Magmes: Gènesi, Erupcions i Tipus de Volcans

Gènesi dels magmes

Els magmes es formen en zones profundes de la superfície terrestre on les condicions de pressió i temperatura permeten la fusió parcial de les roques. Això succeeix principalment en el mantell superior i l'escorça inferior, a profunditats d'entre 30 i 200 km.

L'activitat magmàtica es produeix predominantment a les vores de les plaques litosfèriques. Aquestes plaques es desplacen sobre una capa més dúctil anomenada astenosfera. L'astenosfera presenta velocitats sísmiques baixes i es troba en condicions properes al punt de fusió (solidus).

Els principals llocs on es genera magma són:

• Dorsals oceàniques: En aquestes zones es produeix la separació de plaques litosfèriques, la qual cosa permet l'ascens de material calent del mantell astenosfèric i la seva fusió parcial per descompressió.
• Zones de subducció: On una placa litosfèrica freda i densa s'enfonsa sota una altra en un límit convergent. L'augment de temperatura i pressió amb la profunditat, juntament amb l'alliberament de fluids (com aigua) de la placa que subdueix, provoca la fusió parcial del mantell situat per sobre. Aquest magma ascendeix a través de l'escorça, formant arcs volcànics continentals o insulars.
• Punts calents (Intraplaca): Es deuen a plomalls mantèl·lics, columnes ascendents de material anormalment calent provinent de zones profundes del mantell. Aquests plomalls poden causar fusió en travessar l'astenosfera o la base de la litosfera. Les fractures a l'escorça poden facilitar l'ascens d'aquests magmes, donant lloc a vulcanisme intraplaca.

Tipus d'erupció volcànica

• Erupcions explosives: Es caracteritzen per l'alliberament violent de gasos que arrosseguen materials magmàtics fragmentats (piroclastes) provinents de la xemeneia i del cràter. L'emissió de lava és escassa o inexistent.
• Erupcions efusives: Consisteixen en emissions tranquil·les de lava molt fluida que, en refredar-se, forma extenses colades.
• Erupcions mixtes: Són un punt intermedi entre les explosives i les efusives. Les emissions de lava van acompanyades de l'expulsió de material piroclàstic (com bombes volcàniques, lapil·li, cendres, pumicita, etc.).

Estructures volcàniques

Les principals parts i tipus d'edificis volcànics són:

• Con volcànic: És l'edifici format per l'acumulació progressiva de material volcànic (lava i piroclastes) al voltant de la boca eruptiva.
• Cambra magmàtica: És el reservori subterrani on s'acumula el magma abans d'una erupció. Es troba a profunditats variables (generalment entre 10 i 70 km).
• Xemeneia volcànica: És el conducte o fractura a través del qual el magma ascendeix des de la cambra magmàtica fins a la superfície.
• Cràter: És la depressió, sovint amb forma d'embut, situada a la part superior del con volcànic, que constitueix l'obertura exterior de la xemeneia.
• Volcans en escut: Formats per l'acumulació de laves molt fluides, són edificis volcànics amples i de pendent suau. Els seus cràters poden ser de grans dimensions i albergar llacs de lava.
• Estratovolcans (o cons compostos): Són edificis cònics de pendents més pronunciats, formats per l'alternança de capes de lava i piroclastes, resultat de fases eruptives efusives i explosives.
• Doms volcànics (o estructures domàtiques): Es formen per l'extrusió lenta de laves molt viscoses que s'acumulen al voltant de la boca eruptiva, creant estructures en forma de cúpula o tap.

Classificació dels volcans

Els volcans es poden classificar segons diversos criteris:

Segons la forma i mida del conducte d'emissió

• Volcans fissurals: L'erupció es produeix a través d'una llarga fractura o fissura a la superfície terrestre. La lava, generalment fluida, pot sortir en grans quantitats i cobrir extenses àrees.
• Volcans centrals (o puntuals): Són els volcans "clàssics" on l'erupció té lloc a través d'un conducte central (xemeneia) que desemboca en un cràter. Consten típicament de cambra magmàtica, xemeneia, con volcànic i cràter.

Segons el tipus d'erupció predominant

• Estil volcanià: Caracteritzat per erupcions explosives i violentes que generen columnes eruptives altes i núvols de cendra. La lava és viscosa i pastosa, i sovint es polvoritza en piroclastes. La xemeneia pot taponar-se entre erupcions, donant lloc a explosions més fortes. Les colades de lava són escasses i poc extenses, solidificant ràpidament (poden formar roques com les riolites).
• Estil hawaià: Erupcions generalment tranquil·les amb emissió de laves molt fluides (basàltiques, poc denses) que formen extenses colades. Els gasos i piroclastes són escassos. L'erupció pot ser contínua, i el cràter pot contenir un llac de lava. Típic de volcans en escut.
• Estil peleà: Associat a laves extremadament viscoses. Les erupcions són molt explosives i estan separades per llargs períodes d'inactivitat. La lava viscosa pot formar un dom al cràter que, en col·lapsar o ser destruït per una explosió, genera fluxos piroclàstics devastadors (núvols ardents) que descendeixen ràpidament pels flancs del volcà.
• Estil estrombolià: Presenta activitat explosiva moderada, rítmica i relativament contínua. La lava és més fluida que en l'estil volcanià, permetent l'escapament regular de gasos. Es caracteritza per l'expulsió de bombes volcàniques, lapil·li i escòries incandescents. La lava pot estar en ebullició constant al cràter.