pintura on el dibuix perd el predomini.

Goya evoluciona des d'una temàtica més o menys convencional fins a arribar a una concepció expressionista en què el sentiment domina l’obra i deforma la realitat.

En aquest quadre la subjectivitat contribueix a intensificar el dramatisme de la composició.

Com a pintor, Goya adopta una postura crítica i independent, i actua com a testimoni dels esdeveniments dels que lluiten per la llibertat, fet que el relaciona amb el moviment romàntic.

Descripció

Figurativa. Aquesta obra presenta tres grups amb un paisatge de cases al fons. A l’esquerra veiem un conjunt de persones, unes mortes, d’altres en el moment de màxim dramatisme abans de l'execució, del que destaca la figura central amb els braços oberts, i un grup que espera el seu moment amb por i desesperació. L'espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal.

Anàlisi formal: elements plàstics

Tècnica: oli

Suport: tela. Predomini de color sobre el dibuix, Goya redueix el quadre amb una combinació d’ocres i negres sobre la qual destaquen dos colors simbòlics: el blanc de la camisa de l'home del centre i el vermell de la sang. Aquesta gamma cromàtica força reduïda – ocre, negre, blanc, groc i vermell – potencia el dramatisme de l'escena.

Goya treballa la llum i el color d'una forma dramàtica; no cerca reflectir la realitat amb exactitud.

La llum que il·lumina amb força els personatges de l'esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta reforça la diferenciació dels dos grups. Llum i color ajuden a crear una gran profunditat.

Composició

La composició s’articula en dos grups. A l’esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada. A la dreta, l'escamot de soldats arrenglerats en una diagonal tancada.

A més, els soldats estan col·locats més a prop de les víctimes del que seria normal en un afusellament, un dels recursos dramàtics de Goya.

Destaca l'expressivitat dels personatges en actituds i escorços violents, amb figures que es dobleguen i es retorcen al mateix temps. Alhora que fa una sàvia descripció d’actituds: por, horror, resignació, heroisme... Per contra, els soldats francesos semblen autòmats, figures que representen, no a homes, sinó a la repressió, màquines de matar. Al fons, els terrats de les cases donen realisme a l’escena, ja que la situen en un lloc concret: Madrid.

Temps

Capta un moment instantani, per eternitzar l'esdeveniment dels que lluiten per la llibertat.

Interpretació: encàrrec

El 24 de febrer de 1814, Goya escriu al regent, el cardenal Lluís de Borbó, per oferir-se a perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d’Europa, referint-se a Napoleó. El tres de maig va fer parella amb El dos de maig, conegut també com La càrrega dels mamelucs.

Temàtica iconogràfica

Tema històric-al·legòric

El dia 2 de maig del 1808 la població madrilenya es va revoltar contra l'invasor francès.

L'acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d'on és visible, presumiblement, la caserna de Conde Duque.

La inclusió en l'escena d'una dona i d'un frare és un tret de versemblança en la construcció de l'escena, perquè les dones havien fugit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila.

Significat

Va assenyalar l'inici de la Guerra de la Independència i, segons l’opinió d’alguns historiadors, l’entrada d'Espanya en l'edat contemporània. En el terreny pictòric, la seva importància també va ser molt més enllà. És la primera vegada que, en la pintura, un artista expressa el seu judici moral contra la guerra.

Goya, en canvi, pinta els rostres dels homes que anaven a morir.

Entre les víctimes destaca una figura clau, l'home central amb una camisa blanca que absorbeix la llum del fanal que hi ha als peus dels soldats.

La seva postura recorda a Crist crucificat i a les palmes de les seves mans fins i tot es poden apreciar estigmes. Tots dos són clares al·lusions a Jesús i a la Mare de Déu. Amb aquest simbolisme converteix el seu llenç en un crit contra la guerra.

Aquesta presa de posició, que porta Goya a fer un judici moral d'uns fets, és una mostra de modernitat, un pas endavant en el compromís ètic del pintor.

Funció

Funció de denúncia de la guerra i de l'invasor francès. Goya, que havia col·laborat amb el règim afrancesat, va voler deixar clara la seva posició pintant dos quadres de grans dimensions d’índole patriòtica, aquest i La càrrega dels mamelucs. No se sap, un cop fets els quadres, quina va ser la seva destinació, si com a decoració d'un arc de triomf en honor del retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del dos de maig.