La Maièutica Socràtica: Coneixement, Ètica i Veritat Interior

La Maièutica Socràtica: Coneixement i Ètica

És a partir d'aquest punt de partida que Sòcrates "practicarà" l'art de la maièutica:

L'Art Teorètic de la Maièutica: La Inducció Socràtica

Com un art teorètic, Sòcrates practicarà la inducció, que consta de tres nivells:

1. La Ironia Socràtica: El Punt de Partida de la Ignorància

   Parteix d'una actitud inicial de pretesa ignorància, que li permet establir un diàleg fluid i lliure. Aquest punt inicial és la "Ironia socràtica": la ignorància de Sòcrates com una forma de saviesa; la saviesa aliena com a ignorància real.

   La primera veritat rau en la ignorància. Sòcrates fa veure als seus interlocutors que, tot i creure saber, res no saben. La maièutica il·lumina aquesta primera veritat. Si Gòrgies havia desterrat la veritat en el llenguatge, Sòcrates porta al límit la crítica a Gòrgies: la veritat rau en l'interior.

2. El Diàleg com a Via al Coneixement Objectiu

   Aquest donar a llum es fa mitjançant el diàleg, que en Sòcrates vol dir "art de fer preguntes i respostes". És la manera d'arribar a la definició, al coneixement objectiu. Aquest diàleg respon tant a la "vocació" divina com al propi tarannà. Sòcrates és un grec, un home del carrer o de l'Àgora.

3. La Dialèctica i la Definició

   És a partir d'aquesta dialèctica, la casuística, les experiències personals i les opinions, que s'arriba al coneixement de què és X: la Definició.

La Dimensió Vital i Pràctica del Coneixement Socràtic

Ara bé, el coneixement no és en Sòcrates, ni pels grecs en general, un coneixement merament instrumental desvinculat de la vida o de la pràctica quotidiana. El coneixement és vital. Per això la maièutica socràtica té tant una dimensió teòrica com pràctica.

Sòcrates i la Millora de l'Ànima i la Ciutat

Com una forma de millora de l'ànima. Per a Sòcrates, la tasca de millorar la ciutat és inseparable de la tasca de millorar els individus.

Segons Nietzsche, és decadent el primer cristià. A partir de Sòcrates, la moral no està ja en funció de la vida, sinó que la vida està en funció de la moral.

La Interioritat i l'Ètica Socràtica

Aquests preceptes socràtics comporten una cosa nova en el món grec: el sentit de la interioritat. Si es vol, la interiorització de la virtut, i per tant també la seva individualització. Sòcrates serà el primer teoritzador sobre el bé i la justícia com a conceptes universals, i el primer a haver proclamat la veu de la pròpia consciència com a criteri d'elecció i conducta.

Apareix ja pròpiament una Ètica. El moralisme socràtic comporta una nova interpretació de l'areté, que no és entesa merament com una excel·lència natural o social, sinó que té una connotació només moral. És a dir:

• El concepte d'areté es moralitza, configurant-se com a excel·lència moral i espiritual.